Es mostren 88939 resultats

■ colrave


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">colrave</title>

Etimologia: de col i rave
[plural colraves o, dialectal, colràvens] femení botànica i agricultura Planta de la família de les crucíferes (Brassica oleracea), de caluix molt curt, molt semblant a la col, sovint considerada com una varietat seva.

■ colrave

plural colraves o, dialectal , colràvens femení botànica i agricultura Planta de la família de les crucíferes Brassica oleracea , de caluix molt curt, molt semblant a la col, sovint considerada com una varietat seva
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coltell1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coltell</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. cŭltĕllus ‘ganivet petit’, dimin. de cŭlter, -tri ‘ganivet’ 1a font: s. XIII, Desclot
    masculí
  1. Instrument que consisteix en una fulla d’acer relativament curta, amb un sol tall i amb un mànec de fusta, de metall, etc., a vegades formant una sola peça amb la fulla; ganivet.
  2. oficis manuals Eina consistent generalment en una fulla d’acer amb un mànec o dos, usada en diversos oficis.



    3. Vegeu també:
    coltell2

■ coltell1

masculí Instrument que consisteix en una fulla d’acer relativament curta, amb un sol tall i amb un mànec de fusta, de metall, etc, a vegades formant una sola peça amb la fulla ganivet oficis manuals Eina consistent generalment en una fulla d’acer amb un mànec o dos, usada en diversos oficis Vegeu també coltell 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coltell2

■ coltell2

masculí botànica Gènere de plantes herbàcies bulboses de la família de les iridàcies Gladiolus sp , de flors rosades o purpúries disposades en raïm, les espècies conreades de la qual són anomenades gladiols coltell groc Lliri groc Vegeu també coltell 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coltellada

■ coltellada

femení Cop o ferida de coltell, ganivetada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coltellejar

■ coltellejar

verb transitiu Colpir repetidament amb un coltell, occir a coltellades pronominal Els dos enemics es coltellejaren amb fúria
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ colteller
| coltellera

■ colteller
| coltellera

masculí i femení Daguer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coltelleria

■ coltelleria

femení Dagueria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

coltellina

coltellina

femení antigament Coltell relativament gros ganiveta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ colúbrids


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">colúbrids</title>

    masculí zoologia
  1. plural Família d’ofidis mancats totalment de cintura pelviana, amb els ossos de la cara movibles i amb el cos recobert de plaques regulars i simètriques, els representants de la qual reben usualment el nom de colobres.
  2. singular Ofidi de la família dels colúbrids.

■ colúbrids

masculí zoologia plural Família d’ofidis mancats totalment de cintura pelviana, amb els ossos de la cara movibles i amb el cos recobert de plaques regulars i simètriques, els representants de la qual reben usualment el nom de colobres singular Ofidi de la família dels colúbrids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ columbari

■ columbari

masculí Edifici funerari romà, amb sèries regulars de nínxols de forma semicircular a les parets, dins els quals eren posades les urnes cineràries
Traducció