Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

collferro

<title type="display">collferro</title>

masculí

oficis manuals Badil.
indústria surera En la indústria del suro, eix de ferro que travessa la mola.

collferro

masculí oficis manuals Badil indústria surera En la indústria del suro, eix de ferro que travessa la mola

■ collibè

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">collibè</title>

Partició sil·làbica: coll_i_bè
Etimologia: de coll¹ i be² (v. coll¹)

Mot emprat en l’expressió a collibè locució adverbial Seient cama ací cama allà sobre el coll i les espatlles d’un altre o sobre els lloms. Anar a collibè. Portava el nen a collibè.

■ collibè

Mot emprat en l’expressió a collibè locució adverbial Seient cama ací cama allà sobre el coll i les espatlles d’un altre o sobre els lloms Anar a collibè Portava el nen a collibè

col·libert

<title type="display">col·libert</title>

masculí A l’alta edat mitjana, membre d’un grup social constituït, sembla, pels esclaus afranquits i llurs descendents, la condició jurídica dels quals cal situar entre la dels serfs i la del darrer estament dels homes lliures.

col·libert

masculí A l’alta edat mitjana, membre d’un grup social constituït, sembla, pels esclaus afranquits i llurs descendents, la condició jurídica dels quals cal situar entre la dels serfs i la del darrer estament dels homes lliures

■ col·líbia

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">col·líbia</title>

Partició sil·làbica: col_lí_bi_a

femení botànica Gènere de bolets (Collybia sp), de barret prim i peu estilitzat, amb espores blanques, que creixen en grups densos sobre fusta podrida, humus o restes d’altres bolets en descomposició.

■ col·líbia

femení botànica Gènere de bolets Collybia sp , de barret prim i peu estilitzat, amb espores blanques, que creixen en grups densos sobre fusta podrida, humus o restes d’altres bolets en descomposició

■ col·lidir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">col·lidir</title>

Etimologia: del ll. collīdĕre ‘ferir-se mútuament’, der. de laedĕre ‘ferir’

verb intransitiu Topar dos cossos. Han tallat el trànsit perquè han col·lidit dos cotxes a la cruïlla.

■ col·lidir

verb intransitiu Topar dos cossos Han tallat el trànsit perquè han collidit dos cotxes a la cruïlla

■ collidor¹

| collidora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">collidor</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de collir i -dor² 1a font: 1405

adjectiu

Que hom pot collir, que està a punt de collir. Les cireres ja són collidores.
figuradament Que està en edat de casar-se, de morir-se, etc.

Vegeu també:

collidor²

■ collidor¹

| collidora

adjectiu Que hom pot collir, que està a punt de collir Les cireres ja són collidores figuradament Que està en edat de casar-se, de morir-se, etc Vegeu també collidor 2

■ collidor²

| collidora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">collidor</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de collir i -dor¹

masculí i femení Persona que cull, especialment fruits. Els collidors de prunes.
femení agricultura Badoquera.
masculí antigament col·lector 1 2, 1 3 i 1 4.

Vegeu també:

collidor¹

■ collidor²

| collidora

masculí i femení Persona que cull, especialment fruits Els collidors de prunes femení agricultura Badoquera masculí antigament collector 1 2 , 1 3 i 1 4 Vegeu també collidor 1

collie*

<title type="display" xml:lang="estrangerisme">collie</title>

Pronúncia: kɔ́lli
Etimologia: [mot anglès]

masculí zootècnia Raça de gos de pastor d’origen escocès, alt i esvelt, de musell llarg i punxegut, orelles petites i pèl llarg, molt dens i aspre, de color viu al coll, les potes i les natges.

collie*

masculí zootècnia Raça de gos de pastor d’origen escocès, alt i esvelt, de musell llarg i punxegut, orelles petites i pèl llarg, molt dens i aspre, de color viu al coll, les potes i les natges

■ col·ligació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">col·ligació</title>

Partició sil·làbica: col_li_ga_ci_ó
Etimologia: del ll. colligatio, -ōnis ‘lliga, aliança’

femení

Acció de col·ligar;
l’efecte.

■ col·ligació

femení Acció de colligar l’efecte

■ col·ligar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">col·ligar</title>

Etimologia: del ll. colligare ‘aliar-se’

verb

transitiu

Lligar plegades diferents coses.
Ajuntar diferents fets aïllats en un sol concepte, en una proposició general.

■ col·ligar

verb transitiu Lligar plegades diferents coses Ajuntar diferents fets aïllats en un sol concepte, en una proposició general

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

collferro

■ collibè

col·libert

■ col·líbia

■ col·lidir

■ collidor1 | collidora

■ collidor1 | collidora

■ collidor2 | collidora

■ collidor2 | collidora

collie*

■ col·ligació

■ col·ligar

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ collidor¹

| collidora

■ collidor¹

| collidora

■ collidor²

| collidora

■ collidor²

| collidora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia