Es mostren 88940 resultats

■ adoració


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adoració</title>

Partició sil·làbica: a_do_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. adoratio, -ōnis, íd. 1a font: 1653, DTo.
    femení
  1. Acció d’adorar.
  2. religió Acte essencial de la religió amb el qual el creient reconeix la seva dependència total de la divinitat i la superioritat infinita d’aquesta damunt de tot. L’adoració dels Reis Mags.

■ adoració

femení Acció d’adorar religió Acte essencial de la religió amb el qual el creient reconeix la seva dependència total de la divinitat i la superioritat infinita d’aquesta damunt de tot L’adoració dels Reis Mags
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ adorador
| adoradora

■ adorador
| adoradora

adjectiu i masculí i femení Que adora
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ adoral

■ adoral

adjectiu zoologia Pròxim a la boca Tentacles adorals Cilis adorals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ adorar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adorar</title>

Etimologia: del ll. adorare, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    verb transitiu
  1. teologia Tributar culte (a Déu, a una divinitat, a una cosa divinitzada).
  2. figuradament Tenir com un culte (per alguna persona o alguna cosa). Sempre ha adorat la seva dona.

■ adorar

verb transitiu teologia Tributar culte a Déu, a una divinitat, a una cosa divinitzada figuradament Tenir com un culte per alguna persona o alguna cosa Sempre ha adorat la seva dona
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ adoratori

■ adoratori

masculí història Petit retaule portàtil, en forma de díptic o de tríptic, amb imatges religioses
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ adoratriu

■ adoratriu

femení catolicisme Professa d’un orde religiós fundat el 1850 per Maria Miquela del Santíssim Sagrament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

adorer
| adorera

adorer
| adorera

adjectiu i masculí i femení D’Ador Safor
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ adormidor
| adormidora

■ adormidor
| adormidora

adjectiu Que adorm
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ adormiment

■ adormiment

masculí Acció d’adormir o d’adormir-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ adormir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adormir</title>

Compareu: dormir1
Etimologia: de dormir1 1a font: s. XIII
    verb
  1. transitiu Fer dormir. Adormir un infant gronxant-lo.
  2. pronominal Començar a dormir. No poder-se adormir fins a la matinada.
  3. pronominal figuradament No posar la deguda activitat en l’execució d’una cosa. Afanya’t, no t’hi adormis.
  4. transitiu Fer tornar gairebé inert i insensible (un membre), fer perdre la sensibilitat (a un membre), anestesiar, insensibilitzar. Abans d’operar-lo el van adormir.
  5. pronominal Esdevenir un membre gairebé inert i insensible. Se m’ha adormit la cama.
  6. transitiu figuradament Calmar, apaivagar, fer oblidar un moment (un dolor, una pena, la tristesa, etc.). Les visites del seu cosí li adormien la tristor.
  7. pronominal Girar molt finament una baldufa, sense moure’s gens de lloc, de tal manera, que el seu moviment sigui imperceptible a la mirada.
  8. pronominal construcció Endurir-se el guix pastat o l’argamassa d’edificació.
  9. estar adormit Dormir.

■ adormir

verb transitiu Fer dormir Adormir un infant gronxant-lo pronominal Començar a dormir No poder-se adormir fins a la matinada pronominal figuradament No posar la deguda activitat en l’execució d’una cosa Afanya’t, no t’hi adormis transitiu Fer tornar gairebé inert i insensible un membre, fer perdre la sensibilitat a un membre, anestesiar, insensibilitzar Abans d’operar-lo el van adormir pronominal Esdevenir un membre gairebé inert i insensible Se m’ha adormit la cama transitiu figuradament Calmar, apaivagar, fer oblidar un moment un dolor, una pena, la tristesa, etc Les visites del seu cosí li…
Informació complementària
Traducció