Es mostren 88940 resultats

■ començall

■ començall

masculí Primera porció d’un fil amb què es comença a formar una bitlla, una fusada, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ començament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">començament</title>

Etimologia: de començar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Primera part d’una cosa en el temps o en l’espai. El començament del dia, del mes. En el començament Déu creà el cel i la terra. Cal fer-ho des del començament. El començament d’un carrer, d’un poble.
  2. Causa primera. Aquell fet fou el començament de tot.
  3. tenir un bon (o un mal) començament Començar bé (o malament) una cosa.

■ començament

masculí Primera part d’una cosa en el temps o en l’espai El començament del dia, del mes En el començament Déu creà el cel i la terra Cal fer-ho des del començament El començament d’un carrer, d’un poble Causa primera Aquell fet fou el començament de tot tenir un bon o un mal començament Començar bé o malament una cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ començant

■ començant

masculí i femení Persona que és al començament d’un aprenentatge, de l’exercici d’una professió, etc principiant
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ començar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">començar</title>

Etimologia: del ll. vg. *comĭnĭtĭāre, íd., der. de initiare ‘iniciar’ 1a font: s. XII, Hom.
    verb
  1. transitiu Fer la primera part o el començament (d’una cosa). Començar una paret. Començar una poesia.
  2. transitiu Ésser al començament (d’una cosa), emprendre-la, encetar-la. Començar l’any, el mes, la temporada, el dia. Vaig començar la novel·la ahir. A l’hora de dinar hem començat una ampolla de vi.
  3. començar per (alguna cosa) Fer-la en primer lloc. Comença per pentinar-la.
  4. transitiu Constituir la primera part o el començament (d’una cosa). El subjecte que comença la frase. El carrer que comença el poble.
  5. intransitiu
    1. Entrar, una cosa, en la seva primera part o començament, tenir o prendre començament. Comença la classe. Les vacances comencen demà.
    2. començar a (o de) (fer alguna cosa) Fer el primer acte o la primera part d’aquesta acció. Començar a passar. Començava d’anar bé. Començar a ploure, a tronar, a nevar.

■ començar

verb transitiu Fer la primera part o el començament d’una cosa Començar una paret Començar una poesia transitiu Ésser al començament d’una cosa, emprendre-la, encetar-la Començar l’any, el mes, la temporada, el dia Vaig començar la novella ahir A l’hora de dinar hem començat una ampolla de vi començar per alguna cosa Fer-la en primer lloc Comença per pentinar-la transitiu Constituir la primera part o el començament d’una cosa El subjecte que comença la frase El carrer que comença el poble intransitiu Entrar, una cosa, en la seva primera part o començament, tenir o prendre començament Comença…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comenda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comenda</title>

Etimologia: del b. ll. ecl. commenda, íd.
    femení dret canònic i història
    1. Administració d’una església vacant per un clergue que en percebia les rendes.
    2. Provisió d’un benefici regular atorgat a un secular, amb dispensa de la professió religiosa.
  2. Benefici confiat en comenda.

■ comenda

femení dret canònic i història Administració d’una església vacant per un clergue que en percebia les rendes Provisió d’un benefici regular atorgat a un secular, amb dispensa de la professió religiosa Benefici confiat en comenda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comendatari
| comendatària

■ comendatari
| comendatària

adjectiu dret canònic i història Dit de qui rebia la guarda, l’administració i el govern d’una diòcesi, una església, una abadia o un benefici eclesiàstic a títol de comenda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comensal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comensal</title>

Etimologia: del b. ll. commensalis, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. masculí i femení Cadascun dels qui mengen plegats a taula.
  2. adjectiu i masculí biologia i ecologia
    1. Dit de l’espècie que viu en comensalisme amb una altra.
    2. Dit d’aquesta mena d’associació.
  3. masculí història eclesiàstica
    1. En els antics monestirs i canòniques, beneficiat o prebendat amb dret de participació a la taula i a fer refeccions monàstiques.
    2. En algunes catedrals i col·legiates, beneficiat de categoria especial immediatament inferior a la dels canonges.
    3. obsolet Clergue agregat al servei permanent d’un prelat, familiar.

■ comensal

masculí i femení Cadascun dels qui mengen plegats a taula adjectiu i masculí biologia i ecologia Dit de l’espècie que viu en comensalisme amb una altra Dit d’aquesta mena d’associació masculí història eclesiàstica En els antics monestirs i canòniques, beneficiat o prebendat amb dret de participació a la taula i a fer refeccions monàstiques En algunes catedrals i collegiates, beneficiat de categoria especial immediatament inferior a la dels canonges obsolet Clergue agregat al servei permanent d’un prelat, familiar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

comensalia

comensalia

femení història eclesiàstica Prebenda de comensal
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comensalisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comensalisme</title>

Etimologia: de comensal
    masculí
  1. biologia Associació de dues espècies o més on predominen els lligams d’ordre alimentari.
  2. sociologia Situació en què es produeix una relació de competició i alhora de cooperació entre individus que ocupen posicions similars en una estructura de divisió del treball integrada.

■ comensalisme

masculí biologia Associació de dues espècies o més on predominen els lligams d’ordre alimentari sociologia Situació en què es produeix una relació de competició i alhora de cooperació entre individus que ocupen posicions similars en una estructura de divisió del treball integrada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coment1

■ coment1

masculí Exposició, comentari Vegeu també coment 2
Traducció