Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ continuisme

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">continuisme</title>

Partició sil·làbica: con_ti_nu_is_me

masculí ciències polítiques Doctrina que propugna la tendència a mantenir el statu quo o les circumstàncies que s’esdevenen en una situació determinada.

■ continuisme

masculí ciències polítiques Doctrina que propugna la tendència a mantenir el statu quo o les circumstàncies que s’esdevenen en una situació determinada

■ continuista

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">continuista</title>

Partició sil·làbica: con_ti_nu_is_ta

ciències polítiques

adjectiu Relatiu o pertanyent al continuisme.
masculí i femení Partidari del continuisme.

■ continuista

ciències polítiques adjectiu Relatiu o pertanyent al continuisme masculí i femení Partidari del continuisme

■ continuïtat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">continuïtat</title>

Partició sil·làbica: con_ti_nu_ï_tat
Etimologia: del ll. continuĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull

femení

Qualitat de continu. La continuïtat d’una funció.
Unió entre les parts d’un tot homogeni.
matemàtiques Propietat d’ésser continu.

■ continuïtat

femení Qualitat de continu La continuïtat d’una funció Unió entre les parts d’un tot homogeni matemàtiques Propietat d’ésser continu

■ contínuum

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contínuum</title>

Partició sil·làbica: con_tí_nu_um

masculí Seguit d’elements homogenis; continu. Contínuum urbà. Contínuum geogràfic d’un tret fonètic.

■ contínuum

masculí Seguit d’elements homogenis continu Contínuum urbà Contínuum geogràfic d’un tret fonètic

■ contista

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contista</title>

Etimologia: de conte

masculí i femení Persona que escriu contes.

■ contista

masculí i femení Persona que escriu contes

■ contorbació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contorbació</title>

Partició sil·làbica: con_tor_ba_ci_ó
Etimologia: del ll. conturbatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.

femení

Acció de contorbar o de contorbar-se;
l’efecte.

■ contorbació

femení Acció de contorbar o de contorbar-se l’efecte

■ contorbar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contorbar</title>

Etimologia: del ll. conturbāre, íd. 1a font: 1476

verb

transitiu Alterar (l’ordre, l’ànim). Saber que havia passat aquella desgràcia ens contorbà.
pronominal En veure allò, es contorbà.

■ contorbar

verb transitiu Alterar l’ordre, l’ànim Saber que havia passat aquella desgràcia ens contorbà pronominal En veure allò, es contorbà

■ contorçar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contorçar-se</title>

Etimologia: de torçar

verb pronominal Contòrcer-se.

■ contorçar-se

verb pronominal Contòrcer-se

■ contòrcer-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contòrcer-se</title>

Etimologia: del ll. contorquēre ‘girar, fer girar’ 1a font: 1858

verb pronominal Fer contorsions. Es contorcia tot ell de dolor.

■ contòrcer-se

verb pronominal Fer contorsions Es contorcia tot ell de dolor

■ contorn

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contorn</title>

Etimologia: de contornar 1a font: 1460, Roig

masculí

Línia que limita exteriorment una superfície o un cos; perifèria.
matemàtiques Corba tancada en què ha estat donat un sentit de recorregut.

■ contorn

masculí Línia que limita exteriorment una superfície o un cos perifèria matemàtiques Corba tancada en què ha estat donat un sentit de recorregut