Es mostren 88940 resultats

■ compactament

■ compactament

adverbi D’una manera compacta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ compactar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">compactar</title>

Etimologia: de compacte
    verb transitiu
  1. obres públiques Afermar artificialment un terreny.
  2. metal·lúrgia Fer compacte un aglomerat de pólvores.
  3. informàtica Desplaçar físicament fitxers, biblioteques o carpetes dins d’un suport d’emmagatzematge i concatenar-los de manera que es concentri tot l’espai que no s’utilitza en una única àrea indivisa.

■ compactar

verb transitiu obres públiques Afermar artificialment un terreny metallúrgia Fer compacte un aglomerat de pólvores informàtica Desplaçar físicament fitxers, biblioteques o carpetes dins d’un suport d’emmagatzematge i concatenar-los de manera que es concentri tot l’espai que no s’utilitza en una única àrea indivisa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ compacte
| compacta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">compacte</title>

Etimologia: de compactus, -a, -um, íd., participi de compingĕre ‘fer ajuntant’, der. de pangĕre ‘fixar, clavar’ 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu Que presenta una massa molt unida. Una matèria molt compacta.
  2. adjectiu Dit d’un agregat els elements constituents del qual resten molt poc o no gens separats els uns dels altres. Un eixam compacte.
  3. adjectiu figuradament Que no es divideix. Un partit compacte.
  4. adjectiu agricultura Dit d’un sòl o d’un terròs molt poc o no gens porós.
  5. masculí biblioteconomia Sistema d’armaris mòbils de biblioteca o d’arxiu que rutllen sobre raïls i resten tancats, però permeten la segregació per tal de poder agafar els llibres.
  6. adjectiu petrografia Dit d’una roca cristal·lina els elements de la qual no es poden apreciar a ull nu, i també d’aquella roca que consta exclusivament d’un sol element mineralògic, el qual es presenta aparentment com a amorf.
  7. masculí topologia En un espai topològic E, part de E que, dotada de la topologia de E, és també un espai compacte.

■ compacte
| compacta

adjectiu Que presenta una massa molt unida Una matèria molt compacta adjectiu Dit d’un agregat els elements constituents del qual resten molt poc o no gens separats els uns dels altres Un eixam compacte adjectiu figuradament Que no es divideix Un partit compacte adjectiu agricultura Dit d’un sòl o d’un terròs molt poc o no gens porós masculí biblioteconomia Sistema d’armaris mòbils de biblioteca o d’arxiu que rutllen sobre raïls i resten tancats, però permeten la segregació per tal de poder agafar els llibres adjectiu petrografia Dit d’una roca cristallina els elements de la qual no es poden…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ compactòmetre

■ compactòmetre

masculí obres públiques i tecnologia Aparell que permet de mesurar el grau de compactació d’un terreny, d’un aglomerat, etc
Gran Diccionari de la llengua catalana

compactus

compactus

masculí biblioteconomia Compacte
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ compadir

■ compadir

verb transitiu Sentir compassió per algú Tothom el compadeix pronominal Apiadar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ compaginable

■ compaginable

adjectiu Que pot ésser compaginat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ compaginació

■ compaginació

femení Acció de compaginar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ compaginador
| compaginadora

■ compaginador
| compaginadora

adjectiu Que fa de bon compaginar, compaginable masculí i femení Persona que compagina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ compaginar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">compaginar</title>

Etimologia: del ll. compaginare ‘aplegar’ 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. transitiu
    1. Unir amb art (les diferents parts d’un conjunt).
    2. Ordenar, acordar, fer compatibles (coses que tenen alguna connexió o alguna relació entre elles). Sap compaginar la feina amb el lleure.
    3. arts gràfiques Combinar tots els elements constitutius d’un imprès —galerades, espais en blanc, marges, il·lustracions, titulars, etc.— per tal de formar-ne les pàgines. Compaginar un llibre.
  2. pronominal Estar dues coses, l’una respecte a l’altra, en la connexió o la relació degudes. La seva actitud no es compagina amb les seves declaracions.

■ compaginar

verb transitiu Unir amb art les diferents parts d’un conjunt Ordenar, acordar, fer compatibles coses que tenen alguna connexió o alguna relació entre elles Sap compaginar la feina amb el lleure arts gràfiques Combinar tots els elements constitutius d’un imprès —galerades, espais en blanc, marges, illustracions, titulars, etc— per tal de formar-ne les pàgines Compaginar un llibre pronominal Estar dues coses, l’una respecte a l’altra, en la connexió o la relació degudes La seva actitud no es compagina amb les seves declaracions
Informació complementària
Traducció