Es mostren 88939 resultats

■ complit
| complida

■ complit
| complida

adjectiu antigament Ple, proveït abundantment Sencer, complet Complidor
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ complot


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">complot</title>

Etimologia: del fr. complot, íd., inicialment ‘multitud compacta’ (s. XII), emparentat amb l’angl. plot, íd., tots dos d’origen desconegut, potser germ 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. Confabulació contra la vida, la seguretat, etc., d’una persona o de diverses, contra una institució.
  2. col·loquialment Intriga contra algú.

■ complot

masculí Confabulació contra la vida, la seguretat, etc, d’una persona o de diverses, contra una institució colloquialment Intriga contra algú
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ complotar

■ complotar

verb transitiu Projectar per mitjà d’un complot Complotaren la seva caiguda
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

compluvi


<title type="display">compluvi</title>

masculí Obertura al centre de l’atri de les cases romanes per a fer sortir el fum i deixar entrar la claror, que recollia les aigües pluvials i les conduïa a l’impluvi o piló central.

compluvi

masculí Obertura al centre de l’atri de les cases romanes per a fer sortir el fum i deixar entrar la claror, que recollia les aigües pluvials i les conduïa a l’impluvi o piló central
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ componat
| componada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">componat</title>

Etimologia: del fr. componé, alteració sota l’influx de l’ant. fr. compondre de couponé ‘dividit en coupons’, de couper ‘partir’
adjectiu heràldica Dit de la peça formada per petits quadrets o punts que alternen un metall i un color en una sola tira. Banda componada. Bordura componada. Pal componat.

■ componat
| componada

adjectiu heràldica Dit de la peça formada per petits quadrets o punts que alternen un metall i un color en una sola tira Banda componada Bordura componada Pal componat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ compondre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">compondre</title>

Compareu: composar
Etimologia: del ll. componĕre ‘aplegar; organitzar una obra; reparar; compensar un dany’, der. de ponĕre ‘posar’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Formar (un tot) reunint o combinant diversos elements, diverses parts o diversos ingredients. Compondre un medicament amb diverses substàncies.
    1. transitiu Fer (una obra intel·lectual, artística), executant-ne les diverses parts i combinant-les d’una manera harmònica. Compondre un tractat mèdic, un himne, una novel·la. Una obra ben composta, mal composta.
    2. usat absolutament especialment Produir una obra musical. Un músic que compon, però que no executa.
  3. transitiu i usat absolutament
    1. Disposar les diferents parts d’una obra. Té un bon estil, però compon malament.
    2. arts gràfiques Disposar els tipus necessaris i els espais corresponents per a formar els mots i les ratlles.
  4. transitiu pintura Ordenar, segons les lleis estètiques i els cànons de la proporcionalitat, tots els elements que formen (una obra pictòrica), de manera que mantinguin un efecte d’equilibri, de bellesa i de gràcia.
  5. pronominal
    1. Arranjar, algú, el seu aspecte físic amb artifici. Componguem-nos, que hem d’anar a passeig.
    2. compondre-s’ho (o compondre-se-les) Arranjar les coses de manera que reïxin.
  6. pronominal Entrar en acord amb algú fent algunes concessions. Compondre’s amb els enemics.
  7. transitiu Formar diversos elements reunits o combinats (un tot); constituir. Quatre línies componen un quadrilàter. Entre tots nosaltres podem compondre un equip.
  8. no compondre amb Ésser incongruent, no ésser comparable una cosa a una altra. El teu capteniment d’avui no compon amb la teva manera d’ésser.

■ compondre

verb transitiu Formar un tot reunint o combinant diversos elements, diverses parts o diversos ingredients Compondre un medicament amb diverses substàncies transitiu Fer una obra intellectual, artística, executant-ne les diverses parts i combinant-les d’una manera harmònica Compondre un tractat mèdic, un himne, una novella Una obra ben composta, mal composta usat absolutament especialment Produir una obra musical Un músic que compon, però que no executa transitiu i usat absolutament Disposar les diferents parts d’una obra Té un bon estil, però compon malament arts gràfiques Disposar els tipus…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ componedor
| componedora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">componedor</title>

Etimologia: de compondre 1a font: 1575, DPou.
  1. masculí i femení Persona que compon.
  2. masculí arts gràfiques
    1. Instrument emprat pels caixistes consistent en un regle metàl·lic on són col·locats els tipus i els espaiadors trets de la caixa.
    2. Part de la linotip on hom reuneix les matrius i els espaiadors formant la ratlla.
  3. femení Linotip.
  4. amigable componedor dret Persona designada per a resoldre un conflicte sotmès a arbitratge d’equitat.

■ componedor
| componedora

masculí i femení Persona que compon masculí arts gràfiques Instrument emprat pels caixistes consistent en un regle metàllic on són collocats els tipus i els espaiadors trets de la caixa Part de la linotip on hom reuneix les matrius i els espaiadors formant la ratlla femení Linotip amigable componedor dret Persona designada per a resoldre un conflicte sotmès a arbitratge d’equitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ component


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">component</title>

Etimologia: de pondre
  1. adjectiu i masculí Dit de cadascun dels elements que componen un tot.
  2. masculí electrònica Qualsevol element o dispositiu destinat a formar part d’un circuit electrònic.
  3. adjectiu i masculí lingüística Dit de cadascun dels elements que entren en una composició.
  4. adjectiu i masculí i femení especialment matemàtiques Dit de cadascun dels factors que componen un vector.

■ component

adjectiu i masculí Dit de cadascun dels elements que componen un tot masculí electrònica Qualsevol element o dispositiu destinat a formar part d’un circuit electrònic adjectiu i masculí lingüística Dit de cadascun dels elements que entren en una composició adjectiu i masculí i femení especialment matemàtiques Dit de cadascun dels factors que componen un vector
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ componible

■ componible

adjectiu Que pot ésser compost
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ componiment

■ componiment

masculí antigament Acció de compondre o de compondre’s l’efecte
Traducció