Es mostren 88939 resultats

■ col·lectivitat

■ col·lectivitat

femení Nombre de persones considerades com un tot, especialment el poble considerat en conjunt Els interessos de la collectivitat mecànica estadística Collecció de sistemes de partícules usada per a descriure un sistema individual
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ col·lectivització

■ col·lectivització

femení Acte pel qual la propietat dels béns de producció terres, indústries, mines, etc és transferida a la collectivitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ col·lectivitzar

■ col·lectivitzar

verb transitiu Collocar els béns de producció en mans de la collectivitat Collectivitzar les terres
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ col·lector
| col·lectora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">col·lector</title>

Etimologia: del ll. collector, -ōris, íd. 1a font: 1839, DLab.
    1. adjectiu Que recull. Tub col·lector, canal col·lectora.
    2. masculí i femení Persona que recull o col·lecta certs imposts, drets, etc. Col·lector municipal.
    3. masculí i femení Majordom o encarregat de recollir els fruits i les rendes de les masies en nom del propietari.
    4. masculí Encarregat eclesiàstic que recapta les almoines de les misses i les distribueix entre els celebrants.
    5. masculí electrònica En certs tubs electrònics, elèctrode que recull els electrons o els ions de l’interior del tub.
    6. masculí obres públiques Claveguera de grans dimensions que forma part de la xarxa de sanejament i té la funció de recollir les aigües de pluja i fecals que hi aboquen les clavegueres i conduir-les lluny de la població, cap a l’estació depuradora o al lloc del desguàs (riu, mar, etc.).
  2. masculí tecnologia Conducció principal destinada a la distribució d’un fluid per conduccions secundàries o a rebre’l d’aquestes per eliminar-lo.
  3. masculí electrònica Un dels elèctrodes principals d’un transistor.
  4. masculí electrotècnia Element de les màquines rotatives elèctriques de corrent continu (dinamos i motors) i també d’alguns tipus de les de corrent altern.
  5. masculí geologia Roca permeable a través de la qual circulen els hidrocarburs procedents de la roca mare.

■ col·lector
| col·lectora

adjectiu Que recull Tub collector, canal collectora masculí i femení Persona que recull o collecta certs imposts, drets, etc Collector municipal masculí i femení Majordom o encarregat de recollir els fruits i les rendes de les masies en nom del propietari masculí Encarregat eclesiàstic que recapta les almoines de les misses i les distribueix entre els celebrants masculí electrònica En certs tubs electrònics, elèctrode que recull els electrons o els ions de l’interior del tub masculí obres públiques Claveguera de grans dimensions que forma part de la xarxa de sanejament i té la funció de…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ col·lectoria

■ col·lectoria

femení Càrrec de collector Lloc o oficina on és exercit el càrrec de collector
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ col·lega


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">col·lega</title>

Etimologia: del ll. collega ‘company en una magistratura’, der. de legare ‘nomenar com a llegat o lloctinent’ 1a font: 1487
    masculí i femení
  1. Cadascun dels qui exerceixen una mateixa funció considerat amb relació als altres.
  2. col·loquialment Tractament que es dona sovint entre companys.

■ col·lega

masculí i femení Cadascun dels qui exerceixen una mateixa funció considerat amb relació als altres colloquialment Tractament que es dona sovint entre companys
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ col·legatari
| col·legatària

■ col·legatari
| col·legatària

masculí i femení dret civil Legatari en companyia d’altri
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ col·legi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">col·legi</title>

Etimologia: del ll. collegium ‘associació, conjunt de col·legues’, der. de collega 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Entitat o persona moral que és creada generalment per motius professionals o d’estudi, constituïda per un cos de persones amb característiques i interessos comuns i sotmeses a un mateix reglament.
  2. Casa o edifici del col·legi.
    1. dret administratiu Corporació de persones pertanyents a una mateixa professió liberal.
    2. història En l’antic règim, corporació professional constituïda per artistes, a diferència dels gremis, que eren integrats per menestrals.
  4. ensenyament Escola.
  5. col·legi apostòlic cristianisme Conjunt dels dotze apòstols.
  6. col·legi cardenalici cristianisme Cos de cardenals de l’Església Catòlica, anomenat també Sacre Col·legi.
  7. col·legi de la mercaderia història Corporació de mercaders d’algunes ciutats i viles catalanes sorgida als segles XIV i XV.
  8. col·legi electoral ciències polítiques
    1. Conjunt d’electors d’una mateixa circumscripció electoral.
    2. Lloc on es reuneixen els electors per votar.
  9. col·legi episcopal cristianisme Conjunt de tots els bisbes en comunió amb el papa.
  10. col·legi major universitari Residència d’estudiants d’ensenyament superior on hom porta a terme activitats formatives.
  11. col·legi menor Residència d’estudiants d’ensenyament mitjà.
  12. col·legi universitari ensenyament Centre d’ensenyament superior adscrit a una universitat i on hom imparteix els ensenyaments corresponents al primer cicle de certes facultats o escoles superiors.

■ col·legi

masculí Entitat o persona moral que és creada generalment per motius professionals o d’estudi, constituïda per un cos de persones amb característiques i interessos comuns i sotmeses a un mateix reglament Casa o edifici del collegi dret administratiu Corporació de persones pertanyents a una mateixa professió liberal història En l’antic règim, corporació professional constituïda per artistes, a diferència dels gremis, que eren integrats per menestrals ensenyament Escola collegi apostòlic cristianisme Conjunt dels dotze apòstols collegi cardenalici cristianisme Cos de cardenals de l’Església…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ col·legiació

■ col·legiació

femení Inscripció en un collegi oficial
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ col·legial1

■ col·legial1

adjectiu Relatiu o pertanyent a un collegi, especialment de canonges església collegial Collegiata Vegeu també collegial 2
Traducció