Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 424 resultats

acopar-se

<title type="display">acopar-se</title>

Etimologia: de copa

verb pronominal Formar capçada o mata atapeïda.

acopar-se

verb pronominal Formar capçada o mata atapeïda

■ acorriolar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acorriolar-se</title>

Partició sil·làbica: a_cor_ri_o_lar-se
Etimologia: de corriol¹

verb pronominal Caminant, posar-se l’un darrere l’altre com anant per un corriol.

■ acorriolar-se

verb pronominal Caminant, posar-se l’un darrere l’altre com anant per un corriol

■ adelerar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adelerar-se</title>

Etimologia: de deler

verb pronominal Obrar amb deler.

■ adelerar-se

verb pronominal Obrar amb deler

■ adir-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adir-se</title>

Etimologia: de dir¹ 1a font: 1893

verb pronominal Harmonitzar, anar bé l’un amb l’altre. Aquest abric no s’adiu gens amb les sabates.

■ adir-se

verb pronominal Harmonitzar, anar bé l’un amb l’altre Aquest abric no s’adiu gens amb les sabates

■ adonar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adonar-se</title>

Etimologia: de donar 1a font: s. XIII

verb

pronominal

Haver esment, algú, d’alguna persona o alguna cosa, no passar-li desapercebuda, no escapar a la seva atenció. Gràcies a l’anestèsia no es va adonar de res. T’has adonat de la cara que ha fet?
fer adonar (algú d’alguna cosa) Fer que se n’adoni. La van fer adonar que s’hi havia de fixar més.

■ adonar-se

verb pronominal Haver esment, algú, d’alguna persona o alguna cosa, no passar-li desapercebuda, no escapar a la seva atenció Gràcies a l’anestèsia no es va adonar de res T’has adonat de la cara que ha fet fer adonar algú d’alguna cosa Fer que se n’adoni La van fer adonar que s’hi havia de fixar més

■ adormissar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adormissar-se</title>

Etimologia: de adormir

verb pronominal Mig adormir-se, ensopir-se, abaltir-se.

■ adormissar-se

verb pronominal Mig adormir-se, ensopir-se, abaltir-se

■ afaenar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">afaenar-se</title>

Partició sil·làbica: a_fa_e_nar-se
Etimologia: de faena

verb pronominal dialectal Carregar-se de feina; ocupar-se.

■ afaenar-se

verb pronominal dialectal Carregar-se de feina ocupar-se

■ afal·lerar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">afal·lerar-se</title>

Etimologia: de fal·lera

verb pronominal Agafar una fal·lera. Afal·lerar-se per una dona.

■ afal·lerar-se

verb pronominal Agafar una fallera Afallerar-se per una dona

■ afarrossar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">afarrossar-se</title>

Homòfon: aferrussar-se
Etimologia: de farro 1a font: s. XV

verb pronominal Menjar i beure amb excés.

■ afarrossar-se

verb pronominal Menjar i beure amb excés

■ afeccionar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">afeccionar-se</title>

Partició sil·làbica: a_fec_ci_o_nar-se
Etimologia: de afecció

verb

pronominal

Prendre afecció a algú.
Aficionar-se.

■ afeccionar-se

verb pronominal Prendre afecció a algú Aficionar-se