Es mostren 88939 resultats

col-3

col-3

Forma prefixada del mot grec kō͂lon , que significa ‘membre, còlon’ Ex colitis Vegeu també col- 1 col- 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cola1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cola</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del gr. kólla ‘goma’ 1a font: 1736
    femení
    1. química industrial Aiguacuit i, en general, qualsevol substància adhesiva emprada per a enganxar; segons la matèria d’on és obtinguda hom parla de cola de pells, d’ossos, de conill i de peix.
    2. cola de contacte (o d’impacte) Adhesiu a base de neoprè que hom aplica prèviament a les dues superfícies a enganxar, les quals, passats uns minuts, s’adhereixen fortament per simple contacte.
    3. cola de fuster fusteria Substància adhesiva emprada en fusteria per a enganxar peces de fusta, aplacar fulloles i collar metxes als respectius allotjaments en portes, bastiments, etc.
    4. cola de pintor pintura Mucílag obtingut en fred per hidròlisi de midons o farines de diferents procedències, tractats amb lleixiu d’hidròxid sòdic o amb clorurs de manganès, zinc o calci.
  2. indústria tèxtil Compost de diverses substàncies, la majoria amilàcies, que després de cuites serveixen per a aprestar els fils d’ordit i n’augmenten la resistència.



    3. Vegeu també:
    cola2

■ cola1

femení química industrial Aiguacuit i, en general, qualsevol substància adhesiva emprada per a enganxar segons la matèria d’on és obtinguda hom parla de cola de pells , d’ossos , de conill i de peix cola de contacte o d’impacte Adhesiu a base de neoprè que hom aplica prèviament a les dues superfícies a enganxar, les quals, passats uns minuts, s’adhereixen fortament per simple contacte cola de fuster fusteria Substància adhesiva emprada en fusteria per a enganxar peces de fusta, aplacar fulloles i collar metxes als respectius allotjaments en portes, bastiments, etc cola de pintor pintura…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cola2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cola</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: d’una llengua africana oriental
    femení
  1. botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Gènere de plantes arbòries de la família de les esterculiàcies (Cola sp), dues espècies de la qual són conreades per la llavor (la nou de cola), rica en cafeïna i teobromina.
  2. alimentació, indústries alimentàries Beguda carbònica en la qual són utilitzats extrets de cola.



    3. Vegeu també:
    cola1

■ cola2

femení botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Gènere de plantes arbòries de la família de les esterculiàcies Cola sp , dues espècies de la qual són conreades per la llavor la nou de cola, rica en cafeïna i teobromina alimentació, indústries alimentàries Beguda carbònica en la qual són utilitzats extrets de cola Vegeu també cola 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ colada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">colada</title>

Homòfon: culada
Etimologia: variant de quallada; en els sentits especials de geomorfologia i metal·lúrgia, calc del fr. coulée, íd., del mateix origen
    femení
  1. Llet presa.
  2. geomorfologia
    1. Massa rocallosa que s’escampa en forma de capes, de mantells o de corrents quan és en estat fluid o semifluid i que es consolida posteriorment.
    2. colada de fang Massa de roca sedimentària formada per elements de gra molt petit (argila, marga), la qual, en amarar-se d’aigua, adquireix prou plasticitat per a desplaçar-se en forma de riu de fang.
    3. colada de neu Allau de neu molt humida que conté entre un 20% i un 60% d’aigua líquida.
    4. colada volcànica Massa de lava que surt a l’exterior a través d’un cràter i que s’escampa bo i mantenint la temperatura prou elevada per a comportar-se amb fluïdesa.
  3. metal·lúrgia
    1. Operació d’abocar dins un motlle un metall fos.
    2. Metall fos que hom aboca dins el motlle.
    3. forat de colada Obertura del gresol, a la part inferior de l’alt forn, per on hom extreu la fosa.

■ colada

femení Llet presa geomorfologia Massa rocallosa que s’escampa en forma de capes, de mantells o de corrents quan és en estat fluid o semifluid i que es consolida posteriorment colada de fang Massa de roca sedimentària formada per elements de gra molt petit argila, marga, la qual, en amarar-se d’aigua, adquireix prou plasticitat per a desplaçar-se en forma de riu de fang colada de neu Allau de neu molt humida que conté entre un 20% i un 60% d’aigua líquida colada volcànica Massa de lava que surt a l’exterior a través d’un cràter i que s’escampa bo i mantenint la temperatura prou elevada per a…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coladís
| coladissa

■ coladís
| coladissa

adjectiu Que és fàcil de colar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ colador


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">colador</title>

Etimologia: de colar2 1a font: s. XV
    masculí
    1. Sedasset, drap, etc., emprat per a colar un líquid.
    2. especialment Atuell de cuina amb fons de tela, tela metàl·lica, planxa perforada, etc., que serveix per a colar.
    3. colador xinès Colador de forats petits, de forma cònica.
  2. Xuclador, forat per on s’escorre l’aigua o un altre líquid.
  3. ésser un colador Beure molt (algú).

■ colador

masculí Sedasset, drap, etc, emprat per a colar un líquid especialment Atuell de cuina amb fons de tela, tela metàllica, planxa perforada, etc, que serveix per a colar colador xinès Colador de forats petits, de forma cònica Xuclador, forat per on s’escorre l’aigua o un altre líquid ésser un colador Beure molt algú
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ colagog
| colagoga

■ colagog
| colagoga

adjectiu fisiologia Que provoca l’evacuació de la bilis
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ colament

■ colament

masculí Acció de colar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ colamina

■ colamina

femení química Líquid viscós amb caràcter de base forta emprat en la purificació del gas natural i altres gasos per a absorbir-ne les impureses àcides com el diòxid de carboni o el sulfur d’hidrogen
Gran Diccionari de la llengua catalana

colangiocarcinoma

colangiocarcinoma

masculí patologia Carcinoma derivat de les vies biliars intrahepàtiques o extrahepàtiques