Es mostren 88939 resultats

coixera

coixera

femení coixesa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coixesa

■ coixesa

femení Qualitat de coix
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coixí


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coixí</title>

Partició sil·làbica: coi_xí
Etimologia: del ll. vg. *coxīnum, íd., der. de coxa ‘anca’, pel fet de servir per a asseure-s’hi 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Sac de tela, de cuir, etc., rectangular, rodó, etc., cosit per tots costats, ple de llana, de ploma, de crin, d’escuma de niló o d’una altra matèria filamentosa i elàstica, per a recolzar-hi el cap, repenjar-hi l’esquena, els braços, posar sota els peus, etc.
    2. coixí de fer puntes Coixí cilíndric, ple de palla, sobre el qual hom estén el patró i va clavant les agulles en fer les puntes.
    3. coixí pneumàtic Coixí de goma o de plàstic proveït d’una vàlvula per a inflar-lo a voluntat.
    4. consultar (una cosa) amb el (o preguntar [una cosa] al) coixí Esperar l’endemà per prendre una decisió, per resoldre un problema, una preocupació, etc.; dormir-hi.
    5. haver-hi coixí (o un bon coixí) de (una cosa) Haver-n’hi força, un bon tou.
    1. Nom de certes peces sobre les quals descansa un òrgan de màquina, interposades entre aquest i el seu suport.
    2. construcció naval Peça gruixuda de fusta, situada al peu del trinquet, que tenia per finalitat recolzar-hi el bauprès.
    3. fer coixí Estar interposada una cosa entre un suport i allò que hi recolza.
    1. [usat adjectivament] figuradament Que pot esmorteir xocs, friccions.
    2. [usat adjectivament] Que pot apaivagar o evitar motius de desunió o de pugna. Un partit, un estat, coixí.
    3. coixí de seguretat automòbil, automobilisme Dispositiu consistent en una bossa d’aire, col·locada al volant de l’automòbil i, a vegades, també davant de l’acompanyant, que s’infla en cas de xoc frontal de més de 20 km/h.
    4. construcció naval Teixit de filàstica que hom solia posar sobre el bauprès i les vergues per evitar el frec amb les amures.
  4. construcció naval Peça de ferro on va engalzat el dau del timó.
  5. arts gràfiques Tros de roba, tafetà, cautxú, etc., que hom fixa al timpà o cilindre de la premsa d’imprimir per fer menys dura la impressió.
  6. coixí de daurar pintura Eina que serveix per a tenir i tallar els pans d’or durant la feina de daurar.
  7. coixí de monja botànica
    1. Eriçó.
    2. Mata espinosa de la família de les papilionàcies (Astragalus massiliensis), de flors blanques en raïms axil·lars, pròpia del litoral.

■ coixí

masculí Sac de tela, de cuir, etc, rectangular, rodó, etc, cosit per tots costats, ple de llana, de ploma, de crin, d’escuma de niló o d’una altra matèria filamentosa i elàstica, per a recolzar-hi el cap, repenjar-hi l’esquena, els braços, posar sota els peus, etc coixí de fer puntes Coixí cilíndric, ple de palla, sobre el qual hom estén el patró i va clavant les agulles en fer les puntes coixí pneumàtic Coixí de goma o de plàstic proveït d’una vàlvula per a inflar-lo a voluntat consultar una cosa amb el o preguntar una cosa al coixí Esperar l’endemà per prendre una decisió, per resoldre un…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coixim-coixam

■ coixim-coixam

adverbi Coixejant lleugerament Caminar coixim-coixam
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coixinera

■ coixinera

femení Bossa o funda d’un coixí per extensió Bossa anàloga per a usos domèstics La coixinera del pa, de les agulles d’estendre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coixinet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coixinet</title>

