Es mostren 88939 resultats

clavicipitals

clavicipitals

clavicordi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">clavicordi</title>

Accessory
Etimologia: de l’it. clavicordio, íd. 1a font: 1868, DLCo.
Body
masculí música Instrument de cordes percudides, amb teclat, consistent en una caixa rectangular a l’interior de la qual les cordes, estirades perpendicularment a les tecles, són generalment inferiors en nombre a aquestes.

clavicordi

clavicordista

clavicordista

Traducció

clavícula

clavícula

clavicular

clavicular

claviculat
| claviculada

claviculat
| claviculada

claviculo-

claviculo-

claviforme

claviforme

clavíger
| clavígera

clavíger
| clavígera

clavilla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">clavilla</title>

Accessory
Etimologia: del ll. clavicŭla ‘claueta’ 1a font: 1465
Body
    femení
    1. Tros de fusta o de metall cilíndric o lleugerament cònic que es clava en un forat fet en un objecte.
    2. electrotècnia Peça aïllant amovible, amb un contacte metàl·lic o uns quants que poden ésser introduïts en els alvèols d’una presa de corrent a fi d’establir una connexió elèctrica.
    3. marina, marítim Petita barra de ferro, de bronze o de fusta que, posada en un dels forats d’un claviller, serveix per a fermar-hi un cap.
    4. marina, marítim Cadascuna de les manetes tornejades que en un nombre indefinit envolten la roda del timó i serveixen per a girar-la amb comoditat.
    5. música Peça cilindrocònica dels instruments de corda, feta de fusta, de metall o de vori, a la qual són cargolades les cordes, amb la finalitat d’estirar-les o d’afluixar-les i de deixar-les subjectes en l’afinació volguda.
    6. tecnologia Peça cilíndrica o lleugerament cònica que hom utilitza en molts dispositius o muntatges de mecànica fina per tal d’immobilitzar en sentit transversal dues o més peces superposades.
  1. anatomia Turmell.

clavilla