Es mostren 88940 resultats

adés


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adés</title>

Accessory
Etimologia: d’origen incert, potser del ll. vg. *addesso, der. de (iam tempus) adesse ‘ja arriba l’hora’, o de *addipsum, contracció de ad id ipsum (tempus) ‘en aquest mateix temps’ 1a font: s. XII, Hom.
Body
  1. adverbi En un temps passat o esdevenidor molt pròxim al present. Adés l’hem vist. Adés ho acabarem.
  2. adés adés locució adverbial A cada moment, molt sovint. Adés adés es girava.
  3. adés... adés... (o ara... adés...) conjunció Introdueix expressions distributives. Adés plorant, adés rient. Ara guanyant, adés perdent.

adés

Informació complementària

adesiara

adesiara

adeu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adeu</title>

Accessory
[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia adéu]

Partició sil·làbica: a_deu
Etimologia: v. adeu-siau 1a font: s. XV
Body
    1. interjecció Expressió de comiat, especialment a una persona que hom tracta de tu.
    2. fer adeu Fer un gest de comiat movent la mà, el braç, etc. En arrencar el tren van fer adeu amb la mà.
  1. interjecció figuradament Per denotar que cal renunciar a una cosa, que una cosa és perduda sense remissió, etc.
  2. masculí
    1. Comiat. És l’hora dels adeus.
    2. cant dels adeus música Cant popular d’origen escocès que es canta com a comiat col·lectiu i de germanor en molts aplecs o reunions, mentre tothom es dona les mans formant rotllana.

adeu

adeu-siau


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adeu-siau</title>

Accessory
[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia adéu-siau]

Partició sil·làbica: a_deu-si_au
Etimologia: de l’expressió a Déu siau [forma ant. per sigueu] (encomanat), amb què hom encomanava a la protecció de Déu la persona acomiadada 1a font: s. XV
Body
interjecció Expressió de comiat, especialment a una persona que hom tracta de vós o a dues persones o més que hom tracta de tu o de vós.

adeu-siau

adherència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adherència</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ad_he_rèn_ci_a
Etimologia: del ll. adhaerentia 1a font: s. XV
Body
    femení
  1. El fet d’adherir o d’estar adherit.
  2. Qualitat d’adherent.
  3. automòbil, automobilisme i ferrocarrils
    1. Fregament produït per les rodes d’un vehicle sobre la superfície en què es mou.
    2. coeficient d’adherència Relació entre l’adherència i el pes aplicat sobre les rodes motrius.
    3. límit d’adherència Adherència en el moment que la roda comença a patinar.
  4. botànica Soldadura íntima o parcial entre dos òrgans veïns, tant si pertanyen al mateix verticil com si no.
  5. patologia Brida o soldadura entre dos òrgans o dues superfícies, formada per fibrina, que s’organitza com a resultat d’una inflamació.
  6. adherència àtica patologia Adherència produïda entre la bufeta del fel i el pílor.
  7. adherència respecte a un conjunt de punts geometria Conjunt de punts que són “infinitament propers” al conjunt primitiu o, particularment, que pertanyen a aquell conjunt.

adherència

adherent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adherent</title>

Accessory
Etimologia: del ll. adhaerens, -ntis 1a font: s. XV
Body
  1. adjectiu Que adhereix o està adherit.
  2. masculí i femení Persona unida per un vincle d’amistat, d’ideologia, etc.
  3. masculí agricultura Substància utilitzada per a afavorir la resistència del dipòsit antiparasitari sobre els òrgans de les plantes.
  4. punt adherent a un conjunt geometria Punt tot entorn del qual té intersecció no nul·la amb el conjunt.

adherent

adheriment

adheriment

adherir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adherir</title>

Accessory
Etimologia: del ll. adhaerēre ‘estar enganxat’ i aquest de haerēre, íd. 1a font: 1453
Body
    verb
    1. intransitiu Estar, alguna cosa, aplicada a la superfície d’una altra i agafada a ella. La pell adhereix a la carn.
    2. transitiu Aplicar (alguna cosa) a la superfície d’una altra fent que s’hi agafi. Adheriren tires de paper als vidres perquè no es trenquessin.
    3. pronominal La resina s’adhereix als dits.
  1. pronominal Manifestar-se algú completament d’acord amb una idea, un dictamen, una doctrina, etc., associar-se a un acord. M’adhereixo a tot el que has dit.

adherir

adhesió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adhesió</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ad_he_si_ó
Etimologia: del ll. adhaesio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
    femení
    1. Acció d’adherir-se;
    2. l’efecte.
  1. dret internacional Acte pel qual un estat accepta les obligacions d’un tractat conclòs entre d’altres estats.
  2. física Força que s’oposa a la separació de dos cossos posats en contacte íntim, deguda a l’atracció mútua de les molècules.
  3. química física Fenomen per mitjà del qual dues superfícies són mantingudes juntes per forces intermoleculars.
  4. contracte d’adhesió dret Contracte en el qual una de les parts ha fixat per endavant totes les clàusules, sense que l’altra part en pugui modificar cap.

adhesió