Es mostren 88940 resultats

■ contundència

■ contundència

femení Qualitat de contundent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contundent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contundent</title>

Etimologia: del ll. contundens, -ntis, participi pres. de contundĕre ‘trencar, esclafar’ 1a font: 1839, DLab.
    adjectiu
  1. Que produeix contusió. Ferida feta per un instrument contundent.
  2. figuradament Que produeix tal impressió en l’ànim, que resulta convincent. Arguments contundents.

■ contundent

adjectiu Que produeix contusió Ferida feta per un instrument contundent figuradament Que produeix tal impressió en l’ànim, que resulta convincent Arguments contundents
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contundentment

■ contundentment

adverbi D’una manera contundent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contús
| contusa

■ contús
| contusa

adjectiu Que presenta contusió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contusió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contusió</title>

Partició sil·làbica: con_tu_si_ó
Etimologia: del ll. contusio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
femení cirurgia Lesió traumàtica produïda en els teixits vius per xoc violent, o per pressió, amb un cos obtús, normalment sense solució de continuïtat de la pell.

■ contusió

femení cirurgia Lesió traumàtica produïda en els teixits vius per xoc violent, o per pressió, amb un cos obtús, normalment sense solució de continuïtat de la pell
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contusionar

■ contusionar

verb transitiu patologia Produir una contusió
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conulàrids


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conulàrids</title>

    masculí paleontologia i zoologia
  1. plural Família de cnidaris escifozous fòssils, de dimensions mesurades en centímetres, amb un esquelet cònic de quitina subjectat al substrat per l’extrem més estret, que visqueren del cambrià al triàsic.
  2. singular Cnidari del grup dels conulàrids.

■ conulàrids

masculí paleontologia i zoologia plural Família de cnidaris escifozous fòssils, de dimensions mesurades en centímetres, amb un esquelet cònic de quitina subjectat al substrat per l’extrem més estret, que visqueren del cambrià al triàsic singular Cnidari del grup dels conulàrids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conurbació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conurbació</title>

Partició sil·làbica: con_ur_ba_ci_ó
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. cum ‘amb’ i urbs, urbis ‘ciutat’
femení urbanisme Continu urbà resultant del creixement simultani, recíprocament influït, de dues o més ciutats pròximes i que arriba fins a fer desaparèixer l’espai rural intersticial.

■ conurbació

femení urbanisme Continu urbà resultant del creixement simultani, recíprocament influït, de dues o més ciutats pròximes i que arriba fins a fer desaparèixer l’espai rural intersticial
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conus

■ conus

masculí histologia con 3
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convalescència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convalescència</title>

Partició sil·làbica: con_va_les_cèn_ci_a
Etimologia: del ll. convalescentia, íd. 1a font: 1490, Tirant
    femení
  1. Estat d’una persona que recobra gradualment el vigor i la salut després d’una malaltia.
  2. Període entre la cessació d’una malaltia i la restauració completa de la salut. Entrar en convalescència.

■ convalescència

femení Estat d’una persona que recobra gradualment el vigor i la salut després d’una malaltia Període entre la cessació d’una malaltia i la restauració completa de la salut Entrar en convalescència
Informació complementària
Traducció