Es mostren 88940 resultats

■ comboiant
| comboianta

■ comboiant
| comboianta

adjectiu Actiu, deseixit, despert de potències, bulliciós
Gran Diccionari de la llengua catalana

combregador1
| combregadora

combregador1
| combregadora

masculí i femení cristianisme Combregant Vegeu també combregador 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ combregador2
| combregadora

■ combregador2
| combregadora

adjectiu cristianisme Que es troba en estat de combregar, d’ésser sagramentat per malaltia Que té capacitat moral per a combregar estar combregador Estar per morir masculí Lloc on hom combrega especialment En els convents de monges, sala on reben la comunió per la reixeta que dona a l’església Vegeu també combregador 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

combregant

combregant

adjectiu i masculí i femení cristianisme Que combrega
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ combregar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">combregar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. communĭcare ‘compartir’, der. de commūnis ‘comú’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu litúrgia
    1. Administrar el sagrament de l’Eucaristia (a algú).
    2. especialment Administrar el viàtic; viaticar. Demà el combregaran.
    3. combregar (o fer combregar) amb rodes de molí figuradament Creure, o fer creure a algú, coses inversemblants.
  2. intransitiu litúrgia Rebre el sagrament de l’Eucaristia.
  3. intransitiu figuradament Coincidir en idees, en sentiments, etc., amb una altra persona, ésser participant d’aquestes idees, etc. No hi puc combregar, amb aquesta manera de veure les coses.



    4. Vegeu també:
    combregar2

■ combregar1

verb transitiu litúrgia Administrar el sagrament de l’Eucaristia a algú especialment Administrar el viàtic viaticar Demà el combregaran combregar o fer combregar amb rodes de molí figuradament Creure, o fer creure a algú, coses inversemblants intransitiu litúrgia Rebre el sagrament de l’Eucaristia intransitiu figuradament Coincidir en idees, en sentiments, etc, amb una altra persona, ésser participant d’aquestes idees, etc No hi puc combregar, amb aquesta manera de veure les coses Vegeu també combregar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ combregar2

■ combregar2

masculí litúrgia Viàtic Comitiva que porta el viàtic a un malalt S’agenollen perquè passa el combregar Vegeu també combregar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ combretàcies

■ combretàcies

femení botànica plural Família de mirtals integrada per plantes llenyoses, sovint enfiladisses, pròpies de les regions tropicals singular Planta de la família de les combretàcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comburent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comburent</title>

Etimologia: del ll. comburens, -ntis, participi pres. de comburĕre ‘cremar del tot’, verb format en ll. partint de amburĕre ‘cremar al voltant’, der. de urĕre d’on se separà un subst. bustum (v. bust) i un infinitiu inusitat burĕre, que explica comburĕre i der 1a font: s. XV
adjectiu i masculí química industrial Dit de la substància que combinant-se amb el combustible fa possible la combustió.

■ comburent

adjectiu i masculí química industrial Dit de la substància que combinant-se amb el combustible fa possible la combustió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ combustibilitat

■ combustibilitat

femení Qualitat de combustible
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ combustible


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">combustible</title>

Etimologia: del b. ll. combustibĭlis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Dit de les substàncies capaces de combinar-se amb l’oxigen i que donen lloc al fenomen de la combustió. Líquid combustible.
  2. masculí tecnologia i química Substància que a una temperatura determinada reacciona amb l’oxigen i produeix energia calorífica o lluminosa, que pot ésser transformada després en qualsevol altra forma d’energia útil a l’home.
  3. masculí per extensió
    1. tecnologia Elements o composts químics que, per mitjà de reaccions, forneixen energia útil.
    2. astronàutica Substància química de caràcter reductor que conjuntament amb una altra d’oxidant constitueix el propergol destinat a impulsar un coet.

■ combustible

adjectiu Dit de les substàncies capaces de combinar-se amb l’oxigen i que donen lloc al fenomen de la combustió Líquid combustible masculí tecnologia i química Substància que a una temperatura determinada reacciona amb l’oxigen i produeix energia calorífica o lluminosa, que pot ésser transformada després en qualsevol altra forma d’energia útil a l’home masculí per extensió tecnologia Elements o composts químics que, per mitjà de reaccions, forneixen energia útil astronàutica Substància química de caràcter reductor que conjuntament amb una altra d’oxidant constitueix el propergol destinat a…
Informació complementària
Traducció