<title type="display">coloquíntida</title>
Body
femení Coloquinta.
Es mostren 88940 resultats
■
color
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">color</title>
Accessory
Etimologia: del ll. color, -ōris, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
-
masculí o femení
- física Sensació que produeixen sobre l’òrgan de la visió les radiacions de la llum diversament absorbides i reflectides pels cossos.
-
- física i art Cadascuna de les variants del color. Color groc, color lila, color daurat.
- per extensió Un color fresc, alegre, encès, viu, trist, apagat, mort.
- per extensió Color d’ala de corb, de blat, de canyella, de carn, de castanya, de cel, de cendra, de foc, de llimona, de merda d’oca, d’or, de palla, de plom, de rosa, de safrà, de taronja, de vi.
- col·loquialment Color diferent del blanc, el negre o el gris. A les criatures, els agraden els dibuixos amb molts colors. No rentis la roba de color amb la blanca. Vidre blanc o de color.
- plural Marca distintiva d’una nació, una entitat, un club, etc. Sentir els colors. Lluitar pels colors.
- color advertidor ecologia Color que presenten alguns animals per tal de sostreure’s a l’atac de llurs predadors.
- color d’ala de mosca (o de gos com fuig) Color indefinit, brut, especialment propi de les peces de roba que per l’ús o amb el temps han perdut el color original.
- color de merda d’oca Color groguenc verdós.
- color espectral física Cadascun dels colors de l’espectre solar: vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i violat.
- color heràldic heràldica Classe d’esmalt heràldic.
- color primari física Cadascun dels colors (blau, groc i vermell) presos com a patró i dels quals hom pot obtenir-ne qualsevol altre per mescla additiva en les proporcions adequades.
- colors calents (o càlids) pintura Colors que van del groc al vermell passant pel taronja.
- colors complementaris física Conjunt de dos colors la mescla additiva dels quals, en les proporcions adequades, dona com a resultat el blanc. El vermell i el verd són colors complementaris.
- colors freds pintura Colors que van des del verd, passant pels blaus, fins al violat.
- colors nacionals Colors de la bandera nacional.
- de color locució adjectiva Dit de les persones que no són de raça blanca, especialment els negres i els mulats. Una cantant de color. Una població de color.
- de tots colors De tota mena, per a tots els gustos, de les més variades característiques. N’ha fetes de tots colors. N’hem passat de tots colors.
- en color Per oposició a en blanc i negre, que té o presenta colors variats. Una fotografia en color. Un televisor en color.
-
- Coloració de la cara que reflecteix l’estat físic o espiritual de la persona.
- agafar (o prendre) color Perdre la pal·lidesa, especialment adquirir la fruita el color de la maduresa.
- canviar (o mudar) de color Canviar el color natural de la cara a causa d’una alteració física o anímica.
- perdre el color Empal·lidir.
- pujar els colors a la cara Enrojolar-se.
- tenir bons colors (o un color sa) Tenir la cara de color rosat, no pàl·lid.
- tenir els colors trencats Estar pàl·lid, esgrogueït.
- tornar-se de tots colors (o de mil colors, o de cent mil colors) hiperbòlicament Enrojolar-se i empal·lidir successivament a causa d’una emoció violenta.
-
figuradament
- Caràcter aparent d’una cosa.
- Qualitat peculiar que distingeix una cosa.
- Aparença enganyosa. Sota color de bondat. Dona color d’alegria a la tristesa.
- color polític Caràcter propi d’una ideologia.
- no conèixer el color (d’una cosa) No veure-la ni per remei.
- pintar amb colors tràgics (o còmics, etc.) Descriure (una cosa, un fet, etc.) fent-ne ressaltar el caràcter aparent, exagerant-lo.
- tenir bon (o mal) color Tenir (una cosa) bona (o mala) aparença.
- literatura Intensitat que adquireixen en una obra literària els elements ambientals.
-
música
- Qualitat d’un so vocal o instrument, especialment el timbre.
- Embelliment d’una melodia (entre els segles XIII i XVIII) amb procediments com la repetició, la imitació o l’addició d’ornaments (flors).
