Es mostren 88939 resultats

■ contrasentit

■ contrasentit

masculí Interpretació contrària al sentit natural o veritable Paraules contradictòries en si mateixes o que contradiuen el sentit comú
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contrasenya


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contrasenya</title>

Etimologia: de senya
    femení
    1. Senya que hom dona a una persona perquè, en un moment determinat, sigui reconeguda, o li sigui reconeguda, permesa, etc., alguna cosa. Amb aquesta contrasenya deixen entrar sense pagar.
    2. informàtica Codi secret que permet als usuaris autoritzats de connectar-se a un dispositiu, un sistema informàtic, una pàgina web, etc., d’accés restringit.
  2. organització militar
    1. Paraula que, juntament amb el sant i senya, serveix a un sentinella com a mitjà d’identificació de la gent o la tropa que se li apropa.
    2. Part final dels tocs de corneta o de trompeta reglamentaris, especial de cada regiment.

■ contrasenya

femení Senya que hom dona a una persona perquè, en un moment determinat, sigui reconeguda, o li sigui reconeguda, permesa, etc, alguna cosa Amb aquesta contrasenya deixen entrar sense pagar informàtica Codi secret que permet als usuaris autoritzats de connectar-se a un dispositiu, un sistema informàtic, una pàgina web, etc, d’accés restringit organització militar Paraula que, juntament amb el sant i senya, serveix a un sentinella com a mitjà d’identificació de la gent o la tropa que se li apropa Part final dels tocs de corneta o de trompeta reglamentaris, especial de cada regiment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contrasignar

■ contrasignar

verb transitiu Signar un document en addició a la signatura d’un altre per tal de testimoniejar-ne l’autenticitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contrasignatura

■ contrasignatura

femení Signatura de qui contrasigna un document
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contrast


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contrast</title>

Etimologia: de contrastar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Oposició, impediment.
    2. fer (o posar) contrast Tractar d’impedir (una cosa).
    1. Oposició o dissemblança de coses o de qualitats que resulta de posar-les l’una al costat de l’altra, de comparar-les. El cel, per contrast, semblava negre.
    2. fonètica, fonologia En un context qualsevol, trets que diferencien una realització fonemàtica de les altres veïnes.
    3. meteorologia Canvi fort i sobtat del vent vers el rumb contrari al que duia.
    4. paleografia Oposició entre traços gruixuts i prims d’una lletra escrita amb ploma ampla i flonja.
    5. pintura Oposició de dos elements o més d’una representació gràfica per tal de ressaltar-ne un.
    6. contrast d’hipòtesi estadística Prova que consisteix en la realització d’experiències que permetin de determinar el valor d’una variable aleatòria definida en funció de la hipòtesi formulada en termes estadístics.
  3. física nuclear Condició addicional sobre els potencials electroestàtic i vectorial.
  4. literatura Composició literària, gairebé sempre en vers, dotada de moviment dramàtic, que els joglars representaven rudimentàriament.
  5. metrologia i numismàtica
    1. El qui té l’ofici de contrastar.
    2. Acte de contrastar.
    3. Oficina on hom contrasta.
  6. òptica i fotografia Estimació subjectiva de la diferència de claredats entre dues superfícies col·locades l’una al costat de l’altra, és a dir, estimació de la diferència de llurs luminàncies.
  7. substància de contrast diagnosi En la diagnosi clínica, mitjà de diferenciació visual emprat generalment per a l’anàlisi d’estructures cavitàries radiotransparents.

■ contrast

masculí Oposició, impediment fer o posar contrast Tractar d’impedir una cosa Oposició o dissemblança de coses o de qualitats que resulta de posar-les l’una al costat de l’altra, de comparar-les El cel, per contrast, semblava negre fonètica, fonologia En un context qualsevol, trets que diferencien una realització fonemàtica de les altres veïnes meteorologia Canvi fort i sobtat del vent vers el rumb contrari al que duia paleografia Oposició entre traços gruixuts i prims d’una lletra escrita amb ploma ampla i flonja pintura Oposició de dos elements o més d’una representació gràfica per tal de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contrastable

■ contrastable

adjectiu Que pot ésser contrastat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contrastació

■ contrastació

femení Acció de contrastar 3 l’efecte Contrastació de metalls
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contrastament

■ contrastament

masculí Acció de contrastar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contrastant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contrastant</title>

Etimologia: de contrastar 1a font: 1272, CTort.
    adjectiu i masculí i femení
  1. Que contrasta o fa oposició.
  2. no contrastant Malgrat. Vindrem no contrastant que tenim son.
  3. no contrastant això Malgrat això. Hem dit que no en volíem i, no contrastant això, ens n’ha donat.

■ contrastant

adjectiu i masculí i femení Que contrasta o fa oposició no contrastant Malgrat Vindrem no contrastant que tenim son no contrastant això Malgrat això Hem dit que no en volíem i, no contrastant això, ens n’ha donat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contrastar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contrastar</title>

Etimologia: del ll. contrastare ‘oposar-se, resistir’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Disputar, cercar d’impedir. L’enemic ens contrastava el pas.
  2. intransitiu Estar en contrast, mostrar una diferència o una oposició notables. Les seves paraules d’avui contrasten amb les d’ahir. Dos colors que contrasten.
  3. transitiu
    1. Comparar (una hipòtesi o una teoria científica) amb l’experiència a fi d’escatir-ne el grau de confirmació.
    2. metrologia Comprovar l’exactitud dels pesos i les mesures per comparació amb la unitat legal.
    3. numismàtica Comprovar el pes i la llei de les monedes o d’altres objectes valuosos per comparació amb la unitat legal.

■ contrastar

verb transitiu Disputar, cercar d’impedir L’enemic ens contrastava el pas intransitiu Estar en contrast, mostrar una diferència o una oposició notables Les seves paraules d’avui contrasten amb les d’ahir Dos colors que contrasten transitiu Comparar una hipòtesi o una teoria científica amb l’experiència a fi d’escatir-ne el grau de confirmació metrologia Comprovar l’exactitud dels pesos i les mesures per comparació amb la unitat legal numismàtica Comprovar el pes i la llei de les monedes o d’altres objectes valuosos per comparació amb la unitat legal
Informació complementària
Traducció