Es mostren 88940 resultats

■ continent2

■ continent2

masculí Moviment amb què es revela en algú la intenció de fer alguna cosa Va fer continent de besar-li la mà de continent locució adverbial Tot seguit Vegeu també continent 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ continental


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">continental</title>

Etimologia: de continent1
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a un continent, especialment per oposició a insular.
  2. clima continental climatologia Clima propi de l’interior dels grans continents degut al predomini de la continentalitat i caracteritzat per les oscil·lacions tèrmiques pronunciades, tant diürnes com anuals, la breu durada de les estacions equinoccials (primavera i tardor) i l’escassetat de precipitacions.

■ continental

adjectiu Relatiu o pertanyent a un continent, especialment per oposició a insular clima continental climatologia Clima propi de l’interior dels grans continents degut al predomini de la continentalitat i caracteritzat per les oscillacions tèrmiques pronunciades, tant diürnes com anuals, la breu durada de les estacions equinoccials primavera i tardor i l’escassetat de precipitacions
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ continentalitat

■ continentalitat

femení Qualitat de continental climatologia Factor climàtic caracteritzat per una gran oscillació tèrmica diürna i anual i per una gran sequedat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ continentment

■ continentment

adverbi Amb continència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contingència

■ contingència

femení Qualitat de contingent La contingència de les coses humanes Allò que és contingent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contingent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contingent</title>

Etimologia: del ll. contingens, -ntis, participi pres. de contingĕre ‘tocar, arribar a tocar’, der. de tangĕre ‘tocar’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Que pot esdevenir-se o no esdevenir-se; eventual. Circumstàncies contingents.
    2. filosofia Dit d’allò que pot ésser o no ésser (oposat a necessari).
  2. masculí ciències militars
    1. Porció o part que aporta a una acció solidària cadascun dels qui hi intervenen. Acudiren els contingents de tropes dels aliats.
    2. Conjunt de joves cridats el mateix dia al servei militar.
  3. masculí economia El que és determinat per contingentació.

■ contingent

adjectiu Que pot esdevenir-se o no esdevenir-se eventual Circumstàncies contingents filosofia Dit d’allò que pot ésser o no ésser oposat a necessari masculí ciències militars Porció o part que aporta a una acció solidària cadascun dels qui hi intervenen Acudiren els contingents de tropes dels aliats Conjunt de joves cridats el mateix dia al servei militar masculí economia El que és determinat per contingentació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

contingentació


<title type="display">contingentació</title>

Partició sil·làbica: con_tin_gen_ta_ci_ó
femení economia Mesura proteccionista de control del comerç internacional segons la qual només pot ésser importada una quantitat determinada d’una mercaderia durant un període fixat.

contingentació

femení economia Mesura proteccionista de control del comerç internacional segons la qual només pot ésser importada una quantitat determinada d’una mercaderia durant un període fixat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

contingentisme


<title type="display">contingentisme</title>

masculí filosofia Doctrina filosòfica basada en la contingència de les lleis de la natura i de les diverses “regions” de l’ésser, que s’oposa al determinisme i defensa la llibertat.

contingentisme

masculí filosofia Doctrina filosòfica basada en la contingència de les lleis de la natura i de les diverses “regions” de l’ésser, que s’oposa al determinisme i defensa la llibertat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contingentment

■ contingentment

adverbi D’una manera contingent eventualment, casualment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contingut


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contingut</title>

Etimologia: de contenir 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Cosa continguda dins una altra.
  2. Matèria d’un discurs, una obra, etc., en oposició a la forma.
  3. lingüística Conjunt formalitzable d’elements que componen una determinada unitat fonològica o lèxica.
  4. lògica Comprensió.

■ contingut

masculí Cosa continguda dins una altra Matèria d’un discurs, una obra, etc, en oposició a la forma lingüística Conjunt formalitzable d’elements que componen una determinada unitat fonològica o lèxica lògica Comprensió
Informació complementària
Traducció