Es mostren 88940 resultats

■ consonant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">consonant</title>

Etimologia: del ll. consonans, -ntis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Que forma consonància, que consona. Dos mots consonants.
  2. masculí Mot que consona amb un altre. Cercar un consonant de “poruc”.
  3. femení fonètica, fonologia
    1. Fonema oposat a vocal pel comportament combinatori, per la realització i per les característiques acústiques.
    2. Lletra que representa una consonant.

■ consonant

adjectiu Que forma consonància, que consona Dos mots consonants masculí Mot que consona amb un altre Cercar un consonant de “poruc” femení fonètica, fonologia Fonema oposat a vocal pel comportament combinatori, per la realització i per les característiques acústiques Lletra que representa una consonant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consonantar

■ consonantar

verb transitiu Emprar un mot com a consonant d’un altre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consonàntic
| consonàntica

■ consonàntic
| consonàntica

adjectiu Relatiu o pertanyent a les consonants Relatiu o pertanyent a la consonància Dit d’un fonema que pren les característiques d’una consonant Que consta de consonants
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consonantisme

■ consonantisme

masculí fonètica, fonologia En fonètica i en fonologia, terme emprat per a expressar el sistema organitzat de consonants en una llengua donada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consonantització

■ consonantització

femení fonètica, fonologia Procés pel qual una vocal o una semivocal es consonantitza
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

consonantitzar-se

consonantitzar-se

verb pronominal fonètica, fonologia Una vocal o una semivocal, esdevenir consonant La ‘e’ de ‘ego’ s’ha consonantitzat en ‘j’
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consonantment

■ consonantment

adverbi Amb consonància
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consonar

■ consonar

verb intransitiu Formar consonància Convenir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consorci


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">consorci</title>

Etimologia: del ll. consortium, íd. 1a font: 1803, DEst.
    masculí
    1. Unió de persones, societats, etc., que tenen un interès comú.
    2. dret administratiu Entitat amb personalitat jurídica pròpia constituïda per una entitat local i d’altres entitats públiques, per tal d’establir i gestionar serveis públics.
    3. dret aragonès i dret català Comunitat entre hereus de béns immobles indivisos procedents d’un causant comú consanguini que té per finalitat de mantenir íntegre el patrimoni familiar.
    4. economia Associació d’empreses (que mantenen llur independència jurídica) per assolir un objectiu econòmic.
  2. biologia Unitat morfològica i fisiològica constituïda pel conjunt d’organismes que componen una simbiosi.

■ consorci

masculí Unió de persones, societats, etc, que tenen un interès comú dret administratiu Entitat amb personalitat jurídica pròpia constituïda per una entitat local i d’altres entitats públiques, per tal d’establir i gestionar serveis públics dret aragonès i dret català Comunitat entre hereus de béns immobles indivisos procedents d’un causant comú consanguini que té per finalitat de mantenir íntegre el patrimoni familiar economia Associació d’empreses que mantenen llur independència jurídica per assolir un objectiu econòmic biologia Unitat morfològica i fisiològica constituïda pel conjunt d’…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consòrcia

■ consòrcia

femení Conxorxa antigament Consorci
Informació complementària
Traducció