Es mostren 88940 resultats

■ contabescència

■ contabescència

femení Decandiment general del cos atròfia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contabescent

■ contabescent

adjectiu Afectat de contabescència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contactar

■ contactar

verb intransitiu Posar-se en contacte o en comunicació Ja he contactat amb la Generalitat per a la inauguració
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contacte


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contacte</title>

Etimologia: del ll. contactus, -us, íd., der. de contingĕre ‘tocar, arribar a tocar’, der. de tangĕre ‘tocar’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí
    1. Fet de tocar-se dos cossos, de tenir un punt comú o uns quants. Evitar el contacte amb el malalt. Posar en contacte dues coses. Estar, trobar-se, en contacte.
    2. astronomia Instant en el qual el punt lluminós de l’astre que s’eclipsa entra al con d’ombra del cos que eclipsa o en surt.
    3. tenir punts de contacte figuradament Tenir alguna cosa en comú dues persones o dues coses.
    1. figuradament Relació directa. Els funcionaris que estan en contacte amb el públic.
    2. Comunicació. Estem en contacte permanent. Posar-se en contacte dues persones. Prendre contacte amb algú.
  3. Persona que fa de pont per a obtenir alguna cosa altrament inaccessible.
    1. electricitat Condició de dos cossos conductors que es toquen a fi d’establir el pas d’un corrent elèctric de l’un a l’altre.
    2. electrotècnia Peça conductora destinada a establir un contacte amb un altra de semblant a fi de produir el tancament o l’obertura d’un circuit elèctric.
  5. estratigrafia Superfície plana que separa dues masses contigües de roca.
  6. ferrocarrils Peça metàl·lica llarguera col·locada entre els carrils i connectada amb els senyals d’una instal·lació de blocatge que, amb el pas d’una locomotora, acciona un dispositiu sonor d’aquesta quan la via és ocupada.
  7. fotografia Còpia de les mateixes dimensions que el negatiu, realitzada posant en contacte, durant l’exposició, el paper amb el negatiu original.

■ contacte

masculí Fet de tocar-se dos cossos, de tenir un punt comú o uns quants Evitar el contacte amb el malalt Posar en contacte dues coses Estar, trobar-se, en contacte astronomia Instant en el qual el punt lluminós de l’astre que s’eclipsa entra al con d’ombra del cos que eclipsa o en surt tenir punts de contacte figuradament Tenir alguna cosa en comú dues persones o dues coses figuradament Relació directa Els funcionaris que estan en contacte amb el públic Comunicació Estem en contacte permanent Posar-se en contacte dues persones Prendre contacte amb algú Persona que fa de pont per a obtenir…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contactologia

■ contactologia

femení oftalmologia Branca de l’oftalmologia que estudia les indicacions i l’ús de les lents de contacte
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contactor

■ contactor

masculí electrotècnia Interruptor que es tanca per la força d’un electroimant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contagi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contagi</title>

Etimologia: del ll. contagium, íd., der. de tangĕre ‘tocar’ 1a font: 1803, DEst.
    masculí
    1. higiene Transmissió d’una malaltia infecciosa d’un individu malalt a un altre individu sa per contacte directe o indirecte.
    2. figuradament El contagi d’un vici. Contagi d’entusiasme.
  2. lingüística Fenomen pel qual una unitat lingüística de qualsevol nivell pren una característica que no li és pròpia a causa d’una analogia amb una altra unitat.
  3. psicologia Procés espontani de caràcter emocional mitjançant el qual una col·lectivitat de persones es troba dominada pel mateix estat afectiu.

■ contagi

masculí higiene Transmissió d’una malaltia infecciosa d’un individu malalt a un altre individu sa per contacte directe o indirecte figuradament El contagi d’un vici Contagi d’entusiasme lingüística Fenomen pel qual una unitat lingüística de qualsevol nivell pren una característica que no li és pròpia a causa d’una analogia amb una altra unitat psicologia Procés espontani de caràcter emocional mitjançant el qual una collectivitat de persones es troba dominada pel mateix estat afectiu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contagiable

■ contagiable

adjectiu Que pot ésser contagiat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contagiar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contagiar</title>

Partició sil·làbica: con_ta_gi_ar
Etimologia: de contagi 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. transitiu
    1. Transmetre per contagi. El pare contagià el refredat al fill. M’ha contagiat la veïna.
    2. figuradament Contagiar un vici.
  2. pronominal
    1. Transmetre’s per contagi. La grip es contagia.
    2. Esdevenir malalt per contagi. S’ha contagiat del virus i ha d’estar en quarantena.
    3. figuradament L’entusiasme es contagià a tota la comunitat.

■ contagiar

verb transitiu Transmetre per contagi El pare contagià el refredat al fill M’ha contagiat la veïna figuradament Contagiar un vici pronominal Transmetre’s per contagi La grip es contagia Esdevenir malalt per contagi S’ha contagiat del virus i ha d’estar en quarantena figuradament L’entusiasme es contagià a tota la comunitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contagió

■ contagió

femení Contagi