Es mostren 88939 resultats

■ concedible

■ concedible

adjectiu Que pot ésser concedit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concedir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concedir</title>

Etimologia: del ll. concedĕre, íd. 1a font: 1653, DTo.
    verb transitiu
  1. Cedir a algú a títol de gràcia, de favor (alguna cosa). Concedir una recompensa.
  2. Lliurar (alguna cosa) a precs o a sol·licitud d’altri. Demanem que ens concedeixin l’autonomia.
  3. Consentir, permetre, sacrificant, si cal, els propis interessos. Els seus pares li ho concedeixen tot.
  4. figuradament En una discussió, admetre algun punt com a ver a un adversari. Concedeixo que en aquest punt anava errat.

■ concedir

verb transitiu Cedir a algú a títol de gràcia, de favor alguna cosa Concedir una recompensa Lliurar alguna cosa a precs o a sollicitud d’altri Demanem que ens concedeixin l’autonomia Consentir, permetre, sacrificant, si cal, els propis interessos Els seus pares li ho concedeixen tot figuradament En una discussió, admetre algun punt com a ver a un adversari Concedeixo que en aquest punt anava errat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

concelebració

concelebració

femení litúrgia Acció de concelebrar Concelebració eucarística
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concelebrant

■ concelebrant

masculí litúrgia Persona que concelebra
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concelebrar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concelebrar</title>

Etimologia: del ll. ecl. concelebrare, íd., ll. cl. ‘freqüentar, assistir en gran nombre, celebrar multitudinàriament’
verb transitiu litúrgia Fer una acció litúrgica, en particular celebrar un sagrament, i sobretot la missa, més d’un ministre alhora.

■ concelebrar

verb transitiu litúrgia Fer una acció litúrgica, en particular celebrar un sagrament, i sobretot la missa, més d’un ministre alhora
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concent

■ concent

masculí música Harmonia resultant del cant polifònic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concentració


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concentració</title>

Partició sil·làbica: con_cen_tra_ci_ó
Etimologia: de concentrar 1a font: 1839, DLab.
    femení
    1. Acció de concentrar o de concentrar-se;
    2. l’efecte. Concentració de capital. Concentració de poders. Concentració parcel·lària.
  2. economia Procés que consisteix a posar en comú els mitjans de producció de diverses empreses o a posar-les sota una mateixa direcció. Concentració d’empreses.
  3. mineria Tractament del mineral tal com surt de la mina per destriar la mena de la ganga i enriquir, així, el mineral abans d’extreure’n el metall.
  4. química
    1. Quantitat d’una substància en una unitat de mescla, de solució o de mineral que la conté.
    2. Procés mitjançant el qual és incrementada la quantitat d’una substància que existeix en un volum d’espai.
  5. tàctica Agrupació de l’exèrcit en peu de guerra a la zona d’operacions per iniciar una campanya.

■ concentració

femení Acció de concentrar o de concentrar-se l’efecte Concentració de capital Concentració de poders Concentració parcellària economia Procés que consisteix a posar en comú els mitjans de producció de diverses empreses o a posar-les sota una mateixa direcció Concentració d’empreses mineria Tractament del mineral tal com surt de la mina per destriar la mena de la ganga i enriquir, així, el mineral abans d’extreure’n el metall química Quantitat d’una substància en una unitat de mescla, de solució o de mineral que la conté Procés mitjançant el qual és incrementada la quantitat d’una substància…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concentrador
| concentradora

■ concentrador
| concentradora

adjectiu Que concentra Concentrador de masses
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concentrar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concentrar</title>

Etimologia: de centrar 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. transitiu Reunir cap a un centre comú. Concentrar els raigs solars en el focus d’una lent.
    1. transitiu Aplegar en una sola massa (allò que és dispers). Concentrar les tropes.
    2. pronominal Aglomerar-se.
    3. transitiu figuradament Concentrar tots els esforços en una empresa.
    4. pronominal figuradament Aplicar-se intensament a meditar sobre un objecte. Avui no puc concentrar-me en la feina.
  3. transitiu Intensificar la qualitat (d’alguna cosa) evitant-ne la dispersió, la difusió, llevant-li dissolvent. La pintura ha quedat massa clara; la pròxima vegada l’haurem de concentrar més.
  4. pronominal figuradament Reconcentrar-se.

■ concentrar

verb transitiu Reunir cap a un centre comú Concentrar els raigs solars en el focus d’una lent transitiu Aplegar en una sola massa allò que és dispers Concentrar les tropes pronominal Aglomerar-se transitiu figuradament Concentrar tots els esforços en una empresa pronominal figuradament Aplicar-se intensament a meditar sobre un objecte Avui no puc concentrar-me en la feina transitiu Intensificar la qualitat d’alguna cosa evitant-ne la dispersió, la difusió, llevant-li dissolvent La pintura ha quedat massa clara la pròxima vegada l’haurem de concentrar més pronominal figuradament Reconcentrar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

concentrat
| concentrada


<title type="display">concentrat</title>

Etimologia: de concentrar
  1. adjectiu i masculí Dit del que ha estat sotmès a concentració. Brou concentrat.
  2. adjectiu figuradament D’una intensitat continguda. Una passió concentrada.
  3. adjectiu figuradament Poc expansiu. Un home concentrat.

concentrat
| concentrada

adjectiu i masculí Dit del que ha estat sotmès a concentració Brou concentrat adjectiu figuradament D’una intensitat continguda Una passió concentrada adjectiu figuradament Poc expansiu Un home concentrat
Informació complementària
Traducció