Es mostren 88940 resultats

claudetita


<title type="display">claudetita</title>

Partició sil·làbica: clau_de_ti_ta
femení mineralogia Anhídrid arsenós, As2O3, mineral que es presenta en cristalls monoclínics semblants als del guix.

claudetita

femení mineralogia Anhídrid arsenós, As 2 O 3 , mineral que es presenta en cristalls monoclínics semblants als del guix
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clàudia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">clàudia</title>

Partició sil·làbica: clàu_di_a
Etimologia: calc del fr. (prune reine) Claude, anomenada així en memòria de la reina Clàudia, muller de Francesc I 1a font: 1851, DEsc.
adjectiu femení i femení Dit d’una varietat de pruna, coneguda també per reina clàudia.

■ clàudia

adjectiu femení i femení Dit d’una varietat de pruna, coneguda també per reina clàudia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ claudicació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">claudicació</title>

Partició sil·làbica: clau_di_ca_ci_ó
Etimologia: de claudicar 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. Acció de claudicar.
  2. claudicació intermitent patologia Dolor constrictiu que apareix a les extremitats inferiors solament durant els esforços i que desapareix en suspendre l’exercici.

■ claudicació

femení Acció de claudicar claudicació intermitent patologia Dolor constrictiu que apareix a les extremitats inferiors solament durant els esforços i que desapareix en suspendre l’exercici
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

claudicant

claudicant

adjectiu Que claudica Una política claudicant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ claudicar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">claudicar</title>

Partició sil·làbica: clau_di_car
Etimologia: del ll. claudicare ‘coixejar’, der. de claudus, -a, -um ‘coix’ 1a font: 1803, DEst.
    verb intransitiu
  1. Abandonar l’esforç o la resistència en una empresa. Al cim feia massa vent i van haver de claudicar.
  2. Faltar al propi deure o als propis principis.
  3. antigament Coixejar.

■ claudicar

verb intransitiu Abandonar l’esforç o la resistència en una empresa Al cim feia massa vent i van haver de claudicar Faltar al propi deure o als propis principis antigament Coixejar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clauer
| clauera

■ clauer
| clauera

masculí i femení clavari 1 masculí Anella, cadena, cordó, etc, que reuneix un feix de claus
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ claupassat
| claupassada

■ claupassat
| claupassada

adjectiu Acabat, aflaquit, per una malaltia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

clausília


<title type="display">clausília</title>

Partició sil·làbica: clau_sí_li_a
femení zoologia Gènere de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels pulmonats (Clausilia bidens), de conquilla fusiforme allargada amb l’obertura tancada per una membrana elàstica.

clausília

femení zoologia Gènere de molluscs gastròpodes de la subclasse dels pulmonats Clausilia bidens , de conquilla fusiforme allargada amb l’obertura tancada per una membrana elàstica
Gran Diccionari de la llengua catalana

clàusius


<title type="display">clàusius</title>

Partició sil·làbica: clàu_si_us
Etimologia: del nom del físic al. R. J. E. Clausius (1822-1888)
masculí metrologia Unitat d’entropia, igual a l’increment d’entropia associat a l’absorció de 1 000 cal a una temperatura d’1K.

clàusius

masculí metrologia Unitat d’entropia, igual a l’increment d’entropia associat a l’absorció de 1 000 cal a una temperatura d’1K
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ claustra

■ claustra

femení Claustre Clastra
Traducció