Es mostren 88939 resultats

■ comunicant

■ comunicant

adjectiu Que comunica Vasos comunicants masculí i femení Persona que fa una comunicació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comunicar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comunicar</title>

Etimologia: del ll. communicare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Transmetre, fer conèixer (alguna cosa) a algú. Comunicar un secret, una notícia, les idees, les intencions, a algú.
    1. transitiu Fer participar d’allò que hom posseeix, fer-ho comú. Comunica la seva joia als qui l’envolten.
    2. transitiu i pronominal per extensió El foc es comunica d’un bosc a l’altre.
    1. pronominal Entrar en relació d’idees, d’interessos, etc., amb algú. Comunicar-se per carta.
    2. intransitiu Demà ja comunicarem per tractar del cas.
    1. intransitiu Estar en relació mitjançant un pas. El seu poble i el meu comuniquen pel canal.
    2. pronominal Són dos pisos que es comuniquen.
  5. intransitiu Tenir la línia ocupada el telèfon al qual hom truca. He trucat a l’oncle, però el telèfon comunicava tota l’estona.

■ comunicar

verb transitiu Transmetre, fer conèixer alguna cosa a algú Comunicar un secret, una notícia, les idees, les intencions, a algú transitiu Fer participar d’allò que hom posseeix, fer-ho comú Comunica la seva joia als qui l’envolten transitiu i pronominal per extensió El foc es comunica d’un bosc a l’altre pronominal Entrar en relació d’idees, d’interessos, etc, amb algú Comunicar-se per carta intransitiu Demà ja comunicarem per tractar del cas intransitiu Estar en relació mitjançant un pas El seu poble i el meu comuniquen pel canal pronominal Són dos pisos que es comuniquen intransitiu Tenir la…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comunicat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comunicat</title>

Etimologia: del ll. communicatus, -us, íd.
    masculí
  1. Nota aclaridora o que conté una opinió sobre un punt determinat que tramet a un diari, perquè hi sigui publicada, una persona estranya a la redacció.
    1. Report breu de notícies urgent, especialment de caràcter militar, judicial o polític, generalment fet per l’autoritat superior.
    2. per extensió Comunicat de baixa, mèdic, d’accident d’automòbil.
  3. comunicat de premsa Text que hom envia als mitjans de comunicació amb la finalitat de convocar-los a actes i conferències de premsa o de fer-los conèixer alguna informació, susceptible d’ésser publicada o transmesa per ràdio o per televisió.

■ comunicat

masculí Nota aclaridora o que conté una opinió sobre un punt determinat que tramet a un diari, perquè hi sigui publicada, una persona estranya a la redacció Report breu de notícies urgent, especialment de caràcter militar, judicial o polític, generalment fet per l’autoritat superior per extensió Comunicat de baixa, mèdic, d’accident d’automòbil comunicat de premsa Text que hom envia als mitjans de comunicació amb la finalitat de convocar-los a actes i conferències de premsa o de fer-los conèixer alguna informació, susceptible d’ésser publicada o transmesa per ràdio o per televisió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comunicatiu
| comunicativa

■ comunicatiu
| comunicativa

adjectiu Que es comunica fàcilment a d’altres Un entusiasme comunicatiu Inclinat a comunicar-se amb altres Una persona comunicativa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comunicòleg
| comunicòloga

■ comunicòleg
| comunicòloga

masculí i femení Persona versada en els procediments i les tècniques de la comunicació de massa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comunidor
| comunidora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comunidor</title>

Etimologia: de comunir
  1. masculí i femení antigament dret Persona que comuneix.
  2. masculí art i religió Petita edificació en forma de porxo obert a tots quatre vents, coberta i situada prop de l’església, on s’aixoplugava el sacerdot que comunia les tempestats i les pedregades.

■ comunidor
| comunidora

masculí i femení antigament dret Persona que comuneix masculí art i religió Petita edificació en forma de porxo obert a tots quatre vents, coberta i situada prop de l’església, on s’aixoplugava el sacerdot que comunia les tempestats i les pedregades
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comunió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comunió</title>

Partició sil·làbica: co_mu_ni_ó
Etimologia: del ll. communio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIII, Vides
    femení
  1. Participació d’allò que és comú.
  2. cristianisme Comunitat que tendeix a la màxima participació d’aquells qui en són membres.
  3. cristianisme i litúrgia
    1. Recepció del sagrament de l’eucaristia.
    2. Darrera part de la missa, en la qual té lloc la participació en el sagrament de l’eucaristia.
    3. comunió pasqual dret canònic Precepte pasqual.
  4. comunió dels sants cristianisme Expressió formulada en el símbol dels apòstols que vol subratllar el sentit universal de la participació en la vida de Déu.
  5. primera comunió cristianisme Recepció de l’eucaristia per primera vegada a la vida, que hom sol revestir d’una certa solemnitat.

■ comunió

femení Participació d’allò que és comú cristianisme Comunitat que tendeix a la màxima participació d’aquells qui en són membres cristianisme i litúrgia Recepció del sagrament de l’eucaristia Darrera part de la missa, en la qual té lloc la participació en el sagrament de l’eucaristia comunió pasqual dret canònic Precepte pasqual comunió dels sants cristianisme Expressió formulada en el símbol dels apòstols que vol subratllar el sentit universal de la participació en la vida de Déu primera comunió cristianisme Recepció de l’eucaristia per primera vegada a la vida, que hom sol revestir d’una…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comunir

■ comunir

verb transitiu antigament dret Avisar, advertir especialment la part contrària per a iniciar un plet religió Conjurar el mal temps amb oracions o exorcismes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comunisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comunisme</title>

Etimologia: de comú 1a font: 1868, DLCo.
    masculí
  1. Organització social en què els béns són tinguts en comú.
  2. comunisme llibertari Corrent i principi econòmic de l’anarquisme que combat tota mena de propietat, tant privada com col·lectiva. També és anomenat anarquisme comunista i anarcocomunisme.

■ comunisme

masculí Organització social en què els béns són tinguts en comú comunisme llibertari Corrent i principi econòmic de l’anarquisme que combat tota mena de propietat, tant privada com collectiva També és anomenat anarquisme comunista i anarcocomunisme
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comunista

■ comunista

adjectiu Relatiu o pertanyent al comunisme adjectiu i masculí i femení Partidari del comunisme adjectiu i masculí i femení Que pertany a un partit comunista
Traducció