Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ confortable

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confortable</title>

Etimologia: de l’angl. comfortable, i aquest, del fr. confortable ‘confortador’

adjectiu Que té confort, abundor de comoditats. Una sala confortable.

■ confortable

adjectiu Que té confort, abundor de comoditats Una sala confortable

■ confortablement

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confortablement</title>

Etimologia: de confortable

adverbi Amb confort.

■ confortació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confortació</title>

Partició sil·làbica: con_for_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. td. confortatio, -ōnis, íd.

femení

Acció de confortar;
l’efecte.

■ confortador

| confortadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confortador</title>

Etimologia: del ll. td. confortator, -ōris, íd.

adjectiu i masculí i femení Que conforta.

■ confortador

| confortadora

adjectiu i masculí i femení Que conforta

■ confortament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confortament</title>

Etimologia: de confortar

masculí Confortació.

■ confortant

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confortant</title>

Etimologia: de confortar

adjectiu i masculí Que conforta, que reanima. Esperit confortant. Un xarop confortant.
masculí Manegot que serveix per a cobrir o abrigar el puny i una part del braç.

■ confortant

adjectiu i masculí Que conforta, que reanima Esperit confortant Un xarop confortant masculí Manegot que serveix per a cobrir o abrigar el puny i una part del braç

■ confortar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confortar</title>

Etimologia: del ll. confortare, íd. 1a font: s. XIII

verb transitiu Sostenir en l’abatiment, el dolor, etc., donar força, coratge, esperança. Els amics saben confortar quan cal.

■ confortar

verb transitiu Sostenir en l’abatiment, el dolor, etc, donar força, coratge, esperança Els amics saben confortar quan cal

■ confortatiu

| confortativa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confortatiu</title>

Partició sil·làbica: con_for_ta_tiu
Etimologia: del ll. confortativus, -a, -um, íd.

adjectiu Propi per a confortar.

■ confortatiu

| confortativa

adjectiu Propi per a confortar

■ confrare

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confrare</title>

Etimologia: de frare 1a font: 1298

masculí

Membre d’una confraria.
per extensió Cadascun dels membres d’una corporació professional, benèfica, etc., amb relació als altres; col·lega.
per extensió Un periòdic amb relació a un altre. El nostre estimat confrare “El Temps”.

masculí Membre d’una confraria per extensió Cadascun dels membres d’una corporació professional, benèfica, etc, amb relació als altres collega per extensió Un periòdic amb relació a un altre El nostre estimat confrare “El Temps”

■ confraressa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confraressa</title>

Etimologia: de confrare

femení

Dona que forma part d’una confraria.
història Vídua d’un mestre amb taller obert que com a tal era membre d’una confraria de menestrals.

■ confraressa

femení Dona que forma part d’una confraria història Vídua d’un mestre amb taller obert que com a tal era membre d’una confraria de menestrals

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ confortable

■ confortablement

■ confortació

■ confortador | confortadora

■ confortador | confortadora

■ confortament

■ confortant

■ confortar

■ confortatiu | confortativa

■ confortatiu | confortativa

■ confrare

■ confraressa

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ confortador

| confortadora

■ confortador

| confortadora

■ confortatiu

| confortativa

■ confortatiu

| confortativa

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia