Es mostren 88940 resultats

■ contar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contar</title>

Compareu: comptar
Etimologia: del ll. compŭtāre ‘calcular’, que del sentit de ‘enumerar coses’ passà al de ‘enumerar fets, narrar, contar’, amb grafia també diferent de comptar 1a font: s. XIV, Jaume I
    verb transitiu
  1. Relatar amb detall; narrar. Sempre conta desgràcies. És una cosa llarga de contar.
  2. per analogia Contar una rondalla, un conte. Contar una mentida.
  3. contar per menut (o per peces menudes, o fil per randa, o fil per l’agulla) Contar amb tots els detalls, minuciosament.

■ contar

verb transitiu Relatar amb detall narrar Sempre conta desgràcies És una cosa llarga de contar per analogia Contar una rondalla, un conte Contar una mentida contar per menut o per peces menudes , o fil per randa , o fil per l’agulla Contar amb tots els detalls, minuciosament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contarella

■ contarella

femení Rondalla
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conte


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conte</title>

Etimologia: del ll. compŭtus ‘càlcul’ (v. contar) 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Rondalla.
    2. literatura Narració, generalment breu, d’un fet o d’una sèrie de fets reals, llegendaris o ficticis, amb la intenció d’entretenir, divertir, moralitzar, etc.
    3. conte de la vora del foc Rondalla de la vora del foc.
    4. i conte contat ja és explicat Frase amb què se sol concloure la narració d’un conte.
  2. Relació d’un esdeveniment fals o de pura invenció.

■ conte

masculí Rondalla literatura Narració, generalment breu, d’un fet o d’una sèrie de fets reals, llegendaris o ficticis, amb la intenció d’entretenir, divertir, moralitzar, etc conte de la vora del foc Rondalla de la vora del foc i conte contat ja és explicat Frase amb què se sol concloure la narració d’un conte Relació d’un esdeveniment fals o de pura invenció
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contemperació

■ contemperació

femení Acció de contemperar o de contemperar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contemperant

■ contemperant

adjectiu Que contempera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contemperar

■ contemperar

verb transitiu Modificar alguna cosa acomodant-la a una altra Contemperar la seva actitud a les circumstàncies pronominal Contemperar-se algú a les circumstàncies
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contemplació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contemplació</title>

Partició sil·làbica: con_tem_pla_ci_ó
Etimologia: del ll. contemplatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció de contemplar. La contemplació de les meravelles de l’univers. Estar en contemplació davant un espectacle.
    2. religió Unió amb Déu pel coneixement afectiu. Absort en alta contemplació.
    3. religió Estat de l’ànima lliurada totalment a la meditació.
    1. Atenció que hom fa a una persona o a una cosa per raó de la seva importància.
    2. en (o per) contemplació de locució prepositiva Amb vista a.
  3. plural Complaences, miraments. Voltar algú de contemplacions. Tractar algú sense contemplacions.

■ contemplació

femení Acció de contemplar La contemplació de les meravelles de l’univers Estar en contemplació davant un espectacle religió Unió amb Déu pel coneixement afectiu Absort en alta contemplació religió Estat de l’ànima lliurada totalment a la meditació Atenció que hom fa a una persona o a una cosa per raó de la seva importància en o per contemplació de locució prepositiva Amb vista a plural Complaences, miraments Voltar algú de contemplacions Tractar algú sense contemplacions
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contemplador
| contempladora

■ contemplador
| contempladora

masculí i femení Que contempla
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contemplar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contemplar</title>

Etimologia: del ll. contemplari, íd., der. de templum ‘lloc fàcilment visible de tot arreu o des d’on es pot veure tot’, cosa que explicaria el significat del verb, o també del sentit d’observar i meditar amb profunditat religiosa 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
    1. Esguardar atentament absorbint-se en la vista de l’objecte. Contemplar els estels. Contemplar una imatge.
    2. religió Meditar. Contemplem aquest misteri.
  2. Donar a algú tots els gusts, totes les satisfaccions. Viu allí contemplat de tothom.

■ contemplar

verb transitiu Esguardar atentament absorbint-se en la vista de l’objecte Contemplar els estels Contemplar una imatge religió Meditar Contemplem aquest misteri Donar a algú tots els gusts, totes les satisfaccions Viu allí contemplat de tothom
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contemplatiu
| contemplativa

■ contemplatiu
| contemplativa

adjectiu Que es lliura a la contemplació masculí i femení Persona que mena vida contemplativa
Informació complementària
Traducció