Es mostren 88940 resultats

composició


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">composició</title>

Accessory
Partició sil·làbica: com_po_si_ci_ó
Etimologia: del ll. compositio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIII
Body
    femení
    1. Acció de compondre o compondre’s;
    2. l’efecte.
    1. Allò que hom compon. Una composició poètica, musical.
    2. Redacció.
    3. impròpiament i per extensió Examen escrit.
    4. retòrica Discurs.
    1. Manera d’ésser composta una cosa. La composició d’un aparell. Un poema ben versificat però d’una composició detestable.
    2. art En una obra d’art, disposició de figures, de colors o d’altres elements. La composició d’un concert.
  1. Caràcter d’una assemblea, una junta, un parlament, etc., en funció dels membres de què es compon. La composició d’una assemblea.
  2. dret
    1. Resolució extrajudicial d’un conflicte pactada pels mateixos interessats o per mitjà de terceres persones (amigables componedors) a les quals és encomanat un conveni transaccional o la resolució en una escriptura de compromís.
    2. Substitució d’una penalitat per una indemnització.
  3. arts gràfiques Conjunt d’operacions necessàries per a dur a terme la reproducció d’un text sobre un suport apte per a imprimir-lo. Composició manual, mecànica, automàtica, programada.
  4. història del dret
    1. Conveni o esmena que, d’acord amb el sistema penal de la venjança privada, restablia la pau que havia pertorbat una ofensa criminal entre persones o entitats mitjançant les indemnitzacions que hom considerava suficients.
    2. Del segle X al segle XII, esmena, restitució o reparació d’un dany i un perjudici, tant d’ordre penal com civil.
  5. lingüística Unió de dos elements constitutius o més, cadascun dels quals existeix prèviament com a mot de la llengua, que formen un mot nou.
  6. usat absolutament música
    1. Part de la música que ensenya les regles per a compondre.
    2. Art de concebre i d’escriure obres musicals.
  7. química Proporció dels distints elements que formen part d’un compost.
  8. composició de moviments mecànica Obtenció d’un moviment compost com a resultat de diversos moviments simultanis, especialment en compondre el moviment relatiu d’un cos o d’un punt que forma part d’un sistema mòbil amb el moviment d’emportament que té aquest sistema mòbil en relació a un sistema de coordenades que es considera fix.

composició

compòsit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">compòsit</title>

Accessory
Etimologia: del ll. composĭtus, -a, -um, participi de componĕre ‘compondre’
Body
masculí construcció Material format per diversos components elementals l’associació dels quals confereix al conjunt propietats que no té cap dels seus components per separat.

compòsit

compositiu
| compositiva

compositiu
| compositiva

Traducció

compositor
| compositora

compositor
| compositora

compossibilitat

compossibilitat

compossible

compossible

compost
| composta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">compost</title>

Accessory
Etimologia: de compondre 1a font: s. XIV
Body
  1. adjectiu
    1. No simple.
    2. cos compost (o simplement compost) química Substància formada per àtoms o ions de dos o més elements químics diferents.
    3. mot compost lingüística Mot format per composició.
    4. ordre compost arquitectura Ordre que té elements del jònic i del corinti.
    5. temps compost gramàtica Temps de verb que es compon de dos elements o més.
  2. masculí agricultura Producte resultant de la transformació microbiològica controlada, en presència d’oxigen, de residus orgànics diversos, com ara restes vegetals, palla, fems, restes de menjar, etc., emprat per a adobar la terra.
  3. femení botànica
    1. plural Família de sinandres molt nombrosa, de flors pentàmeres actinomorfes o zigomorfes molt sovint reunides en capítols voltats d’un involucre i de fruit en aqueni.
    2. singular Planta de la família de les compostes.

compost
| composta

compostable

compostable

compostador

compostador

compostament

compostament