Es mostren 88939 resultats

■ comport

■ comport

masculí antigament Acció de comportar o de sofrir Manera d’estar-se, de posar-se, de captenir-se, en presència d’altres
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comporta

■ comporta

femení enginyeria civil Element d’obturació, generalment metàllic, emprat en els aprofitaments hidràulics per tal d’impedir o regular el pas de l’aigua per un conducte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comportable

■ comportable

adjectiu Que pot ésser comportat Tantes exigències no són comportables
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comportablement

■ comportablement

adverbi D’una manera comportable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comportador
| comportadora

■ comportador
| comportadora

adjectiu Que comporta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comportament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comportament</title>

Etimologia: de comportar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Manera de comportar-se. El seu comportament ha estat digne.
  2. fonètica, fonologia Manera constant o variable de presentar-se les diverses qualitats que componen un so (to, timbre, quantitat i intensitat).
  3. psicologia Conjunt de reaccions d’un individu en un medi i en una unitat de temps determinats, dotat sempre de sentit.

■ comportament

masculí Manera de comportar-se El seu comportament ha estat digne fonètica, fonologia Manera constant o variable de presentar-se les diverses qualitats que componen un so to, timbre, quantitat i intensitat psicologia Conjunt de reaccions d’un individu en un medi i en una unitat de temps determinats, dotat sempre de sentit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comportar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comportar</title>

Etimologia: de portar 1a font: 1305
    verb
  1. transitiu antigament Sostenir, suportar, en sentit material.
  2. transitiu Sofrir o permetre (una cosa molesta, perjudicial, injusta, etc.), podent evitar-la. Com és que comporta aquestes humiliacions?
  3. transitiu Ésser tal que li és apropiada (alguna cosa), implicar. Això comportarà un desastre.
  4. pronominal Obrar de tal o tal manera envers algú en una circumstància donada. Es comportava tan malament, que l’expulsaren de l’escola. Comportar-se correctament.

■ comportar

verb transitiu antigament Sostenir, suportar, en sentit material transitiu Sofrir o permetre una cosa molesta, perjudicial, injusta, etc, podent evitar-la Com és que comporta aquestes humiliacions transitiu Ésser tal que li és apropiada alguna cosa, implicar Això comportarà un desastre pronominal Obrar de tal o tal manera envers algú en una circumstància donada Es comportava tan malament, que l’expulsaren de l’escola Comportar-se correctament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comportívol
| comportívola

■ comportívol
| comportívola

adjectiu Que és de bon comportar o suportar Ha fet un hivern comportívol Inclinat a comportar, pacient, sofert, tolerant Complaent Quin noi més comportívol
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ composar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">composar</title>

Compareu: compondre
Etimologia: de posar 1a font: 1460
    verb transitiu
  1. dret Imposar arbitràriament (a algú) una contribució, una multa, etc.
  2. Captenir-se (amb algú) fent-lo anar dret, fent-li creure el que hom vol.
  3. història del dret Aplicar una composició.

■ composar

verb transitiu dret Imposar arbitràriament a algú una contribució, una multa, etc Captenir-se amb algú fent-lo anar dret, fent-li creure el que hom vol història del dret Aplicar una composició
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ composició


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">composició</title>

Partició sil·làbica: com_po_si_ci_ó
Etimologia: del ll. compositio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIII
    femení
    1. Acció de compondre o compondre’s;
    2. l’efecte.
    1. Allò que hom compon. Una composició poètica, musical.
    2. Redacció.
    3. impròpiament i per extensió Examen escrit.
    4. retòrica Discurs.
    1. Manera d’ésser composta una cosa. La composició d’un aparell. Un poema ben versificat però d’una composició detestable.
    2. art En una obra d’art, disposició de figures, de colors o d’altres elements. La composició d’un concert.
  4. Caràcter d’una assemblea, una junta, un parlament, etc., en funció dels membres de què es compon. La composició d’una assemblea.
  5. dret
    1. Resolució extrajudicial d’un conflicte pactada pels mateixos interessats o per mitjà de terceres persones (amigables componedors) a les quals és encomanat un conveni transaccional o la resolució en una escriptura de compromís.
    2. Substitució d’una penalitat per una indemnització.
  6. arts gràfiques Conjunt d’operacions necessàries per a dur a terme la reproducció d’un text sobre un suport apte per a imprimir-lo. Composició manual, mecànica, automàtica, programada.
  7. història del dret
    1. Conveni o esmena que, d’acord amb el sistema penal de la venjança privada, restablia la pau que havia pertorbat una ofensa criminal entre persones o entitats mitjançant les indemnitzacions que hom considerava suficients.
    2. Del segle X al segle XII, esmena, restitució o reparació d’un dany i un perjudici, tant d’ordre penal com civil.
  8. lingüística Unió de dos elements constitutius o més, cadascun dels quals existeix prèviament com a mot de la llengua, que formen un mot nou.
  9. usat absolutament música
    1. Part de la música que ensenya les regles per a compondre.
    2. Art de concebre i d’escriure obres musicals.
  10. química Proporció dels distints elements que formen part d’un compost.
  11. composició de moviments mecànica Obtenció d’un moviment compost com a resultat de diversos moviments simultanis, especialment en compondre el moviment relatiu d’un cos o d’un punt que forma part d’un sistema mòbil amb el moviment d’emportament que té aquest sistema mòbil en relació a un sistema de coordenades que es considera fix.

■ composició

femení Acció de compondre o compondre’s l’efecte Allò que hom compon Una composició poètica, musical Redacció impròpiament i per extensió Examen escrit retòrica Discurs Manera d’ésser composta una cosa La composició d’un aparell Un poema ben versificat però d’una composició detestable art En una obra d’art, disposició de figures, de colors o d’altres elements La composició d’un concert Caràcter d’una assemblea, una junta, un parlament, etc, en funció dels membres de què es compon La composició d’una assemblea dret Resolució extrajudicial d’un conflicte pactada pels mateixos interessats o per…
Informació complementària
Traducció