Es mostren 88940 resultats

comandament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comandament</title>

Accessory
Etimologia: de comandar
Body
    masculí
  1. Acció de comandar. Crit de comandament. El comandament d’una aeronau.
  2. Autoritat, facultat de comandar, que té o que exerceix algú, especialment un cap militar. Li fou confiat el comandament de la flota.
  3. automàtica, automació i tecnologia Conjunt d’accions i instruccions per tal d’aconseguir que un element mecànic, elèctric o electrònic d’un aparell o un sistema acompleixi una determinada funció.
  4. organització militar
    1. Conjunt dels òrgans de direcció de l’exèrcit.
    2. plural Autoritats militars superiors.
    3. post de comandament Indret on hi ha els qui dirigeixen les operacions militars.
  5. tecnologia Cadascun dels instruments que actuen damunt els mecanismes d’un vehicle, una màquina, un motor, etc., modificant-ne alguna característica, i en permeten la direcció i el control del funcionament. El comandament a distància d’un televisor.

comandament

comandància


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comandància</title>

Accessory
Partició sil·làbica: co_man_dàn_ci_a
Etimologia: de comandant 1a font: s. XIX
Body
    femení organització militar
  1. Càrrec de comandant.
  2. Edifici, caserna o departament on hi ha les oficines del comandant.
  3. Districte sobre el qual el comandant exerceix la seva autoritat.

comandància

comandant
| comandanta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comandant</title>

Accessory
Etimologia: de comandar
Body
  1. masculí i femení Aquell qui comanda, especialment en l’exèrcit i en la marina.
  2. masculí i femení aeronàutica Pilot responsable d’una aeronau.
  3. masculí i femení organització militar
    1. Grau militar superior al de capità i inferior al de tinent coronel, equivalent en quasi tots els exèrcits al grau de major.
    2. Militar que, pel major grau, comanda una comunitat de tropes constituïda ocasionalment.
    3. comandant major Cap encarregat dels serveis de comptabilitat en el cossos i els establiments militars, càrrec que un tinent coronel també pot detenir.
    4. comandant militar Cap que comanda les tropes i els serveis en una determinada localitat.
  4. masculí transports Mul davanter d’una rècula d’haveries.

comandant
| comandanta

comandar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comandar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. commandare, en forma culta
Body
    verb transitiu
  1. En la milícia, tenir sota la seva autoritat; dirigir, manar. Comandar la flota.
    1. Manar, imperar, ésser l’amo. No sé qui els comanda.
    2. usat absolutament Els diners comanden.
  2. Una persona o un sistema automàtic, dirigir el funcionament, la direcció o el control (d’una màquina, un vehicle, un aparell, un sistema, etc.). Els nous metros no tenen conductor, els comanden mitjançant un sistema informàtic.

comandar

comandita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comandita</title>

Accessory
Etimologia: de l’it. (ac)comàndita, terme mercantil, segurament a través del fr., com sembla indicar la mutació de l’accent 1a font: 1864, DLab.
Body
    femení
  1. Societat, dita també societat en comandita, en la qual un associat o uns quants són responsables i solidaris i els altres aporten simplement fons. Fer comandita amb X.
  2. economia Fracció del capital social aportat pels comanditaris.

comandita

comanditar

comanditar

comanditari
| comanditària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comanditari</title>

Accessory
Etimologia: de comandita
Body
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la comandita. Societat comanditària.
  2. masculí i femení
    1. Persona que comandita una empresa d’altri.
    2. Soci que aporta fons a una empresa social comanditària i que limita a l’aportació la seva responsabilitat.

comanditari
| comanditària

comando


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comando</title>

Accessory
Etimologia: del port. commando ‘cos de tropes’, adoptat primer pels boers (1899-1902) i després pels anglesos, els alemanys i els francesos en la Segona Guerra Mundial
Body
    masculí tàctica
  1. Força d’assalt autònoma de pocs efectius, organitzada i preparada per a acomplir missions especials.
  2. per extensió Cadascun dels qui formen un comando.

comando

comanxe


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comanxe</title>

Accessory
Etimologia: del cast. comanche, probablement de la llengua xoixon komanxi, ‘cabellera trenada’, de kópa ‘coroneta’ i mánxi ‘trena de cabells’
Body
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als comanxes.
  2. masculí i femení etnologia Individu d’una tribu d’indis de l’Amèrica del Nord, del grup lingüístic xoixon, originaris de la regió del riu Yellowstone i confinats actualment en una reserva d’Oklahoma.
  3. masculí lingüística Llengua ameríndia del grup xoixon, parlada pels comanxes.

comanxe

Traducció

comar

comar

Informació complementària