Es mostren 88940 resultats

■ claustral

■ claustral

adjectiu Relatiu o pertanyent al claustre Disciplina, vida, claustral Ordes claustrals masculí i femení ensenyament Membre d’un claustre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ claustrat
| claustrada

■ claustrat
| claustrada

adjectiu En forma de claustre Pati claustrat Que habita en un claustre Religioses claustrades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ claustre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">claustre</title>

Partició sil·làbica: claus_tre
Etimologia: del ll. claustrum ‘clos, tanca’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. arquitectura Recinte, normalment quadrat, voltat de murs amb galeries cobertes i obertes vers el pati, que serveix de centre i comunicació a les principals dependències d’un monestir, d’una catedral, etc.
  2. religió Convent o monestir.
  3. ensenyament
    1. Òrgan suprem corporatiu de la universitat, format pel rector, els vicerectors, els degans, els catedràtics numeraris, els representants del personal docent, dels estudiants i del personal d’administració i serveis, i regit per uns estatuts que n’estableixen la composició, l’organització i les normes de funcionament.
    2. per extensió Junta de professors de qualsevol centre d’ensenyament.
  4. anatomia Làmina prima de matèria grisa en cada hemisferi cerebral.
  5. claustre matern Úter.

■ claustre

masculí arquitectura Recinte, normalment quadrat, voltat de murs amb galeries cobertes i obertes vers el pati, que serveix de centre i comunicació a les principals dependències d’un monestir, d’una catedral, etc religió Convent o monestir ensenyament Òrgan suprem corporatiu de la universitat, format pel rector, els vicerectors, els degans, els catedràtics numeraris, els representants del personal docent, dels estudiants i del personal d’administració i serveis, i regit per uns estatuts que n’estableixen la composició, l’organització i les normes de funcionament per extensió Junta de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ claustro-

■ claustro-

Forma prefixada del mot llatí claustrum , que significa ‘clos’, ‘tanca’ Ex claustrofòbia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ claustrofòbia

■ claustrofòbia

femení Aversió morbosa als espais tancats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ claustrofòbic
| claustrofòbica

■ claustrofòbic
| claustrofòbica

adjectiu Dit del lloc, el local, l’estança, etc, que provoca claustrofòbia Els ascensors totalment tancats són claustrofòbics
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ claustromania

■ claustromania

femení Trastorn mental de l’individu dominat per l’impuls obsessiu de restar en llocs tancats
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clàusula


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">clàusula</title>

Partició sil·làbica: clàu_su_la
Etimologia: del ll. clausŭla ‘conclusió, clàusula’ 1a font: c. 1390, Torcimany
    femení
  1. dret
    1. Cadascuna de les parts, les separacions o les disposicions de què pot constar un acte jurídic en la seva projecció documental (contracte, testament, etc.).
    2. Proposició que condiciona o confirma l’acompliment de l’acció documental.
    3. clàusula lleonina Declaració d’uns privilegis exorbitants a una de les parts en perjudici de les altres.
    4. clàusula notarial Esment de la intervenció del notari en l’escriptura.
  2. gramàtica En algunes terminologies, conjunt de mots, amb sentit complet, que inclou una proposició o diverses proposicions íntimament relacionades entre elles.
  3. música Terminació melòdica; cadència.
  4. poètica En els autors grecs i llatins, part final d’un període, especialment oratori, construïda segons determinades regles rítmiques.

■ clàusula

femení dret Cadascuna de les parts, les separacions o les disposicions de què pot constar un acte jurídic en la seva projecció documental contracte, testament, etc Proposició que condiciona o confirma l’acompliment de l’acció documental clàusula lleonina Declaració d’uns privilegis exorbitants a una de les parts en perjudici de les altres clàusula notarial Esment de la intervenció del notari en l’escriptura gramàtica En algunes terminologies, conjunt de mots, amb sentit complet, que inclou una proposició o diverses proposicions íntimament relacionades entre elles música Terminació melòdica…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clausura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">clausura</title>

Partició sil·làbica: clau_su_ra
Etimologia: del ll. clausura ‘acció de tancar’ 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    femení
  1. Acció de clausurar. Clausura d’un compte, d’un debat, d’un inventari, d’una discussió. Ordre de clausura.
  2. Lloc tancat o de retir, especialment en els convents on és prohibida l’entrada a tota persona que hi és estranya. Monges de clausura. Respectar, rompre, violar, la clausura.
  3. figuradament i per extensió Separació del món. Això per a ell serà una clausura.
  4. religió Institució eclesiàstica que estableix limitacions a l’entrada i la sortida de les cases religioses.

■ clausura

femení Acció de clausurar Clausura d’un compte, d’un debat, d’un inventari, d’una discussió Ordre de clausura Lloc tancat o de retir, especialment en els convents on és prohibida l’entrada a tota persona que hi és estranya Monges de clausura Respectar, rompre, violar, la clausura figuradament i per extensió Separació del món Això per a ell serà una clausura religió Institució eclesiàstica que estableix limitacions a l’entrada i la sortida de les cases religioses
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clausurar

■ clausurar

verb transitiu Terminar, tancar, definitivament El governador va clausurar la revista
Informació complementària
Traducció