Es mostren 88940 resultats

■ col·ligatiu
| col·ligativa

■ col·ligatiu
| col·ligativa

adjectiu Que depèn del nombre de molècules presents, però no de llur natura La pressió d’un gas és una propietat colligativa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ col·limació

■ col·limació

femení Acció de collimar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ col·limador
| col·limadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">col·limador</title>

Etimologia: de col·limar
  1. adjectiu i masculí física Dit de l’element que té capacitat de col·limar.
  2. masculí òptica Instrument usat per a individualitzar una visual.
  3. masculí òptica Dispositiu òptic per a donar, sencera o en part, la imatge d’una font lluminosa i fer paral·lels els raigs lluminosos que en provenen.

■ col·limador
| col·limadora

adjectiu i masculí física Dit de l’element que té capacitat de collimar masculí òptica Instrument usat per a individualitzar una visual masculí òptica Dispositiu òptic per a donar, sencera o en part, la imatge d’una font lluminosa i fer parallels els raigs lluminosos que en provenen
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ col·limar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">col·limar</title>

Etimologia: del ll. collimare ‘mirar de cua d’ull’, der. de limus, -a, -um ‘oblic’
    verb transitiu
  1. física Confinar la radiació emesa per una font a un feix ben definit de raigs paral·lels o bé ocupant un determinat angle sòlid.
  2. òptica
    1. Fer passar per un punt donat una visual mòbil des d’un instrument òptic.
    2. Donar la imatge d’una font lluminosa individualitzant-ne un feix de raigs paral·lels.

■ col·limar

verb transitiu física Confinar la radiació emesa per una font a un feix ben definit de raigs parallels o bé ocupant un determinat angle sòlid òptica Fer passar per un punt donat una visual mòbil des d’un instrument òptic Donar la imatge d’una font lluminosa individualitzant-ne un feix de raigs parallels
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

col·lineació


<title type="display">col·lineació</title>

Partició sil·làbica: col_li_ne_a_ci_ó
femení geometria Transformació del pla o l’espai que canvia punts en punts, rectes en rectes i plans en plans, que conserva la col·linealitat de punts.

col·lineació

femení geometria Transformació del pla o l’espai que canvia punts en punts, rectes en rectes i plans en plans, que conserva la collinealitat de punts
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ col·lineal

■ col·lineal

adjectiu Situat amb altres en una mateixa línia recta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

col·linealitat

col·linealitat

femení geometria Qualitat de collineal
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ col·liquació

■ col·liquació

femení patologia Evacuacions abundants amb amagriment consecutiu Procés degeneratiu de liqüefacció cellular, durant el qual es formen vacúols en el citoplasma
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ collir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">collir</title>

Etimologia: del ll. collĭgĕre ‘aplegar’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
    1. Arrencar de la planta (una flor, un fruit, un branquilló, etc.). Collir una rosa. Collir cireres.
    2. per analogia Les abelles cullen la mel de les flors.
    3. collir un ram de flors (o d’herbes, etc.) Arrencar-ne moltes fins a fer-ne un manoll.
  2. Arrencar una planta del lloc on és sembrada, del lloc on creix. Són a collir enciams. Collirem una mata de farigola.
    1. Arreplegar (els productes del sòl). Aviat colliran les olives. S’hi cull molt de blat.
    2. figuradament Recollir, rebre (el fruit d’un esforç, alegries, penes, etc.). En aquest món només es cullen desenganys.
    1. Agafar (coses escampades per terra) per aplegar-les en un lloc. Collir tots els papers de terra.
    2. collir arreu Agafar sense deixar res.
    1. Agafar (una cosa caiguda a terra, escampada, etc.) per tornar-la al seu lloc. Cull el drap i torna’l a penjar.
    2. collir un punt (o els punts) d’una mitja Aplegar amb l’agulla, etc., els que s’han escorregut.
  6. figuradament No passar desapercebut a algú (allò que diu un altre o d’altres i que després podrà fer servir oportunament). L’amenaça era dissimulada, però la va collir.
  7. antigament
    1. Recollir.
    2. Fer el cobrament (d’un tribut).

■ collir

verb transitiu Arrencar de la planta una flor, un fruit, un branquilló, etc Collir una rosa Collir cireres per analogia Les abelles cullen la mel de les flors collir un ram de flors o d’herbes , etc Arrencar-ne moltes fins a fer-ne un manoll Arrencar una planta del lloc on és sembrada, del lloc on creix Són a collir enciams Collirem una mata de farigola Arreplegar els productes del sòl Aviat colliran les olives S’hi cull molt de blat figuradament Recollir, rebre el fruit d’un esforç, alegries, penes, etc En aquest món només es cullen desenganys Agafar coses escampades per terra per aplegar-…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ col·liri

■ col·liri

masculí farmàcia, indústria farmacèutica Preparació farmacèutica aquosa o oliosa destinada a ésser aplicada a la conjuntiva ocular
Traducció