Partició sil·làbica: coi_xi_net
Etimologia: de coixí
    masculí
    1. Coixí petit.
    2. coixinet de les agulles Coixinet on hom clava les agulles per tenir-les guardades.
  2. anatomia animal Massa de teixit que tenen a les puntes de les falanges o a la planta del peu alguns animals que serveix per a protegir-les.
    1. arts gràfiques Signe gràfic [#] consistent en dues ratlles paral·leles inclinades cap a la dreta que s’encreuen amb dues ratlles paral·leles horitzontals.
    2. telecomunicacions Tecla dels aparells telefònics i d’altres aparells electrònics, amb diverses funcions segons la programació, que s’identifica amb el signe gràfic del coixinet.
  4. tecnologia
    1. Peça metàl·lica en forma d’anell o de dolla que fa de suport a l’arbre, també metàl·lic, el qual gira a l’interior seu, generalment compost d’una caixa i del coixinet pròpiament dit.
    2. coixinet de fregament Coixinet l’arbre del qual gira fregant-ne la superfície lubrificada.
    3. coixinet de rodolament Coixinet l’arbre del qual gira conjuntament amb l’anell que porta manegat, mentre un nombre determinat d’elements (bolcs, rodets, barrilets o agulles) rodolen sobre la superfície exterior d’aquest anell o sobre la superfície interior d’un altre anell ajustat exteriorment a la caixa o suport.

■ coixinet

masculí Coixí petit coixinet de les agulles Coixinet on hom clava les agulles per tenir-les guardades anatomia animal Massa de teixit que tenen a les puntes de les falanges o a la planta del peu alguns animals que serveix per a protegir-les arts gràfiques Signe gràfic # consistent en dues ratlles paralleles inclinades cap a la dreta que s’encreuen amb dues ratlles paralleles horitzontals telecomunicacions Tecla dels aparells telefònics i d’altres aparells electrònics, amb diverses funcions segons la programació, que s’identifica amb el signe gràfic del coixinet tecnologia Peça metàllica en…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

col.

col.

abreviatura arts gràfiques i codicologia columna 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ col


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">col</title>

Etimologia: del ll. caulis ‘tija; col’ 1a font: s. XI
    femení botànica i agricultura
    1. Planta herbàcia de la família de les crucíferes (Brassica oleracea), de tija gruixuda (el caluix o tronxo), de fulles grosses, a vegades apinyades (el cabdell o capça), i de flors grogues o blanques disposades en raïms llargs. Cal esmentar la col aloma o bajana o de caputxa o primerenca o verda (B. oleracea var acephala), de caluix llarg i fulles soltes; la col arrissada o de Milà o gitana (B. oleracea var sabauda); la col borratgenca o nana (B. oleracea var bullata); la col cabdellada o de cabdell o de tripa (B. oleracea var capitata), amb les varietats col geganta, col llombarda o vermella i col valenciana; i la col de Brussel·les o de brot (B. oleracea var gemmifera).
    2. a qui no vol cols, dos plats Comentari que hom fa quan ha de patir més que no esperava o més que els altres.
    3. cada dia cols, amarguen (o el caldo amarguen) figuradament i col·loquialment Frase amb què hom es queixa de la monotonia d’una mateixa cosa.
  2. col borda Nom aplicat a diversos tàxons silvestres emparentats amb la col (Brassica oleracea ssp robertiana, B. balearica, etc.) i també a les cols subespontànies.

■ col

femení botànica i agricultura Planta herbàcia de la família de les crucíferes Brassica oleracea , de tija gruixuda el caluix o tronxo, de fulles grosses, a vegades apinyades el cabdell o capça, i de flors grogues o blanques disposades en raïms llargs Cal esmentar la col aloma o bajana o de caputxa o primerenca o verda B oleracea var acephala , de caluix llarg i fulles soltes la col arrissada o de Milà o gitana B oleracea var sabauda la col borratgenca o nana B oleracea var bullata la col cabdellada o de cabdell o de tripa B oleracea var capitata , amb les varietats col geganta , col…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ col-1

■ col-1

variant de con- davant de l Prefix, del llatí cum , que significa ‘ensems amb’, ‘en comú’ Ex collaboració, collateral Vegeu també col- 2 col- 3
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ col-2

■ col-2

Forma prefixada del mot grec kholḗ , que significa ‘bilis’ Ex colagog, colangitis Vegeu també col- 1 col- 3