Es mostren 88940 resultats

■ conqueridor
| conqueridora

■ conqueridor
| conqueridora

adjectiu i masculí i femení Que conquereix Un poble conqueridor
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conquerir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conquerir</title>

Etimologia: del ll. conquirĕre ‘cercar pertot; adquirir (per les armes)’, der. de quaerĕre ‘cercar’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Fer-se seu per la força (un país, un territori, etc.). Els romans conqueriren tot el món aleshores conegut. Conquerir una terra per força d’armes.
  2. per extensió
    1. Guanyar-se (la voluntat d’algú). Conquerir l’estima pública.
    2. Fer-se seva (una persona) inspirant-li amor. Gent fàcil de conquerir.

■ conquerir

verb transitiu Fer-se seu per la força un país, un territori, etc Els romans conqueriren tot el món aleshores conegut Conquerir una terra per força d’armes per extensió Guanyar-se la voluntat d’algú Conquerir l’estima pública Fer-se seva una persona inspirant-li amor Gent fàcil de conquerir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conquès
| conquesa

■ conquès
| conquesa

adjectiu Nadiu o propi d’una conca geogràfica
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conquesta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conquesta</title>

Etimologia: substantivació de conquest, -a (ll. conquaestus, -a, -um o conquisītus, -a, -um), variant conquist, -a, participis ant. de conquerir (o també ant. conquerre) 1a font: s. XIII, Desclot
    femení
  1. Acció de conquerir. La conquesta de Mallorca.
  2. Cosa o persona conquerida. Espanya no sabé conservar les conquestes d’Amèrica.

■ conquesta

femení Acció de conquerir La conquesta de Mallorca Cosa o persona conquerida Espanya no sabé conservar les conquestes d’Amèrica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conquili-

■ conquili-

Forma prefixada del mot grec kogkhýlion , que significa ‘conquilla’ Ex conquilífer
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conquilífer
| conquilífera

■ conquilífer
| conquilífera

adjectiu geologia Dit d’una roca o d’un terreny que conté conquilles
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conquilio-

■ conquilio-

Forma prefixada del mot grec kogkhýlion , que significa ‘conquilla’ Ex conquiliologia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conquiliologia

■ conquiliologia

femení zoologia Estudi de les conquilles o closques dels molluscs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

conquiliològic
| conquiliològica

conquiliològic
| conquiliològica

adjectiu zoologia Relatiu o pertanyent a la conquiliologia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conquilla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conquilla</title>

Compareu: l’acc. 1 amb closca 1
Etimologia: del gr. kogkhýlion, íd.
    femení
  1. zoologia Closca calcària d’un mol·lusc.
  2. [generalment en pl] alimentació, indústries alimentàries Pasta de sopa en forma de conquilla.
  3. esports Peça de forma generalment triangular i de material rígid, com ara plàstic o metall, que utilitzen els jugadors d’hoquei, de futbol americà, de beisbol, etc., per a protegir-se els genitals.
  4. tecnologia Motlle metàl·lic permanent, generalment d’acer, emprat per a obtenir peces foses per la injecció, a una forta pressió, del metall fos dintre seu.

■ conquilla

femení zoologia Closca calcària d’un mollusc generalment en pl alimentació, indústries alimentàries Pasta de sopa en forma de conquilla esports Peça de forma generalment triangular i de material rígid, com ara plàstic o metall, que utilitzen els jugadors d’hoquei, de futbol americà, de beisbol, etc, per a protegir-se els genitals tecnologia Motlle metàllic permanent, generalment d’acer, emprat per a obtenir peces foses per la injecció, a una forta pressió, del metall fos dintre seu
Informació complementària
Traducció