Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 424 resultats

■ enfelar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfelar-se</title>

verb pronominal ramaderia Emmalaltir del fetge un animal, especialment una ovella o una cabra.

■ enfelar-se

verb pronominal ramaderia Emmalaltir del fetge un animal, especialment una ovella o una cabra

■ enfereir-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfereir-se</title>

Partició sil·làbica: en_fe_re_ir-se
Etimologia: de fer³ 1a font: s. XIV, Eiximenis

verb pronominal Esdevenir feroç.

■ enfereir-se

verb pronominal Esdevenir feroç

■ enferotgir-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enferotgir-se</title>

Etimologia: de ferotge 1a font: 1917, DOrt.

verb pronominal Enfereir-se.

■ enferotgir-se

verb pronominal Enfereir-se

■ enferritjar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enferritjar-se</title>

Etimologia: de ferritja

verb pronominal tecnologia Restar travades dues peces, l’una dintre l’altra, o un mecanisme per acció de la pols o perquè s’ha rovellat.

■ enferritjar-se

verb pronominal tecnologia Restar travades dues peces, l’una dintre l’altra, o un mecanisme per acció de la pols o perquè s’ha rovellat

■ enfigar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfigar-se</title>

Etimologia: de figa

verb

pronominal

vulgarment Sentir una forta atracció sexual per una dona.
per extensió Embadalir-se a causa d’una dona.

■ enfigar-se

verb pronominal vulgarment Sentir una forta atracció sexual per una dona per extensió Embadalir-se a causa d’una dona

■ enfreixurar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfreixurar-se</title>

Partició sil·làbica: en_frei_xu_rar-se

verb pronominal ramaderia Emmalaltir dels pulmons un animal, especialment una ovella o una cabra.

■ enfreixurar-se

verb pronominal ramaderia Emmalaltir dels pulmons un animal, especialment una ovella o una cabra

■ enfugir-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfugir-se</title>

Etimologia: de fugir

verb pronominal Escapar-se.

■ enfugir-se

verb pronominal Escapar-se

■ enfundar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfundar-se</title>

verb pronominal Lliurar-se a la consideració d’alguna cosa encaparrant-s’hi, fer-ne massa cas. Es complica la vida enfundant-se en qüestions insolubles.

■ enfundar-se

verb pronominal Lliurar-se a la consideració d’alguna cosa encaparrant-s’hi, fer-ne massa cas Es complica la vida enfundant-se en qüestions insolubles

■ enfurrunyar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfurrunyar-se</title>

Etimologia: d’origen incert, probablement del cast. enfurruñarse, probable alteració del fr. ant. enfrogner, oc. s’enfrougnà ‘arrufar el nas, posar mala cara’, del gàl·lic *frogna ‘narius’

verb

pronominal

Irritar-se sordament.
Posar-se de mal humor.

■ enfurrunyar-se

verb pronominal Irritar-se sordament Posar-se de mal humor

■ enfutimar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfutimar-se</title>

Etimologia: vulgarisme per enfurismar-se

verb pronominal Enfurir-se.

■ enfutimar-se

verb pronominal Enfurir-se

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ enfelar-se

■ enfereir-se

■ enferotgir-se

■ enferritjar-se

■ enfigar-se

■ enfreixurar-se

■ enfugir-se

■ enfundar-se

■ enfurrunyar-se

■ enfutimar-se

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia