adjectiu Que s’adapta als propis desigs, a les necessitats pròpies, sense oferir el menor inconvenient, la menor molèstia, adient Un individu còmode Una jaqueta còmoda Un sofà molt còmode Avantatjós, agradable, oportú És molt còmode de no dependre d’altri anar còmode amb un vestit o un calçat, en un vehicle, etc No sentir cap molèstia, cap engavanyament, en fer-ne ús ésser còmode Ésser algú amant de la vida còmoda La seva família són gent còmoda estar còmode No sentir cap molèstia, cap violència, etc, en estar en un lloc, amb algú marit còmode Cornut moral còmoda Moral poc rigorosa vida…
