Es mostren 88940 resultats

■ confraressa

■ confraressa

femení Dona que forma part d’una confraria història Vídua d’un mestre amb taller obert que com a tal era membre d’una confraria de menestrals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confraria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confraria</title>

Partició sil·làbica: con_fra_ri_a
Etimologia: de confrare 1a font: s. XVI
    femení
  1. catolicisme
    1. Associació de fidels constituïda per a l’exercici d’obres de pietat i de caritat i per a incrementar el culte públic del propi patró.
    2. confraria major Confraria que té el privilegi d’agregar unes altres associacions posades sota la mateixa advocació, arxiconfraria.
  2. per extensió història Als Països Catalans, del segle XII al segle XVIII, nom donat a les associacions professionals de menestrals i d’altres professions sota una advocació religiosa.
  3. història A Catalunya, a la fi del segle XII i al començament del XIII, nom donat als primers organismes de govern municipal.

■ confraria

femení catolicisme Associació de fidels constituïda per a l’exercici d’obres de pietat i de caritat i per a incrementar el culte públic del propi patró confraria major Confraria que té el privilegi d’agregar unes altres associacions posades sota la mateixa advocació, arxiconfraria per extensió història Als Països Catalans, del segle XII al segle XVIII, nom donat a les associacions professionals de menestrals i d’altres professions sota una advocació religiosa història A Catalunya, a la fi del segle XII i al començament del XIII, nom donat als primers organismes de govern municipal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confraternal

■ confraternal

adjectiu De confrares, que presenta un esperit de confraternitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confraternitat

■ confraternitat

femení Lligam que uneix persones que són confrares Confraria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confraternitzar

■ confraternitzar

verb intransitiu Tenir companyia, amistat, amb algú com a confrares, com confrares Sempre hem confraternitzat amb els veïns
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

confrider
| confridera

confrider
| confridera

adjectiu i masculí i femení De Confrides Marina Baixa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confront

■ confront

masculí confrontació 1 posar en confront Confrontar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confronta

■ confronta

femení dret Límit, terme o partió que divideix una heretat d’una altra
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confrontable

■ confrontable

adjectiu Que pot ésser confrontat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confrontació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confrontació</title>

Partició sil·làbica: con_fron_ta_ci_ó
Etimologia: de confrontar 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció de confrontar o acarar;
    2. l’efecte. Confrontació de lletres, de testimonis.
    3. medicina Investigació de la compatibilitat entre elements orgànics, procedents d’individus diferents, mitjançant tècniques basades en el fet de posar-los en contacte.
  2. Afrontació.
    1. Acció d’oposar-se dos adversaris per mesurar llurs forces; enfrontament.
    2. en confrontació amb locució prepositiva En oposició amb.

■ confrontació

femení Acció de confrontar o acarar l’efecte Confrontació de lletres, de testimonis medicina Investigació de la compatibilitat entre elements orgànics, procedents d’individus diferents, mitjançant tècniques basades en el fet de posar-los en contacte Afrontació Acció d’oposar-se dos adversaris per mesurar llurs forces enfrontament en confrontació amb locució prepositiva En oposició amb
Informació complementària
Traducció