Es mostren 88939 resultats

■ contradefensa

■ contradefensa

femení Treball de defensa que en reforça un altre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

contradespulla

contradespulla

femení tecnologia Lleugera inclinació de les cares verticals d’una peça emmotllada corresponent a la despulla del model
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contradic

■ contradic

masculí enginyeria hidràulica Dic secundari fet prop d’un de principal per reforçar-ne l’acció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contradicció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contradicció</title>

Partició sil·làbica: con_tra_dic_ci_ó
Etimologia: del ll. contradictio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Acció de contradir o de contradir-se.
  2. Paraules o fets que es contradiuen. Una obra plena de contradiccions.
    1. Oposició formal amb algú o amb alguna cosa. No admetre contradiccions.
    2. esperit de contradicció Disposició constant a contradir.
    3. tenir esperit de contradicció Estar sempre disposat a contradir.
  4. Oposició absoluta entre dos termes.

■ contradicció

femení Acció de contradir o de contradir-se Paraules o fets que es contradiuen Una obra plena de contradiccions Oposició formal amb algú o amb alguna cosa No admetre contradiccions esperit de contradicció Disposició constant a contradir tenir esperit de contradicció Estar sempre disposat a contradir Oposició absoluta entre dos termes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contradictor
| contradictora

■ contradictor
| contradictora

masculí i femení Persona que contradiu Aquesta teoria no ha trobat encara contradictor
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contradictori
| contradictòria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contradictori</title>

Compareu: contrari
Etimologia: del ll. contradictorius, -a, -um, íd. 1a font: 1401
    adjectiu
  1. Que contradiu. Proposicions contradictòries.
  2. Que implica contradicció. Les seves afirmacions són contradictòries.
  3. lògica
    1. En sentit relatiu, dit de dos termes o de dues proposicions una de les quals és negació de l’altra.
    2. En sentit absolut, dit d’un terme o d’una proposició que presenten una contradicció.
  4. matemàtiques Dit d’una teoria els axiomes de la qual permeten de demostrar un teorema però també la seva negació.

■ contradictori
| contradictòria

adjectiu Que contradiu Proposicions contradictòries Que implica contradicció Les seves afirmacions són contradictòries lògica En sentit relatiu, dit de dos termes o de dues proposicions una de les quals és negació de l’altra En sentit absolut, dit d’un terme o d’una proposició que presenten una contradicció matemàtiques Dit d’una teoria els axiomes de la qual permeten de demostrar un teorema però també la seva negació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contradictòriament

■ contradictòriament

adverbi D’una manera contradictòria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contradient

■ contradient

adjectiu Inclinat a contradir
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contradiment

■ contradiment

masculí Acció de contradir o de contradir-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contradir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contradir</title>

Etimologia: del ll. contradicĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb [imper sing 2 contradigues o contradiu]
  1. transitiu Rectificar, algú, el que diu un altre. No el contradiguem.
  2. transitiu Desmentir, algú, el que ha dit un altre. Contradir una afirmació, les declaracions, el testimoniatge, d’algú.
    1. pronominal Dir algú el contrari del que ha dit de primer. Es contradiu ell mateix, perquè avui diu una cosa i demà diu la contrària.
    2. transitiu per extensió Estar en oposició una cosa (amb una altra). Una opinió que contradiu la teva.
    3. pronominal Dues afirmacions que es contradiuen totalment.

■ contradir

verb imper sing 2 contradigues o contradiu transitiu Rectificar, algú, el que diu un altre No el contradiguem transitiu Desmentir, algú, el que ha dit un altre Contradir una afirmació, les declaracions, el testimoniatge, d’algú pronominal Dir algú el contrari del que ha dit de primer Es contradiu ell mateix, perquè avui diu una cosa i demà diu la contrària transitiu per extensió Estar en oposició una cosa amb una altra Una opinió que contradiu la teva pronominal Dues afirmacions que es contradiuen totalment
Informació complementària
Traducció