Es mostren 88939 resultats

■ conciliàbul

■ conciliàbul

masculí Concili no convocat per una autoritat legítima Reunió de gent per a planejar alguna acció illícita o secreta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conciliació

■ conciliació

femení Acció de conciliar l’efecte dret processal Acte jurisdiccional previ i voluntari que tendeix a establir un acord directe entre les parts
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conciliador
| conciliadora

■ conciliador
| conciliadora

adjectiu i masculí i femení Que concilia Fer el paper de conciliador entre les parts
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conciliar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conciliar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: con_ci_li_ar
Etimologia: del ll. conciliare, íd. 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. transitiu Posar d’acord per mitjans persuasius (dues persones o més) sobre un punt en litigi. El jutge concilià les parts.
    1. transitiu Posar d’acord, fer compatibles, sense violència (coses que semblen contradictòries). Conciliar els extrems. Conciliar dos texts.
    2. pronominal En el fons la seva teoria es concilia bé amb la tradicional.
  3. pronominal
    1. Guanyar-se 1 4 i 5. S’ha conciliat el respecte de tothom amb la seva conducta.
    2. per extensió Es concilià el favor del ministre.



    4. Vegeu també:
    conciliar2

■ conciliar1

verb transitiu Posar d’acord per mitjans persuasius dues persones o més sobre un punt en litigi El jutge concilià les parts transitiu Posar d’acord, fer compatibles, sense violència coses que semblen contradictòries Conciliar els extrems Conciliar dos texts pronominal En el fons la seva teoria es concilia bé amb la tradicional pronominal Guanyar-se 1 4 i 5 S’ha conciliat el respecte de tothom amb la seva conducta per extensió Es concilià el favor del ministre Vegeu també conciliar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conciliar2

■ conciliar2

adjectiu Relatiu o pertanyent a un concili Decret conciliar Seminari conciliar Pare conciliar Vegeu també conciliar 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

conciliarisme

conciliarisme

masculí cristianisme Doctrina que sosté la supremacia del concili sobre el papa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conciliarment

■ conciliarment

adverbi En concili Els cardenals es reuniren conciliarment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conciliatori
| conciliatòria

■ conciliatori
| conciliatòria

adjectiu Que té per objecte conciliar Mitjans conciliatoris
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concinnitat

■ concinnitat

femení Harmonia interna, mútua adaptació de les parts, especialment d’un discurs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concís
| concisa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concís</title>

Etimologia: del ll. concisus, -a, -um, íd., part. del ll. concĭdĕre ‘tallar a trossos’ 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Expressat amb les paraules imprescindibles. Una carta concisa. Un estil concís.
  2. Que s’expressa amb les paraules imprescindibles. Un orador concís.

■ concís
| concisa

adjectiu Expressat amb les paraules imprescindibles Una carta concisa Un estil concís Que s’expressa amb les paraules imprescindibles Un orador concís
Informació complementària
Traducció