Es mostren 88939 resultats

■ conidi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conidi</title>

    masculí
  1. botànica Espora no endògena de molts fongs, produïda per multiplicació directa i asexual.
  2. microbiologia Cèl·lula reproductora immòbil, esfèrica o ovalada, que es forma aïlladament o en cadena a les extremitats d’algunes hifes del miceli dels actinomicets.

■ conidi

masculí botànica Espora no endògena de molts fongs, produïda per multiplicació directa i asexual microbiologia Cèllula reproductora immòbil, esfèrica o ovalada, que es forma aïlladament o en cadena a les extremitats d’algunes hifes del miceli dels actinomicets
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

conidiangi


<title type="display">conidiangi</title>

Partició sil·làbica: co_ni_di_an_gi
masculí botànica Petit conceptacle esporífer propi de diversos líquens, obert per un porus, productor de picnoconidis i probablement assimilable a un picnidi.

conidiangi

masculí botànica Petit conceptacle esporífer propi de diversos líquens, obert per un porus, productor de picnoconidis i probablement assimilable a un picnidi
Gran Diccionari de la llengua catalana

conídic
| conídica

conídic
| conídica

adjectiu botànica Relatiu o pertanyent als conidis Fase conídica espora conídica Conidi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conidio-

■ conidio-

Forma prefixada del mot grec konídion , que significa ‘polsim’, ‘espora’ Ex conidiogen
Gran Diccionari de la llengua catalana

conidiocist


<title type="display">conidiocist</title>

Partició sil·làbica: co_ni_di_o_cist
masculí botànica Mena d’esporocist propi d’alguns ascomicets primitius, originat pel miceli vegetatiu i formador de conidis.

conidiocist

masculí botànica Mena d’esporocist propi d’alguns ascomicets primitius, originat pel miceli vegetatiu i formador de conidis
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conidiòfor


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conidiòfor</title>

Partició sil·làbica: co_ni_di_ò_for
    masculí botànica
  1. Cadascun dels filaments de miceli portadors de qualsevol mena de cèl·lules conidiògenes (fiàlids, ràdules, etc.).
  2. Entre els líquens, cèl·lules dels conidiangis sobre les quals es formen els picnoconidis o llurs esterigmes formadors.

■ conidiòfor

masculí botànica Cadascun dels filaments de miceli portadors de qualsevol mena de cèllules conidiògenes fiàlids, ràdules, etc Entre els líquens, cèllules dels conidiangis sobre les quals es formen els picnoconidis o llurs esterigmes formadors
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conidiogen
| conidiògena

■ conidiogen
| conidiògena

adjectiu botànica Que origina conidis
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conidioma

■ conidioma

masculí botànica Cos fructífer dins del qual es produeixen conidis
Gran Diccionari de la llengua catalana

conidiòspora

conidiòspora

femení botànica i microbiologia Conidi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coniell

■ coniell

masculí botànica colitx
Traducció