Es mostren 88939 resultats

■ concordament

■ concordament

masculí Acció de concordar o de concordar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concordança


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concordança</title>

Etimologia: del b. ll. concordantia, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Estat de conformitat o de correspondència entre dues coses o més; acord.
  2. [generalment en pl]
    1. Índex alfabètic que mostra els llocs d’un text on cada mot principal pot ésser trobat.
    2. Bíblia Ordenació alfabètica de tots els mots de la Bíblia, amb citacions dels llocs on apareixen.
  3. gramàtica Fenomen pel qual dos o més elements d’una llengua presenten algunes característiques gramaticals comunes.
  4. estratigrafia Relació de paral·lelisme entre dues capes sedimentàries.
  5. poètica Identitat de sons, a la fi del vers, que formen la rima.

■ concordança

femení Estat de conformitat o de correspondència entre dues coses o més acord generalment en pl Índex alfabètic que mostra els llocs d’un text on cada mot principal pot ésser trobat Bíblia Ordenació alfabètica de tots els mots de la Bíblia, amb citacions dels llocs on apareixen gramàtica Fenomen pel qual dos o més elements d’una llengua presenten algunes característiques gramaticals comunes estratigrafia Relació de parallelisme entre dues capes sedimentàries poètica Identitat de sons, a la fi del vers, que formen la rima
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concordant

■ concordant

adjectiu Que concorda estratigrafia Dit dels estrats que, plegats o no, presenten concordança
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concordantment

■ concordantment

adverbi D’una manera concordant, concordement, unànimement
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concordar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concordar</title>

Etimologia: del ll. concordare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. intransitiu Estar en concordança. Tots els autors hi concorden. El predicat nominal concorda amb el subjecte.
    1. transitiu Posar en concordança. Concordar els testimoniatges.
    2. pronominal Digueren a Tirant que es concordés amb Tomàs de Muntalbà.
  3. transitiu Resoldre (una cosa) diferents persones, acordar. Concordaren la pau amb l’enemic.

■ concordar

verb intransitiu Estar en concordança Tots els autors hi concorden El predicat nominal concorda amb el subjecte transitiu Posar en concordança Concordar els testimoniatges pronominal Digueren a Tirant que es concordés amb Tomàs de Muntalbà transitiu Resoldre una cosa diferents persones, acordar Concordaren la pau amb l’enemic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concordat

■ concordat

masculí Allò que està acordat, fixat, entre dos o més especialment catolicisme A partir del segle XV, tractat entre el papa i un sobirà o un govern per a regular els afers eclesiàstics que afecten totes dues parts
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

concordatari
| concordatària

concordatari
| concordatària

adjectiu Relatiu o pertanyent a un concordat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concorde

■ concorde

adjectiu Que està d’acord
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concordement

■ concordement

adverbi D’una manera concorde
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concòrdia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concòrdia</title>

Partició sil·làbica: con_còr_di_a
Etimologia: del ll. concordia, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Estat d’harmonia que resulta de l’acord dels sentiments, de les idees, etc., entre dues persones o més. Viure en concòrdia. Pertorbar la concòrdia.
  2. Acord per estipulació o convinença. La concòrdia d’una batalla.
  3. dret català i història
    1. Contracte pel qual hom perdonava les pensions degudes en els censos.
    2. Conveni entre el rei i les autoritats eclesiàstiques sobre qüestions de jurisdicció i d’interessos comuns.
  4. història Entesa entre diverses poblacions reials o senyorials per a fer cara a bandolers, lladres i altres malfactors amb una sola organització de milícia.

■ concòrdia

femení Estat d’harmonia que resulta de l’acord dels sentiments, de les idees, etc, entre dues persones o més Viure en concòrdia Pertorbar la concòrdia Acord per estipulació o convinença La concòrdia d’una batalla dret català i història Contracte pel qual hom perdonava les pensions degudes en els censos Conveni entre el rei i les autoritats eclesiàstiques sobre qüestions de jurisdicció i d’interessos comuns història Entesa entre diverses poblacions reials o senyorials per a fer cara a bandolers, lladres i altres malfactors amb una sola organització de milícia
Informació complementària
Traducció