Es mostren 88940 resultats

■ contenciós
| contenciosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contenciós</title>

Partició sil·làbica: con_ten_ci_ós
Etimologia: del ll. contentiosus, -a, -um ‘relatiu a la disputa, a la baralla’ 1a font: 1696, DLac.
    dret
  1. adjectiu Dit de tot el que és susceptible d’ésser posat en discussió davant els jutges.
  2. adjectiu Dit de l’assumpte sotmès a la decisió dels tribunals en forma de litigi, en contraposició als actes governatius i als de jurisdicció voluntària.
  3. masculí Despatx d’una empresa o d’una administració que s’ocupa d’afers litigiosos.
  4. contenciós administratiu dret administratiu Procés, també anomenat recurs, seguit contra els actes i les resolucions definitives de l’administració pública que violen l’ordenament jurídic, desconeixen un dret particular o lesionen un interès jurídicament protegit.
  5. jurisdicció contenciosa administrativa dret administratiu Esfera de competència dels tribunals que coneixen dels procediments seguits contra actes de l’administració pública.

■ contenciós
| contenciosa

dret adjectiu Dit de tot el que és susceptible d’ésser posat en discussió davant els jutges adjectiu Dit de l’assumpte sotmès a la decisió dels tribunals en forma de litigi, en contraposició als actes governatius i als de jurisdicció voluntària masculí Despatx d’una empresa o d’una administració que s’ocupa d’afers litigiosos contenciós administratiu dret administratiu Procés, també anomenat recurs , seguit contra els actes i les resolucions definitives de l’administració pública que violen l’ordenament jurídic, desconeixen un dret particular o lesionen un interès jurídicament protegit…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contenciosament

■ contenciosament

adverbi D’una manera contenciosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contendent

■ contendent

adjectiu Que contén, que disputa, que lluita, amb un altre Les parts contendents
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contendir

■ contendir

verb intransitiu Contendre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contendre

■ contendre

verb intransitiu Disputar, lluitar, amb un altre contendir Contendre de paraules
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contenidor
| contenidora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contenidor</title>

Etimologia: de contenir
  1. adjectiu Que conté.
  2. masculí manutenció, emmagatzematge Recipient destinat al transport de mercaderies de tota mena, àdhuc sense embalar, des del domicili de l’expedidor fins al del destinatari.
  3. masculí obres públiques Recipient de capacitat i formes diverses, obert o tancat, destinat a contenir o a transportar escombraries, runa, deixalles, etc.

■ contenidor
| contenidora

adjectiu Que conté masculí manutenció, emmagatzematge Recipient destinat al transport de mercaderies de tota mena, àdhuc sense embalar, des del domicili de l’expedidor fins al del destinatari masculí obres públiques Recipient de capacitat i formes diverses, obert o tancat, destinat a contenir o a transportar escombraries, runa, deixalles, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conteniment

■ conteniment

masculí contenció 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contenir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contenir</title>

Etimologia: del ll. continēre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Tenir, encloure, dins seu (alguna cosa). Aquesta caixa conté llibres i papers. Aquest volum conté “L’Atlàntida” i el “Canigó”. La carta conté consells i exhortacions.
  2. transitiu Constar (d’un nombre determinat de parts). Aquest volum conté quatre-centes pàgines. Dotze conté tres vegades quatre.
    1. transitiu Impedir que (una cosa) surti dels seus límits, impedir que traspassi un límit. Els soldats contenien la multitud.
    2. pronominal figuradament Retenir-se, reprimir els sentiments, especialment la còlera o l’entusiasme. Encara que estigueu molt enfadats, conteniu-vos. No van saber-se contenir d’alegria i van saltar al camp en acabar el partit.
    3. pronominal figuradament Mantenir-se sense satisfer un desig, una necessitat. L’alegria es contingué.
    4. transitiu figuradament Contenir les passions, l’alegria.

■ contenir

verb transitiu Tenir, encloure, dins seu alguna cosa Aquesta caixa conté llibres i papers Aquest volum conté “L’Atlàntida” i el “Canigó” La carta conté consells i exhortacions transitiu Constar d’un nombre determinat de parts Aquest volum conté quatre-centes pàgines Dotze conté tres vegades quatre transitiu Impedir que una cosa surti dels seus límits, impedir que traspassi un límit Els soldats contenien la multitud pronominal figuradament Retenir-se, reprimir els sentiments, especialment la còlera o l’entusiasme Encara que estigueu molt enfadats, conteniu-vos No van saber-se contenir d’…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

contenitzable

contenitzable

adjectiu Susceptible d’ésser contenitzat
Gran Diccionari de la llengua catalana

contenització


<title type="display">contenització</title>

Partició sil·làbica: con_te_nit_za_ci_ó
    femení manutenció, emmagatzematge
    1. Acció de contenitzar;
    2. l’efecte.
  2. Operació prèvia a l’expedició i generalment posterior a l’embalatge unitari o de petites agrupacions, que consisteix a disposar els productes, les mercaderies, etc., en contenidors.

contenització

femení manutenció, emmagatzematge Acció de contenitzar l’efecte Operació prèvia a l’expedició i generalment posterior a l’embalatge unitari o de petites agrupacions, que consisteix a disposar els productes, les mercaderies, etc, en contenidors