Es mostren 88940 resultats

■ conducte


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conducte</title>

Homòfon: conducta
Etimologia: del ll. conductus ‘conduït’, part. passat masc. substantivat de conducĕre ‘conduir’ 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. hidràulica Tub, canonada, canal, etc., per on circula un fluid.
  2. anatomia Estructura anatòmica tubular amb un pas relativament estret que serveix per a la circulació de fluids orgànics o per al trajecte de vasos i nervis a través dels òrgans. Conducte auditiu extern. Conducte biliar. Conducte lacrimal.
  3. per conducte figuradament Per mitjà, per informació, d’altres persones. Ho sé per bon conducte.

■ conducte

masculí hidràulica Tub, canonada, canal, etc, per on circula un fluid anatomia Estructura anatòmica tubular amb un pas relativament estret que serveix per a la circulació de fluids orgànics o per al trajecte de vasos i nervis a través dels òrgans Conducte auditiu extern Conducte biliar Conducte lacrimal per conducte figuradament Per mitjà, per informació, d’altres persones Ho sé per bon conducte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conductibilitat

■ conductibilitat

femení Qualitat de conductible física Propietat d’un cos de conduir l’electricitat, la calor fisiologia animal Capacitat d’una fibra muscular de transmetre a una fibra contigua els impulsos que li arriben
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conductible

■ conductible

adjectiu Capaç d’ésser conduït
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conductímetre

■ conductímetre

masculí metrologia Aparell de mesura de la conductivitat elèctrica
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conductimetria

■ conductimetria

femení química analítica Conductometria
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conductimètric
| conductimètrica

■ conductimètric
| conductimètrica

adjectiu química analítica Conductomètric
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conductisme

■ conductisme

masculí psicologia Doctrina empirista que considera la conducta com a únic objecte de la psicologia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conductista

■ conductista

adjectiu Relatiu o pertanyent al conductisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conductiu
| conductiva

■ conductiu
| conductiva

adjectiu Relatiu o pertanyent a la conductivitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conductivitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conductivitat</title>

Etimologia: de conductiu
    femení
  1. física Nom genèric dels coeficients de transport dels fenòmens de conducció.
  2. conductivitat elèctrica (o simplement conductivitat) electricitat Mesura de la capacitat de conducció elèctrica d’una substància, de valor igual al quocient entre la densitat de càrrega elèctrica i el camp elèctric aplicat. És la inversa de la resistivitat.
  3. conductivitat tèrmica (o calorífica) termodinàmica Mesura de la capacitat de conducció tèrmica d’una substància, de valor igual al quocient entre la densitat de flux tèrmic i el gradient de temperatura existent.

■ conductivitat

femení física Nom genèric dels coeficients de transport dels fenòmens de conducció conductivitat elèctrica o simplement conductivitat electricitat Mesura de la capacitat de conducció elèctrica d’una substància, de valor igual al quocient entre la densitat de càrrega elèctrica i el camp elèctric aplicat És la inversa de la resistivitat conductivitat tèrmica o calorífica termodinàmica Mesura de la capacitat de conducció tèrmica d’una substància, de valor igual al quocient entre la densitat de flux tèrmic i el gradient de temperatura existent
Traducció