Es mostren 88940 resultats

■ col·laboracionista

■ col·laboracionista

masculí i femení Partidari del collaboracionisme adjectiu Relatiu o pertanyent al collaboracionisme
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ col·laborador
| col·laboradora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">col·laborador</title>

Etimologia: del b. ll. collaborator -ōris, íd. 1a font: 1839, DLab.
    [abreviatura col·lab.]
  1. adjectiu i masculí i femení Persona que col·labora.
  2. masculí i femení Persona que col·labora sovint en un diari, una editorial, etc., sense formar part del grup de redacció.

■ col·laborador
| col·laboradora

abreviatura collab adjectiu i masculí i femení Persona que collabora masculí i femení Persona que collabora sovint en un diari, una editorial, etc, sense formar part del grup de redacció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ col·laborar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">col·laborar</title>

Etimologia: del ll. td. collaborare, íd. 1a font: 1839, DLab.
verb intransitiu Treballar en comú amb algú, especialment en una obra literària, artística, científica. Tots els ornitòlegs de la comarca col·laboren en el projecte. No vull col·laborar amb vosaltres.

■ col·laborar

verb intransitiu Treballar en comú amb algú, especialment en una obra literària, artística, científica Tots els ornitòlegs de la comarca collaboren en el projecte No vull collaborar amb vosaltres
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

col·laboratiu
| col·laborativa


<title type="display">col·laboratiu</title>

Partició sil·làbica: col_la_bo_ra_tiu
adjectiu Que es porta a terme en col·laboració entre diverses persones. Enciclopèdia col·laborativa. Aprenentatge col·laboratiu. Treballs col·laboratius.

col·laboratiu
| col·laborativa

adjectiu Que es porta a terme en collaboració entre diverses persones Enciclopèdia collaborativa Aprenentatge collaboratiu Treballs collaboratius
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ col·lació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">col·lació</title>

Partició sil·làbica: col_la_ci_ó
Etimologia: del ll. collatio, -ōnis ‘aplec, reunió, comparació, referència’ 1a font: 1490, Tirant
    femení
    1. Acció de conferir un títol, un privilegi, un grau universitari, etc.
    2. dret canònic Acte jurídic pel qual l’autoritat eclesiàstica confia un ofici o atorga un benifet a la persona que n’és capaç.
    3. dret català Aportació de béns per part d’un hereu a favor dels altres cohereus per a poder participar en la divisió de l’herència.
    1. En els antics monestirs, conversa o conferència sobre coses espirituals que tenia lloc als vespres, generalment després d’un àpat lleuger.
    2. per extensió Àpat lleuger.
  3. col·lació de manuscrit crítica textual Comparació sistemàtica de les lliçons variants de còdexs varis que contenen un mateix text antic, clàssic o medieval.
  4. portar a col·lació Sortir a parlar d’una cosa, adduir-la.

■ col·lació

femení Acció de conferir un títol, un privilegi, un grau universitari, etc dret canònic Acte jurídic pel qual l’autoritat eclesiàstica confia un ofici o atorga un benifet a la persona que n’és capaç dret català Aportació de béns per part d’un hereu a favor dels altres cohereus per a poder participar en la divisió de l’herència En els antics monestirs, conversa o conferència sobre coses espirituals que tenia lloc als vespres, generalment després d’un àpat lleuger per extensió Àpat lleuger collació de manuscrit crítica textual Comparació sistemàtica de les lliçons variants de còdexs varis que…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ col·lacionable

■ col·lacionable

adjectiu Dit del bé que és susceptible d’ésser sotmès a collació
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ col·lacionar

■ col·lacionar

verb transitiu Comparar entre elles dues o més reproduccions d’un text
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ collada1

■ collada1

femení Cop donat al coll Estrebada amb el coll per fer seguir alguna cosa Moviment de la gola per deglutir Vegeu també collada 2 collada 3 collada 4 collada 5
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ collada2

■ collada2

femení Depressió d’una certa amplària o extensió a la carena d’una serralada Vegeu també collada 1 collada 3 collada 4 collada 5
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ collada3

■ collada3

femení En el joc de cartes, seguit de cartes d’un mateix coll Vegeu també collada 1 collada 2 collada 4 collada 5
Traducció