Es mostren 88940 resultats

■ contracorrent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contracorrent</title>

Etimologia: de corrent
    masculí
    1. Corrent en sentit contrari al del corrent principal.
    2. a contracorrent locució adverbial Contra corrent.
  2. química industrial Procediment en el qual dos fluids que circulen en sentit contrari actuen l’un sobre l’altre bescanviant energia o matèria.

■ contracorrent

masculí Corrent en sentit contrari al del corrent principal a contracorrent locució adverbial Contra corrent química industrial Procediment en el qual dos fluids que circulen en sentit contrari actuen l’un sobre l’altre bescanviant energia o matèria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contracta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contracta</title>

Homòfon: contracte
Etimologia: de contractar 1a font: 1803, DEst.
    femení dret
  1. Contracte fet amb l’estat, amb una corporació, amb un particular, per a executar una obra per un preu determinat.
  2. Instrument, escriptura o obligació simple signada amb què hom assegura un contracte.
  3. El mateix contracte o conveni.

■ contracta

femení dret Contracte fet amb l’estat, amb una corporació, amb un particular, per a executar una obra per un preu determinat Instrument, escriptura o obligació simple signada amb què hom assegura un contracte El mateix contracte o conveni
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contractació

■ contractació

femení Acció de contractar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contractant

■ contractant

adjectiu i masculí i femení Que contracta Les parts contractants
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contractar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contractar</title>

Etimologia: de contracte1 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb transitiu
  1. Estipular, fer, un contracte amb algú que l’obliga a prestar (un servei), a executar (alguna cosa). Hem contractat els seus serveis. Contractar l’execució d’una obra.
  2. Fer un contracte (amb algú) per a una feina. Hem contractat dos professors per a aquest curs.

■ contractar

verb transitiu Estipular, fer, un contracte amb algú que l’obliga a prestar un servei, a executar alguna cosa Hem contractat els seus serveis Contractar l’execució d’una obra Fer un contracte amb algú per a una feina Hem contractat dos professors per a aquest curs
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contractat
| contractada

■ contractat
| contractada

masculí i femení Persona vinculada per un contracte a una empresa o a un organisme
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contracte1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contracte</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Homòfon: contracta
Etimologia: del ll. contractus, -us, der. de contrahĕre ‘ajuntar, contraure’ 1a font: 1272, CTort.
    masculí
  1. dret
    1. Acord de dues voluntats o més adreçat a produir efectes jurídics.
    2. Acta o document que enregistra un contracte.
    3. contracte programa Contracte entre l’administració i una empresa pública en què es fixen ajuts econòmics en funció del compliment dels objectius acordats.
  2. contracte social sociologia Acord entre els individus o entre aquests i la comunitat que hom suposa generalment implícit com a base de l’organització social.



    3. Vegeu també:
    contracte2

■ contracte1

masculí dret Acord de dues voluntats o més adreçat a produir efectes jurídics Acta o document que enregistra un contracte contracte programa Contracte entre l’administració i una empresa pública en què es fixen ajuts econòmics en funció del compliment dels objectius acordats contracte social sociologia Acord entre els individus o entre aquests i la comunitat que hom suposa generalment implícit com a base de l’organització social Vegeu també contracte 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contracte2
| contracta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contracte</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Homòfon: contracta
Etimologia: del ll. contractus, -a, -um, part. de contrahĕre ‘ajuntar, contraure’
    adjectiu
  1. Que presenta una contracció.
  2. gramàtica Dit de les vocals i les formes que són el resultat d’una contracció.
  3. article contracte gramàtica Forma que pren l’article definit masculí, singular o plural, en contacte amb una de les preposicions a, de o per (al, als, del, dels, pel, pels).



    4. Vegeu també:
    contracte1

■ contracte2
| contracta

adjectiu Que presenta una contracció gramàtica Dit de les vocals i les formes que són el resultat d’una contracció article contracte gramàtica Forma que pren l’article definit masculí, singular o plural, en contacte amb una de les preposicions a, de o per al, als, del, dels, pel, pels Vegeu també contracte 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contràctil


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contràctil</title>

Etimologia: formació culta analògica sobre la base de contracte2 amb la terminació -il (cf. hàbil, mòbil, dòcil, etc.), ll. -ĭlis, indicador de capacitat o aptitud
adjectiu Que té el poder de contreure’s, de produir una contracció. El músculs són contràctils. La força contràctil del cor. Un moviment contràctil.

■ contràctil

adjectiu Que té el poder de contreure’s, de produir una contracció El músculs són contràctils La força contràctil del cor Un moviment contràctil
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contractilitat

■ contractilitat

femení fisiologia animal Capacitat d’una fibra muscular d’escurçar-se en una dimensió i d’eixamplar-se en les altres
Traducció