Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ concisament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concisament</title>

Etimologia: de concís

adverbi Amb concisió. Parlar concisament.

■ concisament

adverbi Amb concisió Parlar concisament

■ concisió

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concisió</title>

Partició sil·làbica: con_ci_si_ó
Etimologia: del ll. concisio, -ōnis, íd., del ll. concidĕre ‘tallar a trossos’ 1a font: 1803, DEst.

femení Qualitat de concís. Parlar, escriure, amb concisió. Explicar una cosa amb concisió.

■ concisió

femení Qualitat de concís Parlar, escriure, amb concisió Explicar una cosa amb concisió

■ concitació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concitació</title>

Partició sil·làbica: con_ci_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. concitatio, -ōnis, íd. 1a font: 1391

femení

Acció de concitar;
l’efecte.

■ concitació

femení Acció de concitar l’efecte

■ concitadament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concitadament</title>

Etimologia: de concitar

adverbi Amb esperit, amb paraules, concitats.

■ concitadament

adverbi Amb esperit, amb paraules, concitats

■ concitador

| concitadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concitador</title>

Etimologia: del ll. concitator, -ōris, íd. 1a font: c. 1370, Pere III

adjectiu i masculí i femení Que concita.

■ concitador

| concitadora

adjectiu i masculí i femení Que concita

■ concitament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concitament</title>

Etimologia: de concitar

masculí Acció de concitar.

■ concitament

masculí Acció de concitar

■ concitar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concitar</title>

Etimologia: del ll. concitare, íd. 1a font: s. XV, Ausiàs

verb transitiu Agitar, excitar. Concitar la ira, els odis, contra algú. Els concità l’un contra l’altre.

■ concitar

verb transitiu Agitar, excitar Concitar la ira, els odis, contra algú Els concità l’un contra l’altre

■ concitatiu

| concitativa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concitatiu</title>

Partició sil·làbica: con_ci_ta_tiu
Etimologia: de concitar

adjectiu Propi a concitar. Paraules concitatives.

■ concitatiu

| concitativa

adjectiu Propi a concitar Paraules concitatives

■ conciutadà

| conciutadana

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conciutadà</title>

Partició sil·làbica: con_ciu_ta_dà
Etimologia: de ciutadà 1a font: s. XIV, Llull

masculí i femení Persona que és de la mateixa ciutat que una altra. És conciutadà meu.

■ conciutadà

| conciutadana

masculí i femení Persona que és de la mateixa ciutat que una altra És conciutadà meu

conclau

<title type="display">conclau</title>

Partició sil·làbica: con_clau

masculí Conclave.

conclau

masculí Conclave

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ concisament

■ concisió

■ concitació

■ concitadament

■ concitador | concitadora

■ concitador | concitadora

■ concitament

■ concitar

■ concitatiu | concitativa

■ concitatiu | concitativa

■ conciutadà | conciutadana

■ conciutadà | conciutadana

conclau

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ concitador

| concitadora

■ concitador

| concitadora

■ concitatiu

| concitativa

■ concitatiu

| concitativa

■ conciutadà

| conciutadana

■ conciutadà

| conciutadana

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia