Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ conciliablement

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conciliablement</title>

Partició sil·làbica: con_ci_li_a_ble_ment
Etimologia: de conciliable

adverbi D’una manera conciliable.

■ conciliàbul

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conciliàbul</title>

Partició sil·làbica: con_ci_li_à_bul
Etimologia: del ll. conciliabŭlum ‘lloc de reunió’

masculí

Concili no convocat per una autoritat legítima.
Reunió de gent per a planejar alguna acció il·lícita o secreta.

■ conciliàbul

masculí Concili no convocat per una autoritat legítima Reunió de gent per a planejar alguna acció illícita o secreta

■ conciliació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conciliació</title>

Partició sil·làbica: con_ci_li_a_ci_ó
Etimologia: del ll. conciliatio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.

femení

1. Acció de conciliar;
2. l’efecte.
dret processal Acte jurisdiccional previ i voluntari que tendeix a establir un acord directe entre les parts.

■ conciliació

femení Acció de conciliar l’efecte dret processal Acte jurisdiccional previ i voluntari que tendeix a establir un acord directe entre les parts

■ conciliador

| conciliadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conciliador</title>

Partició sil·làbica: con_ci_li_a_dor
Etimologia: del ll. conciliator, -ōris, íd.

adjectiu i masculí i femení Que concilia. Fer el paper de conciliador entre les parts.

■ conciliador

| conciliadora

adjectiu i masculí i femení Que concilia Fer el paper de conciliador entre les parts

■ conciliar¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conciliar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: con_ci_li_ar
Etimologia: del ll. conciliare, íd. 1a font: 1696, DLac.

verb

transitiu Posar d’acord per mitjans persuasius (dues persones o més) sobre un punt en litigi. El jutge concilià les parts.
1. transitiu Posar d’acord, fer compatibles, sense violència (coses que semblen contradictòries). Conciliar els extrems. Conciliar dos texts.
2. pronominal En el fons la seva teoria es concilia bé amb la tradicional.
pronominal
1. Guanyar-se 1 4 i 5. S’ha conciliat el respecte de tothom amb la seva conducta.
2. per extensió Es concilià el favor del ministre.

Vegeu també:

conciliar²

verb transitiu Posar d’acord per mitjans persuasius dues persones o més sobre un punt en litigi El jutge concilià les parts transitiu Posar d’acord, fer compatibles, sense violència coses que semblen contradictòries Conciliar els extrems Conciliar dos texts pronominal En el fons la seva teoria es concilia bé amb la tradicional pronominal Guanyar-se 1 4 i 5 S’ha conciliat el respecte de tothom amb la seva conducta per extensió Es concilià el favor del ministre Vegeu també conciliar 2

■ conciliar²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conciliar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Partició sil·làbica: con_ci_li_ar
Etimologia: del b. ll. conciliaris, íd.

adjectiu Relatiu o pertanyent a un concili. Decret conciliar. Seminari conciliar. Pare conciliar.

Vegeu també:
conciliar¹

■ conciliar²

adjectiu Relatiu o pertanyent a un concili Decret conciliar Seminari conciliar Pare conciliar Vegeu també conciliar 1

conciliarisme

<title type="display">conciliarisme</title>

Partició sil·làbica: con_ci_li_a_ris_me

masculí cristianisme Doctrina que sosté la supremacia del concili sobre el papa.

conciliarisme

masculí cristianisme Doctrina que sosté la supremacia del concili sobre el papa

■ conciliarment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conciliarment</title>

Partició sil·làbica: con_ci_li_ar_ment
Etimologia: de conciliar²

adverbi En concili. Els cardenals es reuniren conciliarment.

■ conciliarment

adverbi En concili Els cardenals es reuniren conciliarment

■ conciliatori

| conciliatòria

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conciliatori</title>

Partició sil·làbica: con_ci_li_a_to_ri
Etimologia: de conciliar¹

adjectiu Que té per objecte conciliar. Mitjans conciliatoris.

■ conciliatori

| conciliatòria

adjectiu Que té per objecte conciliar Mitjans conciliatoris

■ concinnitat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concinnitat</title>

Etimologia: del ll. concinnĭtas, -ātis, íd. 1a font: 1803, DEst.

femení Harmonia interna, mútua adaptació de les parts, especialment d’un discurs.

■ concinnitat

femení Harmonia interna, mútua adaptació de les parts, especialment d’un discurs

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ conciliablement

■ conciliàbul

■ conciliació

■ conciliador | conciliadora

■ conciliador | conciliadora

■ conciliar1

■ conciliar2

conciliarisme

■ conciliarment

■ conciliatori | conciliatòria

■ conciliatori | conciliatòria

■ concinnitat

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ conciliador

| conciliadora

■ conciliador

| conciliadora

■ conciliar¹

■ conciliar²

■ conciliatori

| conciliatòria

■ conciliatori

| conciliatòria

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia