Es mostren 88940 resultats

■ col·lapsar

■ col·lapsar

verb transitiu Produir un collapse pronominal El país s’ha collapsat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ col·lapse


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">col·lapse</title>

Etimologia: del ll. collapsus ‘caiguda, ensorrada’ 1a font: 1917, DOrt.
    masculí
  1. patologia
    1. Retracció anormal de les parets d’un òrgan buit (cor, vasos sanguinis, pulmons, etc.), amb la consegüent afectació de les seves funcions.
    2. Pèrdua del to de les parets dels vasos sanguinis petits en el curs d’una insuficiència circulatòria aguda.
  2. figuradament Paralització transitòria de les activitats econòmiques, polítiques, etc. El comerç exterior del país ha sofert un col·lapse.
  3. col·lapse gravitacional astrofísica Contracció de la matèria d’un objecte celeste, i el corresponent augment de la seva densitat, que es produeix quan l’atracció gravitacional de tota la massa cap al centre supera totes les altres forces presents.

■ col·lapse

masculí patologia Retracció anormal de les parets d’un òrgan buit cor, vasos sanguinis, pulmons, etc, amb la consegüent afectació de les seves funcions Pèrdua del to de les parets dels vasos sanguinis petits en el curs d’una insuficiència circulatòria aguda figuradament Paralització transitòria de les activitats econòmiques, polítiques, etc El comerç exterior del país ha sofert un collapse collapse gravitacional astrofísica Contracció de la matèria d’un objecte celeste, i el corresponent augment de la seva densitat, que es produeix quan l’atracció gravitacional de tota la massa cap al centre…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

col·lar

col·lar

verb transitiu antigament Donar collació, conferir un càrrec, un benefici, etc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ collar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">collar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. collare, íd. (v. coll1) 1a font: 1316
    masculí
  1. Corretja, cadena, etc., que hom posa al voltant del coll d’un animal.
  2. Cèrcol de metall posat al coll d’un malfactor com a càstig, d’un esclau com a senyal de servitud, etc.
  3. Ornament de coll.
  4. Cadena d’or que portaven al coll els cavallers de certs ordes.
  5. Collaret.
  6. armament Peça de l’arnès del cavall, generalment de malla, emprada al segle XV.
  7. entomologia Expansió membranosa lobulada del protòrax d’alguns insectes.
  8. motors Cap de biela que forma un coixinet de gran diàmetre, dins el qual s’allotja i gira una excèntrica.
    1. oficis manuals Peça en forma d’anella circular o semicircular emprada per a estrènyer un objecte o per a subjectar-ne d’altres mantenint-los units estretament entre ells.
    2. collar de raca marina, marítim Anell, format per un bastard o més que enfilen uns abartrells, usat per a fermar una perxa a un pal i facilitar-ne el moviment.
  10. zoologia En el plomatge o el pelatge d’un animal, taca anular al voltant del coll.



    11. Vegeu també:
    collar2

■ collar1

masculí Corretja, cadena, etc, que hom posa al voltant del coll d’un animal Cèrcol de metall posat al coll d’un malfactor com a càstig, d’un esclau com a senyal de servitud, etc Ornament de coll Cadena d’or que portaven al coll els cavallers de certs ordes Collaret armament Peça de l’arnès del cavall, generalment de malla, emprada al segle XV entomologia Expansió membranosa lobulada del protòrax d’alguns insectes motors Cap de biela que forma un coixinet de gran diàmetre, dins el qual s’allotja i gira una excèntrica oficis manuals Peça en forma d’anella circular o semicircular emprada per a…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ collar2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">collar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: accepció sorgida de l’acció de lligar un animal pel coll, fermar-lo (v. coll1) 1a font: s. XIII, Desclot
    verb transitiu
  1. Unir, ajuntar, dues peces o més per mitjà de cargols i llurs femelles, o emprant uns altres estris de subjecció.
  2. Enjovar, junyir.
  3. figuradament i col·loquialment Subjectar, sotmetre (algú). L’heu de collar més, que és un tranquil.
  4. Clavar (un cargol).
  5. marina, marítim Cargolar la vela, plegar-la sobre la verga o botavara o un masteler i afermar-la amb botafions.
  6. indústria tèxtil
    1. Fer voltar la roda del collador del teler perquè la roda quedi tibant.
    2. Carregar de pes la romana del plegador per augmentar la tibantor de l’ordit.



    7. Vegeu també:
    collar1

■ collar2

verb transitiu Unir, ajuntar, dues peces o més per mitjà de cargols i llurs femelles, o emprant uns altres estris de subjecció Enjovar, junyir figuradament i colloquialment Subjectar, sotmetre algú L’heu de collar més, que és un tranquil Clavar un cargol marina, marítim Cargolar la vela, plegar-la sobre la verga o botavara o un masteler i afermar-la amb botafions indústria tèxtil Fer voltar la roda del collador del teler perquè la roda quedi tibant Carregar de pes la romana del plegador per augmentar la tibantor de l’ordit Vegeu també collar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ collaret

■ collaret

masculí Ornament cadena, enfilall de perles, de grans d’atzabeja, etc que hom es posa al voltant del coll
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

col·largol

col·largol

masculí farmàcia, indústria farmacèutica Argent colloidal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ collarí


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">collarí</title>

Etimologia: de collar1 (v. coll1)
    masculí
  1. art Motllura o anell en què termina la part superior del fust de la columna i damunt el qual descansa el capitell.
  2. construcció naval Peça metàl·lica en forma de U usada en les mampares per a l’estancament del pas de la sobrequilla i dels dorments.
  3. tecnologia Rebaix o regata practicada en un arbre o un eix d’una màquina que serveix de guia per a algun mecanisme, una palanca, etc.

■ collarí

masculí art Motllura o anell en què termina la part superior del fust de la columna i damunt el qual descansa el capitell construcció naval Peça metàllica en forma de U usada en les mampares per a l’estancament del pas de la sobrequilla i dels dorments tecnologia Rebaix o regata practicada en un arbre o un eix d’una màquina que serveix de guia per a algun mecanisme, una palanca, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ col·latari
| col·latària

■ col·latari
| col·latària

masculí i femení Persona a la qual hom confereix un benefici, un privilegi, etc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ collater
| collatera

■ collater
| collatera

masculí i femení Persona que tragina coses a coll
Traducció