Es mostren 88939 resultats

■ còfia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">còfia</title>

Partició sil·làbica: cò_fi_a
Etimologia: del ll. td. cofia, íd., d’origen incert 1a font: s. XIV
    femení
  1. antigament Lligadura protectora que els guerrers duien sota l’elm.
  2. indumentària Gorra de formes i de grandàries diferents, feta de tela, de randes, de cintes, etc., que sol formar part de la indumentària de les dones de certes comarques, de les monges d’algunes congregacions, etc.

■ còfia

femení antigament Lligadura protectora que els guerrers duien sota l’elm indumentària Gorra de formes i de grandàries diferents, feta de tela, de randes, de cintes, etc, que sol formar part de la indumentària de les dones de certes comarques, de les monges d’algunes congregacions, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cofiador
| cofiadora

■ cofiador
| cofiadora

masculí i femení dret Persona que, juntament amb altres, respon del compliment d’una obligació en el cas que no la compleixi el deutor principal
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cofisimofis


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cofisimofis</title>

Partició sil·làbica: co_fis_i_mo_fis
Etimologia: expressió d’origen incert; el primer element podria ser una alteració de còfies i el segon, de mofes, per imitació del primer, com un joc de paraules 1a font: 1839, DLab.
masculí plural
  • Mot emprat en l’expressió fer cofisimofis locució verbal Fer embolics, trucs, etc., en avinença.

    • ■ cofisimofis

    masculí plural Mot emprat en l’expressió fer cofisimofis locució verbal Fer embolics, trucs, etc, en avinença
    Traducció
    Gran Diccionari de la llengua catalana

    ■ cofoi
    | cofoia


    <ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
    <title type="display">cofoi</title>

    Partició sil·làbica: co_foi
    Etimologia: de cofat, en el sentit de ‘ben arreglat de cap’ i per un encreuament amb mots amb el sufix expressiu -oi, com alegroi, petitoi, xiroi, que donà lloc al sentit de ‘satisfet de si mateix, ufanós’
    adjectiu Satisfet i envanit alhora.

    ■ cofoi
    | cofoia

    adjectiu Satisfet i envanit alhora
    Informació complementària
    Traducció
    Gran Diccionari de la llengua catalana

    ■ cofoiament

    ■ cofoiament

    adverbi Amb satisfacció i envaniment alhora
    Traducció
    Gran Diccionari de la llengua catalana

    ■ cofoisme

    ■ cofoisme

    masculí Actitud satisfeta i envanida envers una situació pròpia determinada en oposició a rebentisme
    Traducció
    Gran Diccionari de la llengua catalana

    coforra

    coforra

    femení indumentària Lligadura semblant a una gorra que antigament cobria el cap i que era usada pels infants de bandoles i per les dones d’edat
    Gran Diccionari de la llengua catalana

    ■ cofre


    <ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
    <title type="display">cofre</title>

    Etimologia: del fr. coffre, íd., i aquest, del ll. cŏphĭnus ‘cistella, panera’, pres del gr. kóphinos, íd. 1a font: s. XIII, Desclot
      masculí
    1. mobiliari Arca o bagul amb el seu pany i la seva clau, generalment de fusta bossellada, pintada o folrada de cuir o de planxa de ferro.
    2. cofre reial (o cofres reials) història Tresor reial, fisc.

    ■ cofre

    masculí mobiliari Arca o bagul amb el seu pany i la seva clau, generalment de fusta bossellada, pintada o folrada de cuir o de planxa de ferro cofre reial o cofres reials història Tresor reial, fisc
    Informació complementària
    Traducció
    Gran Diccionari de la llengua catalana

    cofrentí
    | cofrentina

    cofrentí
    | cofrentina

    adjectiu i masculí i femení De Cofrents Vall de Cofrents
    Gran Diccionari de la llengua catalana

    ■ cofrer
    | cofrera

    ■ cofrer
    | cofrera

    masculí i femení Persona que fa cofres o en ven antigament Tresorer
    Traducció