Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ adjutor

| adjutora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adjutor</title>

Etimologia: del ll. adjutor, -ōris, íd.

adjectiu i masculí i femení Que ajuda o assisteix algú en alguna comesa.

■ adjutor

| adjutora

adjectiu i masculí i femení Que ajuda o assisteix algú en alguna comesa

■ adjutori

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adjutori</title>

Etimologia: del ll. adjutorium, íd. 1a font: s. XIII

masculí Ajut, auxili.

■ adjuvant

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adjuvant</title>

Etimologia: del ll. adjuvans, íd.

adjectiu

masculí

construcció Additiu.
farmàcia, indústria farmacèutica Dit d’un medicament que augmenta o modifica l’acció d’un altre medicament.

■ adjuvant

adjectiu i masculí construcció Additiu farmàcia, indústria farmacèutica Dit d’un medicament que augmenta o modifica l’acció d’un altre medicament

■ adlàter

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adlàter</title>

Etimologia: deformació de l’expressió ll. juridicoeclesiàstica a latĕre ‘del costat’, aplicada als legats pontificis

masculí i femení seguidor.

adm.

<title type="display">adm.</title>

abreviatura administració.

admdor.

| admdora.

<title type="display">admdor.</title>

abreviatura dret civil administrador 2.

admdor.

| admdora.

abreviatura dret civil administrador 2

■ admetre

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">admetre</title>

Etimologia: del ll. admittĕre, íd.

verb

transitiu

Rebre, donar entrada, en algun lloc. Ésser admès en un partit.
Rebre en l’esperit (alguna cosa) com a veritable o valedora; acceptar. Admetre una suposició.
Consentir, sofrir. No admetre ajornaments.

verb transitiu Rebre, donar entrada, en algun lloc Ésser admès en un partit Rebre en l’esperit alguna cosa com a veritable o valedora acceptar Admetre una suposició Consentir, sofrir No admetre ajornaments

■ adminicle

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adminicle</title>

Etimologia: del ll. adminicŭlum ‘puntal, ajut’ 1a font: 1671

masculí

Allò que serveix d’ajuda, mitjà auxiliar.
Prova corroborativa o explanatòria.

■ adminicle

masculí Allò que serveix d’ajuda, mitjà auxiliar Prova corroborativa o explanatòria

■ adminicular¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adminicular</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: der. culte del ll. adminicŭlum ‘adminicle’

adjectiu Auxiliar, corroboratiu.

Vegeu també:
adminicular²

■ adminicular¹

adjectiu Auxiliar, corroboratiu Vegeu també adminicular 2

■ adminicular²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adminicular</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del ll. adminiculare, íd.

verb transitiu Corroborar (un argument, una idea, etc.) amb adminicles.

Vegeu també:
adminicular¹

■ adminicular²

verb transitiu Corroborar un argument, una idea, etc amb adminicles Vegeu també adminicular 1

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ adjutor | adjutora

■ adjutor | adjutora

■ adjutori

■ adjuvant

■ adlàter

adm.

admdor. | admdora.

admdor. | admdora.

■ admetre

■ adminicle

■ adminicular1

■ adminicular2

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ adjutor

| adjutora

■ adjutor

| adjutora

admdor.

| admdora.

admdor.

| admdora.

■ adminicular¹

■ adminicular²

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia