Es mostren 88940 resultats

■ contemplativament

■ contemplativament

adverbi Amb contemplació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contemporaneïtat

■ contemporaneïtat

femení Circumstància d’ésser contemporani
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contemporani
| contemporània

■ contemporani
| contemporània

adjectiu i masculí i femení Que és del mateix temps, de la mateixa època, que un altre Els contemporanis de Crist De l’època actual modern La música contemporània
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contemporàniament

■ contemporàniament

adverbi Dins la mateixa època
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contemporització

■ contemporització

femení Acció de contemporitzar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contemporitzador
| contemporitzadora

■ contemporitzador
| contemporitzadora

adjectiu i masculí i femení Que contemporitza
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contemporitzar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contemporitzar</title>

Etimologia: del b. ll. temporizare ‘passar el temps’, amb influx de contemporaneus ‘contemporani’ 1a font: 1653, DTo.
verb intransitiu Fer les oportunes concessions amb vista a obtenir quelcom d’allò que hom persegueix. Si no contemporitzeu no obtindreu res de l’altra part.

■ contemporitzar

verb intransitiu Fer les oportunes concessions amb vista a obtenir quelcom d’allò que hom persegueix Si no contemporitzeu no obtindreu res de l’altra part
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contemptible

■ contemptible

adjectiu Menyspreable, que no mereix cap consideració
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contenció1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contenció</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: con_ten_ci_ó
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. contentus, -a, -um, participi de continēre ‘contenir’
    femení
    1. Acció d’impedir que una cosa surti dels seus límits, traspassi el seu límit. Un mur de contenció.
    2. Acció de contenir allò que tendeix a desajuntar-se.
  2. figuradament La contenció de les passions.



    3. Vegeu també:
    contenció2

■ contenció1

femení Acció d’impedir que una cosa surti dels seus límits, traspassi el seu límit Un mur de contenció Acció de contenir allò que tendeix a desajuntar-se figuradament La contenció de les passions Vegeu també contenció 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

contenció2

contenció2

femení antigament Disputa, baralla dret Litigi entre parts Vegeu també contenció 1
Traducció