- En la notació musical, element emprat en les línies horitzontals (segles XI-XIII) i en les notes per a indicar diferents valors de durada o canvis de ritme.
- partícules elementals Càrrega dels quarks que representa en la interacció forta un paper anàleg al que fa la càrrega elèctrica en la interacció electromagnètica.
- química Matèria polvoritzada o preparació líquida o pastosa per a pintar o tenyir qualsevol matèria.
■
color
masculí o femení física Sensació que produeixen sobre l’òrgan de la visió les radiacions de la llum diversament absorbides i reflectides pels cossos física i art Cadascuna de les variants del color Color groc, color lila, color daurat per extensió Un color fresc, alegre, encès, viu, trist, apagat, mort per extensió Color d’ala de corb, de blat, de canyella, de carn, de castanya, de cel, de cendra, de foc, de llimona, de merda d’oca, d’or, de palla, de plom, de rosa, de safrà, de taronja, de vi colloquialment Color diferent del blanc, el negre o el gris A les criatures, els agraden els…
■
colorable
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">colorable</title>
Accessory
Etimologia: de colorar
Body
adjectiu Que hom pot colorar o acolorir.
■
colorable
adjectiu Que hom pot colorar o acolorir
■
coloració
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coloració</title>
Accessory
Partició sil·làbica: co_lo_ra_ci_ó
Etimologia: de colorar
Etimologia: de colorar
Body
-
femení
-
- Acció de colorar o d’acolorir;
- l’efecte.
- pintura Conjunt cromàtic que presenten les coses.
- coloració protectora ecologia Color advertidor.
■
coloració
femení Acció de colorar o d’acolorir l’efecte pintura Conjunt cromàtic que presenten les coses coloració protectora ecologia Color advertidor
■
coloraina
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coloraina</title>
Accessory
Partició sil·làbica: co_lo_rai_na
Etimologia: de color 1a font: 1803, DEst.
Etimologia: de color 1a font: 1803, DEst.
Body
femení [generalment en pl] Reunió de colors vius i que no lliguen entre ells. La fira era plena de coloraines.
■
coloraina
femení generalment en pl Reunió de colors vius i que no lliguen entre ells La fira era plena de coloraines
■
colorament
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">colorament</title>
Accessory
Etimologia: de colorar
Body
masculí Acoloriment.
■
colorament
masculí Acoloriment
■
colorant
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">colorant</title>
Accessory
Etimologia: de colorar
Body
- adjectiu Que colora, especialment que serveix per a tenyir o pintar. Matèries colorants.
- masculí química Substància acolorida que, en ésser absorbida per altres materials en què es dispersa o en reaccionar-hi, els proporciona un grau determinat de coloració.
- masculí histologia Substància usada en microscòpia per a tenyir les estructures citològiques i histològiques que hom vol observar.
■
colorant
adjectiu Que colora, especialment que serveix per a tenyir o pintar Matèries colorants masculí química Substància acolorida que, en ésser absorbida per altres materials en què es dispersa o en reaccionar-hi, els proporciona un grau determinat de coloració masculí histologia Substància usada en microscòpia per a tenyir les estructures citològiques i histològiques que hom vol observar
■
colorar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">colorar</title>
Accessory
Etimologia: de color 1a font: s. XIV, Pere III
Body
-
verb
transitiu
- Donar color (a alguna cosa); acolorir.
- antigament Dissimular, fingir.
■
colorar
verb transitiu Donar color a alguna cosa acolorir antigament Dissimular, fingir
colorat
| colorada
<title type="display">colorat</title>
Accessory
Etimologia: de colorar 1a font: 1351
Body
-
adjectiu
- Que té color.
- antigament Dissimulat, fingit.
colorat
| colorada
adjectiu Que té color antigament Dissimulat, fingit
■
coloret
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coloret</title>
Accessory
Etimologia: de color 1a font: 1803, DEst.
Body
-
masculí
- Color suau, agradable.
- especialment Color vermell emprat com a afait.
■
coloret
masculí Color suau, agradable especialment Color vermell emprat com a afait