Es mostren 88939 resultats

■ compòsit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">compòsit</title>

Etimologia: del ll. composĭtus, -a, -um, participi de componĕre ‘compondre’
masculí construcció Material format per diversos components elementals l’associació dels quals confereix al conjunt propietats que no té cap dels seus components per separat.

■ compòsit

masculí construcció Material format per diversos components elementals l’associació dels quals confereix al conjunt propietats que no té cap dels seus components per separat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ compositiu
| compositiva

■ compositiu
| compositiva

adjectiu Relatiu a la composició literària o artística
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ compositor
| compositora

■ compositor
| compositora

masculí i femení música Persona que compon
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

compossibilitat

compossibilitat

femení filosofia Qualitat de compossible
Gran Diccionari de la llengua catalana

compossible

compossible

adjectiu i masculí filosofia En la filosofia de Leibniz, possible que pot coexistir amb altres de realitzats en el mateix món
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ compost
| composta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">compost</title>

Etimologia: de compondre 1a font: s. XIV
  1. adjectiu
    1. No simple.
    2. cos compost (o simplement compost) química Substància formada per àtoms o ions de dos o més elements químics diferents.
    3. mot compost lingüística Mot format per composició.
    4. ordre compost arquitectura Ordre que té elements del jònic i del corinti.
    5. temps compost gramàtica Temps de verb que es compon de dos elements o més.
  2. masculí agricultura Producte resultant de la transformació microbiològica controlada, en presència d’oxigen, de residus orgànics diversos, com ara restes vegetals, palla, fems, restes de menjar, etc., emprat per a adobar la terra.
  3. femení botànica
    1. plural Família de sinandres molt nombrosa, de flors pentàmeres actinomorfes o zigomorfes molt sovint reunides en capítols voltats d’un involucre i de fruit en aqueni.
    2. singular Planta de la família de les compostes.

■ compost
| composta

adjectiu No simple cos compost o simplement compost química Substància formada per àtoms o ions de dos o més elements químics diferents mot compost lingüística Mot format per composició ordre compost arquitectura Ordre que té elements del jònic i del corinti temps compost gramàtica Temps de verb que es compon de dos elements o més masculí agricultura Producte resultant de la transformació microbiològica controlada, en presència d’oxigen, de residus orgànics diversos, com ara restes vegetals, palla, fems, restes de menjar, etc, emprat per a adobar la terra femení botànica plural Família de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

compostable

compostable

adjectiu Dit del material susceptible d’ésser compostat
Gran Diccionari de la llengua catalana

compostador

compostador

masculí agricultura Dipòsit adequat per a fer-hi el compostatge
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ compostament

■ compostament

adverbi D’una manera composta
Gran Diccionari de la llengua catalana

compostar

compostar

verb transitiu agricultura Formar compost amb residus orgànics Compostar les fulles seques i altres deixalles del jardí Tractar la terra amb compost
Informació complementària
Traducció