Es mostren 88939 resultats

computista

computista

comsevulla

comsevulla

comtal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comtal</title>

Accessory
Etimologia: de comte 1a font: 1066
Body
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a un comte o a un comtat. Barcelona, ciutat comtal.
  2. moneda comtal numismàtica Moneda (diners i òbols d’argent o de billó) encunyada principalment pels comtes i altres senyors feudals com un dels drets inherents a la sobirania que de fet exercien sobre llur feu o territori des del segle XI.

comtal

comtat

comtat

comte


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comte</title>

Accessory
Homòfon: compte
Etimologia: del ll. comes, -ĭtis ‘company, acompanyant del sobirà’ 1a font: 1088
Body
    masculí
  1. Persona que posseeix el títol nobiliari de comte.
  2. història Dignitari o funcionari al servei d’un monarca.
  3. Persona que té a càrrec seu el govern d’un comtat.
  4. Títol nobiliari que en l’escala jeràrquica és per damunt del de vescomte i per sota del de marquès.
  5. comte abat Al segle IX, abat laic que fruïa de les rendes d’una abadia durant l’època carolíngia.

comte

comtessa

comtessa

comú
| comuna


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comú</title>

Accessory
Etimologia: del ll. communis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
  1. adjectiu
    1. Compartit per dos o més a la vegada. El seu pis i el meu tenen una terrassa comuna.
    2. de comú acord Amb acord pres conjuntament.
    3. en comú locució adverbial Plegats, conjuntament. Habitar, treballar, en comú.
    4. fer causa comuna Treballar, actuar, conjuntament, amb uns mateixos objectius. Els demòcrates i els republicans han fet causa comuna.
    5. fer vida comuna Fer vida en comú.
    6. lloc comú Tòpic.
    7. nom comú lingüística Nom apel·latiu.
    8. persona comuna antigament dret Àrbitre, amigable componedor.
  2. adjectiu
    1. Pertanyent a la majoria o a tothom; públic.
    2. sentit comú Facultat, atribuïda a la generalitat de la gent, de discernir raonablement.
  3. femení Cambra on hi ha, instal·lat en un banc, un recipient amb tapadora, amb baixant o sense, per a fer-hi les defecacions i les miccions.
  4. adjectiu Que no sobrepassa el nivell ordinari, que es dona sovint. Una intel·ligència comuna.
  5. adjectiu
    1. Vulgar, ordinari, planer. Estil comú.
    2. lloc comú Banalitat.
  6. masculí La gran majoria. El comú de la gent creu en l’ordre establert.
  7. masculí Comunitat, conjunt de persones que formen una institució pluripersonal.
  8. masculí dret administratiu i història Conjunt dels veïns d’un territori, dels membres d’un estament, dels mestres d’un ofici, etc., representats per una corporació.
  9. masculí especialment
    1. dret administratiu Conjunt de veïns d’un terme, una parròquia, una vila, una ciutat, etc., representat per uns magistrats i un consell de veïns, anomenat consell de comú.
    2. Casa del comú.
    3. dret administratiu Conjunt de l’actiu (béns, rendes, imposicions i altres ingressos) i del passiu d’un comú o municipi.
    4. dret administratiu Conjunt de terrenys pertanyents al municipi.
    5. dret administratiu A Andorra, corporació encarregada del govern i l’administració d’una parròquia.
    6. dret administratiu A Andorra, edifici del comú d’una parròquia.
    7. història Imposició general extraordinària proporcional als béns posseïts que pagaven tots els veïns de determinats comuns o municipis catalans per tal d’equilibrar l’actiu i el passiu municipals.
    8. història A l’edat mitjana, ciutat d’Itàlia que es regia d’una manera autònoma. El comú de Florència.
  10. femení geografia administrativa Circumscripció administrativa de primer ordre de Liechtenstein.
  11. femení sociologia Grup d’individus o de parelles que viuen en comunitat.
  12. comú dels sants litúrgia Formulari del ritu romà dels sants que no tenen litúrgia pròpia.

comú
| comuna

comunal

comunal

comunalisme

comunalisme

comunalista

comunalista