Es mostren 88940 resultats

■ constància


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">constància</title>

Partició sil·làbica: cons_tàn_ci_a
Etimologia: del ll. constantia, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Qualitat de constant, fermesa infrangible. Estudiar amb constància. La constància d’una amistat, d’una afecció.
  2. Fet de constar una cosa. No hi ha constància d’aquell acord.

■ constància

femení Qualitat de constant, fermesa infrangible Estudiar amb constància La constància d’una amistat, d’una afecció Fet de constar una cosa No hi ha constància d’aquell acord
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ constant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">constant</title>

Etimologia: del ll. constans, -ntis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Que no cessa d’ésser el mateix; ferm, perseverant. Molt constant en l’estudi.
  2. adjectiu No subjecte a canvi. Una quantitat constant.
  3. femení matemàtiques Quantitat que té sempre el mateix valor.
  4. adjectiu geobotànica Dit de les espècies que apareixen en un tant per cent elevat de les mostres o dels inventaris d’una comunitat vegetal determinada.
  5. constant personal psicologia
    1. Tret o peculiaritat persistent en el curs de l’actuació d’una persona.
    2. En els tests d’intel·ligència, relació entre l’edat mental i la cronològica.

■ constant

adjectiu Que no cessa d’ésser el mateix ferm, perseverant Molt constant en l’estudi adjectiu No subjecte a canvi Una quantitat constant femení matemàtiques Quantitat que té sempre el mateix valor adjectiu geobotànica Dit de les espècies que apareixen en un tant per cent elevat de les mostres o dels inventaris d’una comunitat vegetal determinada constant personal psicologia Tret o peculiaritat persistent en el curs de l’actuació d’una persona En els tests d’intelligència, relació entre l’edat mental i la cronològica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ constantà

■ constantà

masculí metallúrgia Aliatge de coure i níquel, d’una gran resistivitat
Gran Diccionari de la llengua catalana

constantinenc
| constantinenca

constantinenc
| constantinenca

adjectiu i masculí i femení De Constantí Tarragonès
Gran Diccionari de la llengua catalana

constantinià
| constantiniana


<title type="display">constantinià</title>

Partició sil·làbica: cons_tan_ti_ni_à
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a l’emperador Constantí el Gran.
  2. Dit de l’Església Catòlica, que d’ençà de Constantí ha viscut una situació de règim de cristiandat.

constantinià
| constantiniana

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’emperador Constantí el Gran Dit de l’Església Catòlica, que d’ençà de Constantí ha viscut una situació de règim de cristiandat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ constantinopolità
| constantinopolitana

■ constantinopolità
| constantinopolitana

adjectiu i masculí i femení De Constantinoble capital de l’imperi Bizantí i Otomà
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ constantment

■ constantment

adverbi D’una manera constant, amb constància
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ constar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">constar</title>

Etimologia: del ll. constare, íd. 1a font: 1505
    verb intransitiu
  1. Ésser compost. L’home consta d’ànima i cos. El vers hendecasíl·lab consta d’onze síl·labes.
  2. Ésser certa, manifesta, una cosa. Em consta que ell ha rebut aquesta quantitat.
  3. Ésser algú o alguna cosa registrat, inscrit o consignat en algun lloc. Que consti en acta. Aquesta persona no consta en el cens.

■ constar

verb intransitiu Ésser compost L’home consta d’ànima i cos El vers hendecasíllab consta d’onze síllabes Ésser certa, manifesta, una cosa Em consta que ell ha rebut aquesta quantitat Ésser algú o alguna cosa registrat, inscrit o consignat en algun lloc Que consti en acta Aquesta persona no consta en el cens
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ constatable

■ constatable

adjectiu Que pot ésser constatat Un fet constatable
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ constatació

■ constatació

femení Acció de constatar l’efecte
Traducció