Es mostren 88940 resultats

clav-

clav-

Forma prefixada del mot llatí clavus , que significa ‘el clau’ Ex clavetejar, claveteria
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clava

■ clava

femení Bastó gros que va augmentant de diàmetre des del puny fins al cap oposat La clava d’Alcides
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clavador
| clavadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">clavador</title>

Etimologia: de clavar
  1. adjectiu Que clava.
  2. masculí i femení Persona que clava pedres precioses.
  3. femení construcció Aparell per a clavar claus en superfícies dures per l’acció mecànica produïda per la deflagració d’un explosiu o per la força de l’aire comprimit.
  4. màquina clavadora tecnologia Màquina que efectua el clavament simultani d’un determinat nombre de claus o de grapes, principalment en la fabricació de calçat i de caixes o capses d’embalatge.

■ clavador
| clavadora

adjectiu Que clava masculí i femení Persona que clava pedres precioses femení construcció Aparell per a clavar claus en superfícies dures per l’acció mecànica produïda per la deflagració d’un explosiu o per la força de l’aire comprimit màquina clavadora tecnologia Màquina que efectua el clavament simultani d’un determinat nombre de claus o de grapes, principalment en la fabricació de calçat i de caixes o capses d’embalatge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clavament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">clavament</title>

Etimologia: de clavar
    masculí
  1. Acció de clavar.
  2. adoberia Operació de clavar les pells en l’adoberia.
  3. obres públiques Operació d’introduir verticalment barres o estaques de fusta o de ferro en un terreny per a suportar una càrrega o augmentar-ne la resistència.

■ clavament

masculí Acció de clavar adoberia Operació de clavar les pells en l’adoberia obres públiques Operació d’introduir verticalment barres o estaques de fusta o de ferro en un terreny per a suportar una càrrega o augmentar-ne la resistència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clavaó

■ clavaó

femení Conjunt dels claus clavats en alguna cosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clavar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">clavar</title>

Etimologia: del ll. td. clavāre, íd., der. de clavus ‘clau’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Fer entrar a cops de martell (un clau) dins un cos sòlid. Clavar un clau a la paret.
    2. màquina de clavar tecnologia Màquina clavadora.
  2. transitiu
    1. Introduir (un objecte punxegut) en un altre objecte. Clavar una agulla a la roba. Clavar un punyal al pit.
    2. clavar les dents per extensió Mossegar.
  3. transitiu
    1. Encaixar, inserir (una peça), dins una altra.
    2. especialment Posar (pedres precioses) dins una muntura adequada. Clavar un robí en or.
  4. transitiu per analogia
    1. Aplicar, dirigir, fixar, fer, donar, etc., violentament. Clavar un escàndol. Clavar un cop de puny.
    2. clavar la porta pels nassos Acomiadar (algú) violentament, amb poca educació.
    3. clavar la vista Fixar la vista.
    4. clavar per la cara (o pels bigotis) Fer a algú violentament retret d’una cosa.
  5. transitiu
    1. Fixar (alguna cosa) per mitjà d’un clau o de claus. Clavar la tapa d’una caixa.
    2. per extensió Fixar (alguna cosa) en una altra. Clavar un pedaç en un llençol, un botó en un abric.
    3. clavar un mirall (o un quadre, etc.) a la paret Penjar-l’hi per mitjà d’un clau o d’uns quants.
    4. restar clavat en terra de por (o d’esbalaïment, etc.) Restar sense poder actuar per alguna d’aquestes sensacions.
  6. transitiu col·loquialment Posar, aplicar, col·locar.
  7. transitiu col·loquialment Cobrar a algú (una quantitat de diners excessiva) per alguna cosa. En aquell bar ens van clavar deu euros per un entrepà.
  8. pronominal Posar-se a fer alguna cosa, especialment amb un gran delit. Es va clavar a córrer, a riure, a plorar.
  9. pronominal col·loquialment Menjar o beure (alguna cosa). Es va clavar un plat de cigrons i un got de vi.
  10. transitiu adoberia Fixar, per mitjà de claus, les pells humides sobre uns marcs o uns quadres de fusta de manera que en assecar-se restin tesades, i així, en desclavar-les, un cop seques, quedin planes, sense fer bosses ni amb les vores cargolades.
  11. pronominal marina, marítim Encallar-se un vaixell d’una manera tal, que resti com agafat al fons.
  12. pronominal motors Encallar-se el pistó al cilindre per un augment excessiu de la temperatura de les superfícies en fricció, a causa de la manca de lubrificació, que provoca la fusió i la soldadura dels metalls.

■ clavar

verb transitiu Fer entrar a cops de martell un clau dins un cos sòlid Clavar un clau a la paret màquina de clavar tecnologia Màquina clavadora transitiu Introduir un objecte punxegut en un altre objecte Clavar una agulla a la roba Clavar un punyal al pit clavar les dents per extensió Mossegar transitiu Encaixar, inserir una peça, dins una altra especialment Posar pedres precioses dins una muntura adequada Clavar un robí en or transitiu per analogia Aplicar, dirigir, fixar, fer, donar, etc, violentament Clavar un escàndol Clavar un cop de puny clavar la porta pels nassos Acomiadar algú…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clavari
| clavària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">clavari</title>

Etimologia: possiblement d’un ll. td. *clavarius, íd., o possible catalanització d’un moss. clavair 1a font: 1342
  1. masculí i femení Persona que té a càrrec seu les claus d’un lloc de confiança, sobretot d’una corporació, especialment de la caixa on hom guarda els diners comunals.
  2. masculí història Tresorer, funcionari de l’administració municipal gremial i baronial catalana responsable de les finances.
  3. masculí A les Illes Balears i al País Valencià, cap o president d’una confraria, d’un gremi, encarregat de presidir-ne les festes patronals.

■ clavari
| clavària

masculí i femení Persona que té a càrrec seu les claus d’un lloc de confiança, sobretot d’una corporació, especialment de la caixa on hom guarda els diners comunals masculí història Tresorer, funcionari de l’administració municipal gremial i baronial catalana responsable de les finances masculí A les Illes Balears i al País Valencià, cap o president d’una confraria, d’un gremi, encarregat de presidir-ne les festes patronals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clavaria

■ clavaria

femení Càrrec de clavari clavariat Llibre de comptes on hom assentava les entrades i les sortides i les definicions de comptes del clavari
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clavària

■ clavària

femení botànica Bolet de la família de les clavariàcies, del grup dels afilloforats
Gran Diccionari de la llengua catalana

clavariàcies


<title type="display">clavariàcies</title>

Partició sil·làbica: cla_va_ri_à_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de fongs del grup dels afil·loforats, de carpòfors més o menys carnosos, erectes, en forma de porra, o poc o molt ramificats, revestits per l’himeni.
  2. singular Fong de la família de les clavariàcies.

clavariàcies

femení botànica plural Família de fongs del grup dels afilloforats, de carpòfors més o menys carnosos, erectes, en forma de porra, o poc o molt ramificats, revestits per l’himeni singular Fong de la família de les clavariàcies