Es mostren 88939 resultats

continental


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">continental</title>

Accessory
Etimologia: de continent1
Body
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a un continent, especialment per oposició a insular.
  2. clima continental climatologia Clima propi de l’interior dels grans continents degut al predomini de la continentalitat i caracteritzat per les oscil·lacions tèrmiques pronunciades, tant diürnes com anuals, la breu durada de les estacions equinoccials (primavera i tardor) i l’escassetat de precipitacions.

continental

continentalitat

continentalitat

Traducció

continentment

continentment

Traducció

contingència

contingència

contingent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contingent</title>

Accessory
Etimologia: del ll. contingens, -ntis, participi pres. de contingĕre ‘tocar, arribar a tocar’, der. de tangĕre ‘tocar’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
  1. adjectiu
    1. Que pot esdevenir-se o no esdevenir-se; eventual. Circumstàncies contingents.
    2. filosofia Dit d’allò que pot ésser o no ésser (oposat a necessari).
  2. masculí ciències militars
    1. Porció o part que aporta a una acció solidària cadascun dels qui hi intervenen. Acudiren els contingents de tropes dels aliats.
    2. Conjunt de joves cridats el mateix dia al servei militar.
  3. masculí economia El que és determinat per contingentació.

contingent

contingentació


<title type="display">contingentació</title>

Accessory
Partició sil·làbica: con_tin_gen_ta_ci_ó
Body
femení economia Mesura proteccionista de control del comerç internacional segons la qual només pot ésser importada una quantitat determinada d’una mercaderia durant un període fixat.

contingentació

contingentisme


<title type="display">contingentisme</title>

Body
masculí filosofia Doctrina filosòfica basada en la contingència de les lleis de la natura i de les diverses “regions” de l’ésser, que s’oposa al determinisme i defensa la llibertat.

contingentisme

contingentment

contingentment

Traducció

contingut


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contingut</title>

Accessory
Etimologia: de contenir 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí
  1. Cosa continguda dins una altra.
  2. Matèria d’un discurs, una obra, etc., en oposició a la forma.
  3. lingüística Conjunt formalitzable d’elements que componen una determinada unitat fonològica o lèxica.
  4. lògica Comprensió.

contingut

continu
| contínua


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">continu</title>

Accessory
Compareu: continuat
Etimologia: del ll. continuus, -a, -um, íd., der. de continēre ‘mantenir unit’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    1. adjectiu i masculí Que té contigüitat de parts, sense interrupció o cessació. Una quantitat contínua.
    2. masculí filosofia En la filosofia clàssica, realitat material considerada com un tot les parts de la qual, unides entre elles sense solució de continuïtat, tenen un límit únic i comú.
    3. adjectiu matemàtiques Dit dels objectes matemàtics que presenten una determinada propietat de continuïtat.
    4. femení indústria tèxtil Màquina per a filar o retòrcer de funcionament continu (a diferència de la selfactina, que és intermitent).
    5. corrent continu [símbol CC] electrotècnia Corrent elèctric que té sempre el mateix sentit i la intensitat del qual és constant o bé varia lleugerament entorn d’un valor constant formant una petita ondulació.
  1. adjectiu Que ocorre en successió ràpida, molt freqüent, sovint, repetit. Modificacions contínues.
  2. de continu locució adverbial Sense interrupció.

continu
| contínua